Res Publica segons Cosme Bonet

Certament des de fora ens veuen diferent del que nosaltres mateixos ens veiem, aquí a les Illes sovint esqueixant-nos les vestidures tot pensant que tenim una autonomia de segona o tercera... No ens solem veure, el conjunt d'Espanya, tal i com ens veu Europa, que és com un estat sortit d'una dictadura extremadament centralista que en uns 30 anys s'ha convertit en un model de descentralització i d'estat si no federal almenys federalitzant.

Un país que ens va tants d'anys per davant en sistema democràtic com és Itàlia, també ens mira com a model. Ho vaig poder sentir en persona fa poc, el president del Consiglio de Lombardia (Itàlia), Sr. Ettore A. Albertoni, destacat dirigent de la nacionalista "Lega Nord", en un acte públic a Bergamo va aprofitar per destacar la fita històrica que per ells representava l'aprovació recent de l'Estatut Regional, reivindicant, a la llarga, un model de "federalisme fiscal". Acabada la intervenció i en un breu moment en que intercanviarem unes paraules, em felicità per la nostra autonomia, esmentant que era un model per a Itàlia.

Ben cert és que de vegades el dia a dia ens fa perdre la perspectiva, la perspectiva històrica d'un país que per primera vegada és vist com a model pels estats democràtics europeus del nostre entorn, i curiosament amb un tema, l'autonomia o l'Espanya plural, com preferiu, que la dreta del país ha anatemitzat, sobretot aquests darrers anys.

L'Espanya real és l'Espanya plural, així ho veig jo i pens que molta més gent, i és la lliçó que li queda per aprendre al PP, com molt bé explica Suso del Toro a l'article ja citat avui: "Ese nacionalismo centralista es tan denso y tóxico que le impide a la derecha gobernar España, su éxito en Madrid es su fracaso en España".