Res Publica segons Cosme Bonet

Durant tot el dia d'ahir vaig estar sentint a la ràdio com feien un seguiment de la gent que creia o no creia que l'home hagués arribat a la lluna el 1969. S'ha de dir que els lluna-escèptics eren lleugerament majoritaris, almenys als moments que vaig estar escoltant.Algú va dir, un dels oients, que no era una qüestió de fe, de creure o no creure, sinó de conéixer o desconéixer. Que estàvem parlant de ciència. I possiblement era qui portava més raó, perquè si les proves ho demostren, qui ho pot dubtar?

Arribat en aquest punt he de confesar que he tingut una etapa de lluna-espcepticisme, recent, i que va ser culpa dels propis nord-americans, i això que mai he estat partidari de les tories de la conspiració, pesrò amb la pel·lícula APolo XIII em van crear sèries dubtes sobre la capacitat de la NASA el 1969.

De fet mai he cregut massa en aquestes teories conspiratòries que veuen una mà negre darrera tot. Ans al contrari crec que el poder, perque el "Poder" (així amb majúscules) és el que els teòrics de les conspiracions veuen darrera cada una de les seves teories, doncs aquest Poder, no és un, sinó composat de múltiples aprtícules, de les quals tots en tenim qualcuna. Dit així pot sonar massa senzill, però és teoria política en estat pur, més ben raonat constitueix tota una base per als estudiosos de la ciència política.

Així que actualment no sols no crec que tan gran mentida s'hagués pogut aguantar durant 40 anys, sinó que a més, i és la prova de lògica més difícil de refutar, de 1969 a 1989 la Unió Soviètica va tenir 20 anys per provar el frau de la potència enemiga. I no ho va fer.

Aquesta prova, científica o no, des del meu punt de vista de polític i llicenciat en ciències polítiques, sembla irrefutable. Les demés proves, les científiques, ja són una altra cosa. Però pel que a mi respecta, i amb motiu d'aquest important anniversari, declar solemnement que jo sí que sé que els americans trepitjaren la superfície lunar el juliol de 1969. El que ja no vull ni sebre és que va costar, perquè he sentit que en alguns moments el programa espacial va arribar a representar un cost del 0,8 % del PIB dels Estats Units. I aquesta dada respon a la pregunta que jo em feia i que em creava un important argument de lluna-especticisme: perquè no hi han tornat? La resposta també és clara: per la pela!