Res Publica segons Cosme Bonet

Hi ha a qui li agradaria oblidar (o fer oblidar) que el franquisme va ser una dictadura sanguinària, des del primer dia del fracassat cop d'estat (abans dit "Glorioso Alsamiento"), i fins els seus darrers dies... La pel·lícula "Trece Rosas" pot ajudar a recordar-ho, o fer pensar una mica a qui no estigui posat en el tema. La recoman, com un exercici més de recuperació de la memòria. Tot i que ben segur vos farà amollar alguna llàgrima, com ha estat el meu cas.

He llegit per la xarxa algunes crítiques, en general parlant de la visió "amable" que es dona del franquisme o dels franquistes. Però no cal insistir-hi, és una pel·lícula ben feta, que conta una de tantes tragèdies humanes. Tretze joves militants de les JSU assassinades el 5 d'agost de 1939. Dones joves que pagaren amb la vida haver cregut en uns ideals, que regaren amb la seva sang, tal com deia l'himne de les JSU.

Recoman, finalment, la pel·lícula perquè així ens ho demanava una de les protagonistes d'aquella tragèdia, Julia Conesa:«Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermano y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. Adiós, madre querida, adiós para siempre. (...) Que mi nombre no se borre en la historia». Foren les seves darreres paraules a la seva família, una paraules que avui sonen a un clam des de l'obligat oblit de 40 anys de vergonya.