Res Publica segons Cosme Bonet

S'ha de ser curt de gambals, un tros de banc o un cap de fava, triau l'opció que mes vos convenci, per fer el que va fer un "joven finlandés": Un finlandés rompe una oreja de una estatua de la isla de Pascua para llevársela a casa. El joven de 25 años se enfrenta a una pena de prisión o a una multa por desfigurar el Moai.

No importa anar a l'illa de Pasqua per contemplar els desastres que fa la ignorància amb el patrimoni històric...

Felanitx: l’oposició exigeix responsabilitats per l’esbucament de les timbes.

O recordau el Pont d'es Tren?

O un que conec d'aprop: Multa de 175.000 euros por dañar restos romanos. El expediente propone sancionar a un particular por destruir las necrópolis de Sa Marina Gran y Sa Carrotja de Ses Salines.

En els tres casos podrieu pensar que no són comparables a arrabassar un tros d'orella d'un Moai. Si pensau així permeteu-me que discrepi. Els tres casos que he esmentat en referència a la nostra illa tenen un punt en comú: el menyspreu absolut de les administracions públiques cap al patrimoni històric: passivitat absoluta en el cas dels Ajuntaments de Felanitx i Ses Salines en el seu moment, que no actuen si no és per pressió (i dic que conec bé, i personalment, el cas de Ses Salines), o absolut i actiu menyspreu pel llegat històric, arquitectònic i artístic en el cas del Pont del Tren.

Simptomàtic, per desgràcia. Les administracions responsables en els tres casos tenien el mateix color polític, que no esment però podeu suposar, pot ser el partit menys sensibilitzat en aquests temes, però al mateix temps fruit de la percepció d'alguns polítics, batles o batlesses, consellers o conselleres, de que al seu electorat li és ben igual si es destrueix el patrimoni, siguin les timbes, els fossats del cònsul Metel, o el Pont d'en Bennàssar, tant se val, per ells no representa res, però són (o eren) part de la nostra història, del nostre passat, sense el qual estam condemnats a repetir els errors, com es sol dir.

O per ventura volen seguir cometent els errors? Oblidar i seguir igual? Igual és una forma d'actuar habital en ells, qui sap. Esperem que no, vist el que veim darrerament.