Res Publica segons Cosme Bonet

El proper dia 16 de juny, a les 19.30, a la Casa de Cultura de Palma, la Federació Socialista de Mallorca organitza un Homenatge a qui fóra Diputat socialista a les Corts Constituents de la República el 1931, i afusellat pels feixistes el 1937. De moment un petit extracte de la seva biografia, copiada del Diccionari Vermell d'en Llorenç Capellà: Alexandre Jaume i Rosselló (1881-1937), advocat I pertanyia al Partit Socialista. Tenia 56 anys. Casat. L’anys trenta-u va ser elegit diputat a Corts i sempre va ser partidari d’un socialisme moderat i pactista, cosa que el convertí en un veritable percurssor de la socialdemocràcia europea. Bona part dels seus treballs periodístics i el llibre “La Insurrección de Octubre” insisteixen en la necessitat que té la classe obrera de millorar le seves condiacions socials per mitjà del pacte i de la negoació. No obstant això, Alexandre Jaume va ser un dels acusats d’organitzar el Pla de Lenin que, cas de portar-se a terme, havia de suposar el degollament de tota la gent ben pensant de Mallorca i la implantació de la Dictadura del Proletariat. El dia tretzede febrer del trenta-set va comparèixer amb Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, davant d’un Consell de Guerra instal·lat a l’Audiència Territorial, acusats d’infringir el Ban signat pel General Goded el 19 de juliol del trenta-sis. Les acusacions que portaren Alexandre Jaume a la mort, suposen una interpretació de la moral i de la justícia, per part dels acusadors, força original. A Jaume l’acusaren de ser un propagandista perillós, a causa dels articles que amb certa periodicitat havia publicat a “Última Hora”, “La Almudaina” i “El Obrero Balear”. Una de les frases terribles que havia escrit, era la següent: “Cuando se vaya resueltamente al triunfo, aplaudiremos”. A més, Alexandre Jaume havia fet mítings, en temps, naturalment, que estava permès de fer-ne. De fet, en contra seva, únicament hi havia una acusació mínimament raonable: des de l’enclaustrament del Castell de Bellver, havia escrit alguns articles, algunes impressions sobre el caos que l’envolta, però degut al fet que havia estat detingut el mateix denou de juliol, a les deu i mitja del matí, era improbable que hagués tingut temps de llegir el Ban dictat per Goded. Tota defensa era inútil, tanmateix, Alexandre Jaume fou condemnat a mort. Això succeïa el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.

El dilluns d’aquesta setmana vàrem ser testimonis d’un episodi que serà fonamental per entendre, en el futur, el que ha succeït durant aquesta legislatura a les Illes Balears. En Toni Alemany, en nom del PSIB-PSOE, va intervenir al punt referent a la modificació del PGOU de Palma que permetrà la construcció de l’hospital de Son Espases. Un hospital que, val la pena recordar-ho, ja estaria mig fet si el PP no s’hagués entestat en canviar-lo de lloc. En una intervenció clarivident en Toni Alemany va recordar que s’ha estat parlant als mitjans de comunicació d’un sopar a un restaurant madrileny, a on vàren participar influents empresaris a més d’un llavors aspirant a president d’aquesta comunitat autònoma. (Segueix)

Es deia que el Palau de La Moncloa aillava els seus habitants del món real, els convertia en una mena d’éssers que es consideraven per damunt del comú dels mortals, per ventura una percepció lògica atenent les greus responsabilitats que recauen sobre els que han de viure i treballar a l’esmentat Palau. Deu ser per això que ens ha de resultar nou i sorprenent que un President del Govern, l’home de La Moncloa, ordeni al seu Partit “demanar disculpes” per intentar recomposar allò que uns altres han espenyat. Així el PSOE s’ha disculpat de l’entrevista entre el PSE i Batasuna, davant el PP. A algú li passa pel cap que el PP “aznarista” es pogués disculpar per res? Es va disculpar per la Guerra, la mala gestió del Prestige...? La modestia de qui regeix els destins d’Espanya ha estat capaç de donar una passa, front a una oposició que, com els crancs, sembla que només sap donar passes enrera. La pilota torna a estar a la teulada del PP, en les seves mans està la possibilitat de mantenir el consens i l’esperança en un futur en pau. Estarà ara el PP a l’altura de les circumstàncies històriques? O seguiran torpedejant el procés? En bé de tots els ciutadans i ciutadanes esper que per una vegada deixin de banda la rancúnia i facin allò que ells mateixos demanàven de l’oposició el 1998: comprensió, discreció.

