Res Publica segons Cosme Bonet

Ser un partit "caudillista" com el PP té els seus inconvenients, i no em referesc a que Aznar comandi més que Rajoy encara ara, que també és un bon problema, sinó al "rumor" que està cobrant força de que el PP de Mallorca no troba candidat/a a presidir el Consell Insular de l'illa gran del nostre arxipèlag.

 

Avui ho comenta un periodista ben relacionat amb el partit de la dreta a una revista d'àmbit local, diu clarament que el PP es planteja repetir la mateixa llista tant al Consell com al Parlament. Resulta increíble: reformar l'Estatut per separar les llistes i ara no ser capaços de fer-ne dues.

Ja vaig fer-ne un comentari al Bloc de l'amic Toni Roig, en el qual defensava que la qüestió de la separació de les llistes és (o era) fonamentalment un problema de Mallorca, davant el qual el que s'argumentava abans és que el Consell de Mallorca ha tengut una imatge fins ara de institució de segon ordre perque, entre d'altres coses, no ha existit fins ara candidat a presidir-lo, és a dir, el candidat per Mallorca al Parlament ha estat sempre el candidat a presidir el Govern de les Illes Balears. El candidat/a a presidir el Consell era el mateix, o era el número 2 de la candidatura. Que és el que planteja el PP, ara , després d'haver fet la històrica reforma de l'EStatut.

Basta recordar l'etapa de Gabriel Cañellas al front del PP i del Govern. Es presentava (com tots els candidats entre el 1983 i el 2003) a presidir el Govern i al mateix temps a presidir el Consell de Mallorca, clar que finalment era Joan Verger qui havia d'assumir la presidència de la institució insular.

La lògica ens diu que si hi ha dues candidatures diferenciades per dues institucions que ja són diferents, els Partits polítics que opten a les dues institucions optaran per presentar candidats/es diferenciats a les dues institucions. Això, realment, és aplicable a PP i PSIB.

Els partits petits, tipus UM o el Bloc, que per ventura saben que no poden aspirar a presidir les dues institucions, pot entendre's que optin a repetir el candidat/a al Parlament i al Consell, com a opció de partit en realitat no té molt de sentit reclamar dues llistes diferenciades i després fer com si no s'haguessin diferenciat.

En el cas del PP, cal insistir en això, és especialment sorprenent, perque possiblement és el partit amb més aspiracions a presidir les dues institucions (o no?), és l'únic que històricament ho ha fet (Cañellas i Verger, recordau?). Que Jaume Matas vulgui ser candidat al Consell i al Parlament, o que no pugui permetre's elegir un candidat/a diferent per al Consell ens genera tota una sèrie preguntes sobre l'estratègia del PP a Mallorca.

Es deu a la incapacitat d'un Partit "caudillista" com el PP per elegir un segon líder del Partit sense generar un enfrontament dins Mallorca?

Resulta evident que presentar un candidat/a a la presidència del Consell de Mallorca pel PP és promocionar algún d'ells (Rotger? Estaràs? Font?) per sobre dels altres, en el cas del PP això indica que no tenen clares les jerarquies. És a dir, no tenen clar qui va després del "caudillo", en referència al model "caudillista" de Partit que practiquen.

Això obliga a tots a demanar-nos, però especialment als votants del PP, que passarà si el PP pot presidir les dues institucions, qui serà el president o presidenta del Consell? O el PP ja descarta directament presidir el Consell de Mallorca?

O serà que a Jaume Matas no li interessa tenir el seu "Verger" que li organitzi l'oposició interna al voltant d'una institució?

Més greu és encara si no només es planteja en el cas del número 1, sinó, com diu aquest periodista, tota la llista sigui idèntica: què passa al PP? És que no tenen gent suficient? O en tenen massa esperant?

A la pàgina del costat de la mateixa revista una coneguda periodista parla dels "militantes de verdad" del PP, entenc que fent referència a la quantitat de sous que paga el Govern, l'Ajuntament de Palma i S'Institut als afiliats que mantenen activa l'organització del PP arreu de Mallorca. Per ventura amb la creació de 2 llistes tots aquests "militantes de verdad" a sou han cregut possible aspirar a anar a alguna d'elles? O ja no estan tan segurs de poder mantenir la seva "militància" després de l'esclat dels casos de corrupció urbanística que s'han produït recentment?

Els "militantes a secas", que ho són per ideologia i no per sou, estaran a l'espera del que passa amb les llistes electorals del PP, perque, pel que sembla, la maquinària de la dreta no va tan llatina com ens han volgut fer creure fins ara. Estarem a l'aguait.