Res Publica segons Cosme Bonet

Estam, lamentablement, acostumats a l'exageració permanent, a l'exhaltació patriotera ("de hojalata") del PP, o almenys dels seus actuals màxims dirigents. Marià Rajoy (dic Marià ben aposta com podeu imaginar) haurà de passar a la història (si hi passa) no per la seva tasca de ministre aznarista, sinó per haver protagonitzat una de les etapes més lamentables del parlamentarisme espanyol. Ell tot solet (i tota la seva cort celestial... o més bé genets de l'apocalipsi) acostumen a omplir-se la boca de que són els únics garants de la Constitució, de la "unitat" d'Espanya, de la Monarquia, de la llibertat, de la pau, de la seguretat... bla bla bla.

Queda gent que els cregui? Lamentablement sí.

El recent programa "Tengo una pregunta para usted", amb la presència de Josep Lluís Carod Rovira ha demostrat fins a quin punt el verí contínuament injectat pel PP a la societat espanyola arriba a determinats segments socials que no estan encara inmunitzats a una forma de fer política "carpeto vetónica", celtibèrica en el sentit pitjor de la paraula... Les dues Espanyes, que esmenten alegrement els corifeus de Marià Rajoy, són "amantíssimament" alimentades per ells mateixos.

En setmanes com aquesta darrera tenc la sensació, incòmoda, que van guanyant petites batalles, aconseguint radicalitzar uns segments de la societat encara minoritaris però molt renouers. Estan mobilitzant, contra els nacionalismes perifèrics i contra la progresia en general, els elements de la dreta més ultra, el franquisme sociològic que es diu de vegades... això inquieta.

Pensen guanyar unes eleccions amb aquesta estratègia? Ells ho pensen. I novament, com podem comprovar al llarg de la història contemporània d'Espanya es tornen a equivocar.

Francisco de Goya y Lucientes l'encertà fa dos cents anys, i n'hi ha que semblen cercar que encara segueixi essent lamentablement vigent: