Res Publica segons Cosme Bonet

Sortint de la tònica habitual, no parlarem de política. La mort de Luis García-Berlanga ha provocat reaccions de tot tipus i comentaris, molts dels quals puc compartir, especialment els que ens recorden que no tothom converteix el seu cognom en un adjectiu: berlanguià. Me n'he adonat que moltes vegades jo mateix he comentat una situació tot dient: "això pareix una pel·lícula d'en Berlanga", deu ser que la política, o els polítics, donam per moltes situacions "berlanguianes" (com no recordar "Todos a la cárcel", tan adequada als temps que corren, i em perdonin).

O no és "berlanguiana" alguna de les situacions que hem comentat de vegades en aquest mateix blog, com aquell titular de premsa que deia : "Interrogan a militantes de UM por la desaparición del cerdo del PP." I no té doble intenció: vegi's el blog de 31 de gener de 2007. Fou un fet real, i realment "berlanguià". No ho trobau?

Dels articles que apareixen avui a El País, n'extrec algunes frases, reflexions, que he cregut prou interessants i encertades com per compartir, en el doble sentit del terme: perquè hi estic d'acord, i perquè les crec dignes de posar en el coneixement de les persones que puguin interessar-se en llegir de tant en tant aquest blog:

"Berlanga y Buñuel son el alma de país cruel que trata a sus genios de 'peculiares' " (Àlex de la Iglesia).

"Convertir el caos en inspiración: eso es exactamente el Mediterráneo. Ser libre dentro de la confusión y dar la apariencia de un exceso cuando se está atado a una férrea disciplina." (Manuel Vincent).

Del propi Berlanga:

"España es un país maldito, porque la gente no tiene ningún sentido cívico, de pertencer a una colectividad, para intentar lo mejor para todos. Y no es por deformación del franquismo y de tantos años de dictadura: eso lo llevamos en las entrañas los españoles."

"La amargura es una herencia atávica que llevamos todos los españoles. Es muy difícil que un cineasta español haga un a película optimista al estio de Frank Capra."