Res Publica segons Cosme Bonet

De cada vegada més tenc la sensació de que existeixen dues Espanyes, i no em referesc al concepte històric de les "dos Españas" que s'acabaren enfrontant a la Guerra Civil, em referesc a l'Espanya real, la dels fets palpables i constatables, i l'Espanya fictícia, caòtica, que el PP i els seus adictes van pregonant, i que només existeix a la seva imaginació.

A l'Espanya real s'acaben de fer públiques fa pocs dies les xifres d'atur més baixes de tota la democràcia. Ho repertiré perque em sembla increíble: les xifres d'atur més baixes des de 1979. El moment econòmic és bò, no és ja allò de "España va bién", és que Espanya va millor.

A l'Espanya real ETA fa tres anys i mig que no ha comés cap atemptat mortal, ha decretat un alto el foc, i existeix un procés de pau que semblava impossible des que Aznar fracasà en l'anterior intent el 1998 (perquè Aznar va dialogar amb ETA, o amb el Moviment Basc d'Alliberament, per si algú no ho recorda). Que una banda terrorista no assassini ningú és una bona notícia, sempre.

A l'Espanya real l'Audiència Nacional, els jutges en ús de la seva independència, recordem-ho, acaben de donar per acabat el procés d'instrucció del cas contra els responsables de l'11-M, els terroristes islàmics detinguts gràcies a la bona feina de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat després del brutal atemptat.

A l'Espanya real les diferents Comunitats Autònomes van aprovant processos de reforma dels respectius Estatuts amb tota la normalitat democràtica de que podem presumir després de gairebé trenta anys de democràcia. S'està produïnt el necessari aggiornamento de l'estructura autonòmica de l'estat, i s'estan assolint unanimitats força beneficioses per a tots a vàries comunitats autònomes.

A l'Espanya real, també, l'ajuntament de Cullera acaba d'aprovar una urbanització que pel seu tamany, i pels "gratacels" que té prevists, és anomenada la "Manhattan de Cullera". Desgraciadament això també és "Espanya real".

Front a aquesta realitat, dibuixada en quatre pinzellades prou significatives, està l'Espanya fictícia que pregona el PP: no parla de l'economia, perque no li convé, intenta pintar en negatiu l'alto el foc d'ETA, oblidant o passant per alt que mentre hi hagi alto el foc no hi ha morts; intenten aturar el procés del judici als responsables de l'11-M, per interés purament polític i electoral, per rentar la cara a un Govern (Aznar) que tanmateix ja va perdre les eleccions; darrerament ja no sentim a Rajoy parlar de l'Espanya que es desfà, per ventura perque els presidents regionals del PP han entès que per l'interès dels ciutadans de cada autonomia els convé més el diàleg i la negociació sensata amb el govern central; i de corrupció urbanística el PP se'n fa el sord,...

La feina de l'oposició és, certament, criticar el Govern, posar en dubte les seves decisions, plantejar un model alternatiu... la veritat és que l'Espanya  alternativa que el PP està dibuixant de moment no sembla massa atractiva, amb aquest plantejament segurament els queden encara molts d'anys d'oposició.