Res Publica segons Cosme Bonet

Encara no he començat a llegir-lo, però he comprat "Les benignes" ("Les bienveillantes") de Jonathan Littell, Premi Goncourt i llibre precedit d'una certa polèmica a França, conta en primera persona la vida d'un feixista prototípic. Sembla ser que Littell es va basar en la personalitat de León Degrelle, catòlic integrista belga, "rexista" o sigui feixista, pro-nazi durant la II GUerra Mundial i refugiat a l'Espanya franquista.

Em quedo amb aquesta definició, apareguda fa algun temps a un suplement dominical, del propi Littell:"El feixista és aquell que no ha acabat la separació de sa mare i que no s'ha constituït un 'jo' en el sentit freudià del terme". El feixista, per tant, es refugia en una closca feta de disciplina, masclisme, exercici físic... les dones, pel feixista, només podes ser mares i santes, o roges i putes, sempre segons la visió de Littell del pensament del seu protagonista.

Convida a pensar-hi, i explicaria moltes coses, no trobau?