Res Publica segons Cosme Bonet

L'anècdota convertida en polèmica política no és un fet nou, de fet faig abstracció i intent imaginar-me que estaríen dient els dirigents del PP si hagués estat un socialista qui hagués ficat la pota en els mateixos termes que el senyor Rajoy.

El PP, que s'ha considerat a si mateix el màxim (o únic) defensor de la unitat d'Espanya, de l'espanyolitat, del patriotisme... aquest PP liderat (és un dir) el sr. Rajoy ara mateix estaria omplint tertúlies per argumentar que, novament, "España se rompe".

Però, ai, ha estat el Patriota Rajoy qui ha considerat que la desfilada militar que celebra el Dia de la Hispanitat és un " coñazo ". Ha estat Rajoy, que ha volgut ser el líder de l'espanyolisme i que l'any passat, amb la mateixa data com a excusa, feu un vídeo ridícul cridant a gaudir de la "Fiesta Nacional". És per això mateix que si ha estat Rajoy qui ha fet aquest comentari és especialment greu, perque va ser ell mateix qui l'any passat es va passar set pobles i a imitar els vídeos institucionals del Rei per promocionar-se. És per això, i per totes les seves actuacions tan patriòtiques, que aquesta ficada de pota resulta especialment greu, perque demostra clarament la hipocresia del senyor Rajoy i/o dels assessors que li han duit l'estratègia política els darrers anys.

Dit per qualsevol persona amb projecció pública el menyspreu cap a un acte institucional d'una certa importància pot ser greu, però en boca del senyor Rajoy ens revela una gran hipocresia, i li resta molta credibilitat de cara al futur.

El PP ens ha donat mostres sobrades de manca de sentit "d'estat" des que està a l'oposició, no han respectat ni el pacte entre partits sobre el terrorisme, han aprofitat per intentar dividir les comunitats autònomes enfrontant-les unes amb altres, aconseguint que el PP tengui missatges diferents i contradictoris depenent de la comunitat a on parli (Catalunya, Andalusia, Balears, Madrid...), amb la crisi econòmica han preferit fer oposició a posar-se al costat dels que cerquen solucions, a crear més clima de incertesa, enlloc de contribuir a tranquilitzar els mercats, tan sensibles a les sensacions, als pànics o les eufòries.

Aquesta anècdota és això, una anècdota. Però ens ha mostrat més clarament que mai com actua el PP.