Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
El cas Son Espases... sospites i desconfiances.
cosmeb | 08 Juny, 2006 13:26
El dilluns d’aquesta setmana vàrem ser testimonis d’un episodi que serà fonamental per entendre, en el futur, el que ha succeït durant aquesta legislatura a les Illes Balears. En Toni Alemany, en nom del PSIB-PSOE, va intervenir al punt referent a la modificació del PGOU de Palma que permetrà la construcció de l’hospital de Son Espases. Un hospital que, val la pena recordar-ho, ja estaria mig fet si el PP no s’hagués entestat en canviar-lo de lloc. En una intervenció clarivident en Toni Alemany va recordar que s’ha estat parlant als mitjans de comunicació d’un sopar a un restaurant madrileny, a on vàren participar influents empresaris a més d’un llavors aspirant a president d’aquesta comunitat autònoma.Aquell dia, també amb una clarividència extraordinària, es degué parlar, s’ha insinuat, es sospita, de la construcció del nou hospital a un lloc on ningú havia pensat fins al moment, i que tenia una sola ventatge: estava en un dels pocs espais rurals de l’entorn de Palma, aprop de la carretera de Valldemossa. Aquesta ubicació de l’hospital era, idò, un moviment de peces que permetria la urbanització d’una important zona de Palma. I aquesta perspectiva de negoci obligava a controlar totes les passes necessàries per possibilitar la compra d’un solar, a un preu exagerat, i a partir d’aquí promoure les necessàries modificacions urbanístiques. Calia controlar la Conselleria de Salut, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, per superar tots els tràmits. Així ho vàren fer, fins i tot cedint tot el govern del Consell de Mallorca a UM, cosa que el PP havia negat durant la campanya electoral. Així vistes les coses són moltes les sospites que tenim sobre el procés, tan irregular, d’adjudicació de l’hospital de Son Espases. Un negoci rodó per més d’un, com es veurà amb el temps. Una pèrdua de temps per al conjunt dels ciutadans. Una forma d’entendre la política que ens ve de la dreta: la política com a negoci. Són sospites, desconfiances... però o tal vegada no ens han fet tornar una mica desconfiats amb tot això que fan?