Res Publica segons Cosme Bonet

Des de fa un temps sentim a parlar molt de l'eufòria desfermada que ens diuen que hi ha dins el PP de Balears. Cert és que les darreres enquestes, possiblement d'un any ençà o menys, els donen la majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears, una majoria que depenent de l'enquesta en qüestió s'obté de la recuperació de qualque diputat a Menorca, o no, però sobretot per l'absorció de un o dos diputats que fins ara havíen estat de la desapareguda o abandonada Unió Mallorquina.

La desaparició d'aquest espai de centre de caire nacionalista o regionalista, per tant, sembla contribuïr sensiblement a les expectatives del PP. Però les enquestes són enquestes, i no record cap convocatòria electoral en la que les enquestes no plantejàssin una possible majoria absoluta del PP. Majoria absoluta, almenys a Mallorca, que hem de recordar que només va obtenir en Gabriel Cañellas el 1995 amb uan coalició pre-electoral amb Unió Mallorquina.

Per altra banda, des de l'entorn del PP s'estimulen rumors al voltant d'enquestes "internes" segons les quals el PP obtendria majories absolutes amb molts de diputats per sobre del llindar dels 30. No ens deixarem enganar: són rumors intencionats. I quina és la intenció?
La intenció del PP és, des de fa més d'un any, fermar curt a tots els seus dirigents i bases en torn al projecte, l'expectativa de la victòria permet aplicar aquell vell principi de que "el que se mueve no sale en la foto". Ha funcionat?

Fins ara podria semblar que sí, a pesar de la sortida de Jaume Font, alguns problemes a nivell local que no han trascendit, els enfrontaments interns que de tant en tant surten a la llum (Delgado aquest cap de setmana) i sobretot les dificultats per tancar llistes. Aquest darrer fet hauria de cridar molt l'atenció de l'opinió pública, però és cert que passen massa coses com per fixar-nos en aquests "detalls". Però el fet que el PP, encara ara el partit més votat en unes eleccions autonòmiques (recordem que no en unes generals), no tengui tancades les llistes al Parlament i als Consells, o que tancàs tan tard la candidatura a la batlia de Palma, són símptomes de que la maquinària no funciona com abans.

Per tant s'ho juguen tot a la campanya estatal, a les circumstàncies econòmiques actuals, a la crisi i desgast del govern Zapatero, per poder recuperar terreny front al PSOE. Balears també ha viscut circumstàncies extraordinàries, hem viscut alguns dels casos de corrupció política més mediàtics dels darrers anys, hem estat notícia a nivell estatal, hem fet una gestió enmig de la crisi i convulsió política que brilla en aspectes molt destacats com la inversió en sanitat o educació, que destaca sobretot en comparació amb la gestió Matas... i sobretot tenim mitjans de comunicació audiovisuals propis plenament consolidats. Que vol dir tot això? Que aquesta vegada, més que mai, hi haurà una clau balear en les eleccions locals, autonòmiques i insulars del proper mes de maig.

No només el fet de que els ciutadans de Balears s'informin de cada dia més a través dels mitjans de comunicació locals, com ens mostren els estudis, sinó també el fet que hem estat notícia a nivell estatal per la desastrosa gestió Matas, introdueixen dins de les preocupacions dels electors factors que per ventura fora de Balears no influiran tant. Jugar-ho tot a l'onada anti-Zapatero que ve de Madrid és una aposta que a dos mesos vista pot semblar segura, però... si alguna cosa ens ha demostrat aquesta legislatura és que en qüestió de mesos, setmanes o dies, es pot alterar completament el terreny del joc polític. I quan més grans siguin les expectatives, més gran serà la decepció, deu ser per això que des del carrer Génova de Madrid ara intenten frenar l'eufòria desfermada. El 22 de maig qui decidirà seran els ciutadans, i tenen 2 mesos per pensar en moltes coses.