Res Publica segons Cosme Bonet

Amb l'abstenció del PP i (en part) d'UM el Consell ha aprovat una moció del PSIB-PSOE sobre la recuperació de la memòria històrica a Mallorca. M'ha correspost l'honor de defensar-la. Dic l'honor perque sempre és un orgull poder defensar a la primera institució de la nostra illa la recuperació de la dignitat per unes persones que varen ser vilment ajusticiades i silenciades durant més de quaranta anys.

En aquesta moció els socialistes, fent-mos ressò de les propostes de ressolució de condemna del cop d'estat franquista de 1936, també recentment aprovades pel Consell de Mallorca, instàvem a l'equip de govern a dona suport a els iniciatives de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Però també fixava la seva atenció en la declaració com a Fill Predilecte de Mallorca de Jaume Garcias Obrador.

 

En la meva defensa de la moció he insistit en que la figura de Jaume Garcias representa per a nosaltres el símbol adequat per identificar en ell la recuperació de la memòria i la dignitat de tantes víctimes de la barbàrie feixista. I és el símbol adequat perque va ser el darrer President democràtic de la Diputació Provincial de Balears, institució desapareguda el 1979 i que va ser substituïda pel Consell Insular de Mallorca, a on hem debatut la moció.

Jaume Garcias, nascut a Palma, electricista, de formació autodidacta, sindicalista i dirigent socialista, va arribar a ocupar alguns dels més importants llocs de responsabilitat dins el PSOE i la UGT a les Illes Balears, va ser col.laborador de "El Obrero Balear", representant dels Socialistes de Balears al Comité Nacional del PSOE després de la mort de Llorenç Bisbal. Va ser Tinent de Batle de l'Ajuntament de Palma, i finalment el 1936 després de la victòria del Front Popular, va ser President de la Diputació Provincial de Balears.

A la "Història de la UGT a les Illes Balears" es fa un breu i exacte retrat del personatge: Jaume Garcias Obrador (Palma 1894-1939) ocupà diversos càrrecs des de 1920: president de la Societat d'Electricistes l'Energia, president de l'Agrupació Socialista de Palma i de les Joventuts Socialistes, vicepresident de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, a més de col·laborador habitual d'El Obrero Balear. Fou elegit president de la UGT el 1933 i de la Diputació Provincial el 1936. ("Història de la UGT a les Illes Balears". A. Comas, J. Huguet, M. Santana.)

Al mateix llibre es destaca la seva feina per la reconstrucció del Partit Socialista després de la Dictadura de Primo de Rivera. El 1936 el trobam a Inca intervenint en un míting i en la inauguració de la plaça dedicada a Llorenç Bisbal (" La repressió a Inca. La República i la Guerra Civil", A. Armegol, J. Armengol)

Els detalls de la seva detenció i assassinat es troben al Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, citats a la web de "Memòria de les Illes".

En definitiva, en Jaume Garcias creiem que es resumeix la ignonímia del cop d'estat i repressió posterior, ja que va ser assassinat una vegada acabada la Guerra. És, com hem dit, un símbol, que si no hi ha més entrebancs, es convertirà ben aviat en Fill Predilecte d'una Mallorca que ara comença a sortir de les boires de l'oblid que encara ens envolten.