Res Publica segons Cosme Bonet

Crec que poques coses es poden afegir al que s'està dient, s'ha dit... de no ser una reflexió personal, o més ben dit: vàries reflexions personals.

No es pot afirmar que el Tripartit ha estat "durament castigat", serà la temptació dels mitjans de la dreta, és clar, però la realitat és que els partits que signaren el pacte del Tinell mantenen una majoria parlamentària que supera bastant a la suma de l'oposició CiU i PP. En tot cas PSC i ERC han perdut vots i escons, front a una IC que n'ha guanyat, cal reflexionar-hi també.

CiU no ha recuperat les majories de l'época de Pujol, però sí que ha tornat a passar davant el PSC, cal recordar que les dues darreres eleccions el PSC havia superat els convergents en percentatge de vot.

La sopresa em sorprèn, és a dir, no pensava que Ciutadans aconseguís entrar. Un factor els ha estat de gran ajuda: l'abstenció.

Reflexió final: la major abstenció de la història. Aquest fet marca els resultats comentats abans, el PSC sempre ha estat el gran perjudicat de l'abstenció (el PSC i el PSOE arreu de l'estat), els partits minoritaris (sobretot Ciutadans) sempre hi guanyen sobre l'abstenció, segurament això també ha ajudat a IC a consolidar els seus nous escons, curiosament no ha ajudat al PP.

Sentia al PP comentar ahir vespre que el seu vot d'ultra-dreta se'n havia anat a Ciutadans. Em sembla una afirmació arriscada. En tot cas m'ha recordat el cas de l'Agrupación Electoral Ruiz-Mateos, que aconseguí representació al Parlament Europeu en un marc d'una abstenció històrica.

Les possibilitats es resumeixen en tres, que tothom ha dit: repetir el Tripartit, un pacte de caràcter nacionalista, la "sòciovergència" (pacte CiU-PSC).  Jo no descartaria que CiU intenti governar amb pactes puntuals, a pesar que sempre hauria d'oscilar entre el suport de PSC o ERC.

El paper clau d'ERC a l'hora de forçar la nova majoria de govern s'ha de tenir en compte, però obliga a la direcció d'ERC a definir-se novament. En tot cas, a pesar que en política s'oblida molt ràpid, val la pena recordar que el tripartit va començar a desfer-se quan CiU anà a Madrid per pactar l'Estatut.

En tot cas un panorama quasi tan obert com el dia abans de les eleccions.