Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir férem pública una proposta del Grup Parlamentari Socialista sobre la necessitat de modificar el Reglametn del Parlament de les Illes Balears, i tot seguit algun diputat del PP ja em parlava d'oportunisme i de que haviem de respectar l'actual reglament, pactat durant la legislatura passada. Certament les regles del joc podrien semblar vàlides, segurament ho són, però per començar el Govern ja no compleix amb el que regula l'actual Reglament: l'article 15.2 del Resglament estableix entre els drets dels Diputats i Diputades el dret a rebre la informació que requereixin del Govern en un termini no superior a 20 dies, i val a dir, a tall d'exemple, que a hores d'ara encara hi ha rpeguntes presentades el juliol de 2011 sense contestar per part del Govern.

Però no és aquest incompliment el que ens duu a pensar en la necessitat de modificar el Reglament, és sobretot una dada: durant aquests dos primers anys de legislatura s'han presentat, per part de l'oposició, fins a 18 sol·licituds de compareixença del President del Govern, i a TOTES la resposta ha estat negativa. Sempre negatiu, sempre negant-se a comparéixer per explicar qüestions relacionades amb l'economia, els retalls socials, la remodelació del Govern... temes "insignificants" des del punt de vista del PP i del President.

Entre d'altres coses, per tant, proposarem que s'estableixi l'obligació del President del Govern de comparéixer a petició de l'oposició un mínim de vegades per període de sessions, el que consideram un avanç.

Anirem explicant altres de les mesures que proposam.

Vàrem començar el mes de juliol demanant la celebració de plens del PArlament extraordinaris, amb les mesures de control del Govern corresponents, com són les preguntes o itnerpel·lacions a les que té dret l'oposició parlamentària en període ordinari. Res vàrem aconseguir, novament el PP es manté com a fidel escolanet del Govern i dedicà el juliol parlamentari només a aprovar algunes lleis i decrets llei del Govern de Bauzá, ni la més mínima concessió a l'acció i control del Govern per part de l'oposició, tota una declaració d'una forma de fer política.

Entre les lleis que motivaren aquests plens extraordinaris la Llei de Caça, nascuda de l'interés del Consell de Mallorca i, s'ha de dir, amb moltes modificacions que actualitzaven la noramtiva del 2006. De totes formes no va ser una llei exempta de la seva polèmica, a partir de l'aprovació d'aquesta llei els infants de 8 anys a les nostres illes poden anar a caçar, sense arma de foc, però poden matar l'animaló si s'escau. Tenim dubtes raonables sobre si això és la regulació més adient per tal de donar cobertura als nins o nines que acompanyen als seus pares o padrins o concos a caçar, hagués bastat crear la figura de l'acompanyant, però no volgueren negociar això, els nins havíen de ser considerats caçadors o sí o sí.