Res Publica segons Cosme Bonet

Infami loro,

ad essi non perdono,

vendetta avrò pria

che tramonti il di!

( Ells són els infames,

no els perdon,

¡venjança tendré abans de que

acabi el dia! )

(fragment de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni.)

Començ aquesta reflexió amb un fragment del llibret de la coneguda òpera "Cavalleria rusticana", traduït per alguns com "cavallerositat camperola", o pagesa que diríem a Mallorca. Sigui com sigui, una història siciliana de traicions, venjança i mort a la sortida de missa, i tot per enganys amorosos i gelosia desfermada. Alfio, el carreter, clama venjança contra la seva dona i el seu amant, una brega a ganivet entre els dos homes que acaba amb un mort, serà el resultat de la vendetta.

No vos vull parlar d'una vendetta amorosa, en el nostre cas, sinó prendre aquesta paraula, sempre suggerent, per iniciar la reflexió sobre l'acció política del PP aquests darrers temps. I això perquè tenc la sensació que aquests darrers dies el PP està llançant seriosos avisos de que un dels motors de la seva actuació és, precisament, la vendetta.

Almenys a mi m'ha sonat a exigència de vendetta aquesta roda de premsa tan desafortunda del president del PP balear, a on va dir que s'estaven plantejant querellar-se contra jutges, fiscals o policies. No crec que faci massa bon servei al seu partit posar-se en aquesta actitud, però és que tampoc està fent bon servei a la seva pròpia imatge com a dirigent polític, ni tampoc està ajudant a millorar en res la percepció negativa que de cada dia tenen més els ciutadans de la política.

Amenaces del partit popular de querellar-se, o d'altres tipus, no és el primer cop que en sentim, i no només dirigides a funcionaris públics, també a adversaris polítics, recordem les diverses campanyes contra José Bono, i contra els policies que el van protegir durant una manifestació quan elements de

dreta propers al PP intentaren agredir-lo. Però també les recents amenaces a un missèr a Inca, o les informacions enviades a través de tercers: vos estam investigant, tenim papers per dur a fiscalia... Amenaces que alguns hem patit en pròpia carn, de vegades amb un cert temor per la integritat física, fins i tot. Sé que són excepcions, però preocupa que ara ja apuntin a tot el sistema judicial.

Pens, sincerament, que el PP està cometent un error de plantejament fonamental, si és que aquesta línia respon a algún plantejament i no és senzillament fruit de la improvisació.

Per començar, no crec que sigui intel·ligent decidir la seva acció política en funció de la Llei del Talió, ull per ull. Però també cometen l'error de creure (i pens que ho creuen de debò) que a tots els partits polítics impera la forma de gestionar d'alguns dels seus anteriors dirigents, i no poden entendre, per tant, com no està els succeïnt el mateix que a ells a la resta de l'espectre polític.

D'aquí que surgeixin teories de la conspiració d'allò més inverosímil, que serien interessants com a argument d'una novel·la d'espies, ara bé, siguem una mica racionals, en el nostre cas resulta més intel·ligent aplicar el principi més senzill, allò que en ciència es coneix com la navalla d'Occam, el principi de la simplicitat, pel qual: "d'entre dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida". No és més simple pensar que no hi ha investigacions perquè no hi ha què investigar? O els resulta més senzill pensar que jutges, fiscals, policies, polítics, funcionaris i premsa ens hem posat d'acord en una conspiració que fa quedar petit l'Informe Pelícano l'argument del Codi Da Vinci?

Ni vendetta, ni conspiracions, ni campanyes de difamació, canviaran el passat, de fet, encara que siguin adversaris polítics, els faria una recomanació: intentar oblidar el passat, oblidar les venjances i els odis, mals consellers en qualsevol àmbit de la vida i també en política, i que intentàssin prendre's aquesta com un servei públic a la ciutadania amb una certa il·lusió, lliures d'ancores al passat que els impedeixen evolucionar. També el PSOE, durant un temps, es manifestà davant presons amb ànim de venjança, i no ajudà per res a recuperar la confiança dels ciutadans, per injust que creguéssim el tracte als nostres companys. Ara bé, també crec que l'ànsia de vendetta és massa gran en alguns com perquè facin cas d'aquesta modesta recomanació. Sinó temps al temps.

Publicat també a La Veu de Mallorca.