Res Publica segons Cosme Bonet

Fa un any les eleccions autonòmiques, insulars i municipals permeteren el canvi de majories a les principals institucions de les illes Balears. En aquell moment l'estora del sr. Rodríguez (per emprar la seva pròpia expressió) ja havia començat a aixecar-se, i no era només el cas Rasputín, el cas cintes de Santa Margalida, el cas cavallistes o el cas Andratx, era una certa percepció ciutadana de que el “sin complejos” del PP havia anat massa lluny.

El PP de fa un any es presentava amb un Jaume Matas al front que semblava voler ser considerat com el gran modernitzador de les Balears, com una mena d'home providencial, que no volia “rebaixar-se” a ser el candidat de Mallorca, tot i que durant molts de mesos la direcció del PP havia mantingut que el seu candidat ho seria tant al Govern com al Consell. Record que els Socialistes de Mallorca ja havíem presentat públicament la nova candidatura al Consell de Mallorca, quan el PP es va decidir a presentar a Rosa Estaràs com a cap de llista pel PP al Consell. Aquesta va imprimir un segell propi a la campanya. Es va fer portaveu de l'estat d'opinió de la direcció del PP que pensava que havia arribat el moment de governar en solitari, anaven una mica “sobrats”, com es va comprovar. Va ser per ells un error d'estratègia voler fer una campanya tan agressiva contra els seus propis socis, igual que havia estat un error durant tota la legislatura ser tan agressius contra les plataformes ciutadanes, contra l'oposició, contra els mitjans de comunicació que no els eren afins, etc... A Eivissa, en particular, ho vàren comprovar de forma fulminant.

La prepotència va passar factura i va passar pàgina a la història d'aquesta Comunitat Autònoma, que no ha volgut majories absolutes mai. És curiós comprovar que quan el PP ha tengut les condicions per obtenir majories absolutes sempre hi ha hagut moviments dins el propi PP que els ho han impedit: la coalició PP-UM de 1991 els va donar majoria absoluta, però l'afany d'absorbir UM va fer que la perdessin el 1994. La majoria absoluta de Cañellas el 1995, que no es va donar al Consell de Mallorca, on hi va haver el primer Pacte de Progrés, es va rompre per mor de la corrupció i de les divisions internes del PP. Els intents de Matas de tenir majoria absoluta el 1999 i el 2007 fracassaren, i aquest darrer any amb l'agravant que durant 4 anys s'ha governat “sense complexos”, amb el resultat que darrerament estam comprovant.

La realitat, un any després de les eleccions del 27M, és que tenim un panorama polític absolutament diferent. L'hegemonia cercada pel PP s'allunya, després que el PSIB-PSOE hagi estat el partit més votat a les Balears a les darreres eleccions generals, el Pacte funciona, amb menys problemes que el 1999, evidentment amb diferències, però menors de les que també s'observaren entre PP i UM el període 2003-2007.

Pens que el futur de les illes necessita que els polítics enviem un missatge regenerador als ciutadans, que recuperi la seva confiança en les institucions. Clar que serà un procés lent, primer haurem de passar els processos judicials heredats, i al mateix temps haurem de ser capaços de generar unes polítiques que realment mirin pels interessos generals dels ciutadans, participatives, il·lusionants. Fugir de la política de "foto" o de "vendre fum", o de les obres faraòniques, i anar a cercar la política que arribi a la gent, sense grans desplegaments per posar primeres pedres, sinó cercant en tot moment la complicitat amb la societat mallorquina. Crec que aquest és el gran repte que tenim per davant tots els partits que formam el pacte, i també el PP, una vegada hagi començat a aclarir el seus futurs lideratges, i hagi donat pas a una nova generació de polítics amb un estil diferent.