Tampoc hi està a les Illes Balears. El president Matas ho està demostrant, sap que Rajoy no li dona suport ni al nou REB ni a la reforma de l’Estatut. Fa estona que ho deim que el PP no es pren seriosament la reforma de l’Estatut. En Matas i companyia van calcular que el Govern Zapatero no s’atreviria a avançar en les reformes territorials, i es varen equivocar. Varen calcular que l’Estatut de Catalunya seria el límit, és a dir, que només es reformaria aquest Estatut, i que la resta serien molt més limitats. Es varen tornar a equivocar. A partir d’aquí estaven atrapats, Matas i el PP balear, en la seva pròpia trampa. Anunciaven una reforma de l’Estatut ambiciosa, però Rajoy, Acebes i la resta de genets de l’apocalipsi, mai permetrien que això es fes perque el seu discurs era contrari. A més durant els debats dins la ponència els socialistes i la resta de l’oposició vàren acceptar i intentar pactar tots els envits que es feien des del Govern. Val la pena recordar que es varen arribar a acords sobre el model de finançament (el PP no en tenia de propi i va copiar el model socialista), varen arribar a un acord sobre el Consell de Formentera (hi varen arribar dos cops, a pesar del que varen comentar alguns mitjans de comunicació), vàren arribar a un acord sobre els 3000 milions, i les inversions de l’estat. Cada vegada el PP ha incomplit o canviat l’acord després de pres, en el súmmum de la barra. El PP balear ha jugat de farol, i ara hi torna a jugar, aquest suposat “nou REB” (que és el mateix que el propi PP no va voler el 1998, i que en Matas ja ha anunciat 2 o 3 cops aquesta legislatura sense concretar-lo mai) no tendrà mai el suport de Rajoy i de la seva cort celestial, per tant el PP s’exposa un cop més al ridícul més infame amb aquesta proposta. Poc seriosa, poc concreta... com déiem abans, un farol, una prova més de que el PP balear tampoc està a l’altura de les circumstàncies que la història ens ha portat. El que podria ser la millor reforma de l’Estatut des de 1983 es quedarà en un nou “farol” del tafur Matas.

El segon article dedicat a una "animalada" va per n'Esperanza Aguirre, i l'animalada en qüestió és la pregunta que es fa sobre si el PSOE, en altra temps marxista, "ha pedido ya perdón por el Gulag"? Això és com si a ella li demanassin si el PP ja ha demanat perdó per la repressió franquista, ja que AP va ser fundat pels "7 magníficos", ex-ministres i ex-capitosts del tardofranquisme (Fraga inclòs).... però des d'aquest bloc no ho farem, simplement li dedicarem l'ANIMALADA DEL DIA.

La incontinència verbal del Sr. Acebes està arribant a uns nivells d'extraordinària exageració, la poca credibilitat que ja li quedava a aquest ex-ministre s'està perdent a gran velocitat. Com pot dir tot un ex-ministre que "el projecte del govern és el projecte d'ETA"? Per ventura estan jugant a veure qui la diu més grossa? Més bé deu ser que estan jugant la darrera carta per impedir que segueixi el procés de pau a Euskadi. O això és el que em fan pensar a mi, i a molta més gent. Sembla que s'hagin posat "histèrics" davant les petites i tímides passes donades fins ara. Si feim un poc de memòria veurem bastant clarament una estratègia, per ventura improvisada, però amb un criteri únic, el de boicotejar deslleialment el procés. De tots ells per ventura se'n salva en Rajoy, que encara és el que ha demostrat una mica més de seny, en alguns moments, d'entre tots els distints portaveus del PP. Ja quan es va anunciar l'alto el foc, pocs dies després, des del PP vàren intentar girar l'opinió pública contra aquest alto el foc, i contra el govern... quan va passsar aquesta tempesta, i vist que no donava cap resultat, han passat a l'atac directe al president del govern. Estam davant un procés que, si surt bé, serà històric. Convendria que tots estiguessim a l'altura de les circumstàncies.

Un conegut periodista, d'un conegut diari, conegut per estar implicat en un suposat cas de corrupció del PP, suposadament compra de vots per Sud-Amèrica, ha amollat una animalada de les grosses. No és que no hi estem acostumats, és el seu estil, amollar animalades, grosses. Però deu ser que el llegeix ben poca gent, de fet a mi només me'l comenten amb una mitja rialla a la boca per l'animalada del dia. En fí, avui me l'han comentada, i no puc estar-me de publicar-la aquí, pura i simplement perque vos en temeu de les bajanades que s'arriba a dir des del fanatisme. Comparava una moció de censura a un poble de Mallorca amb el 1934, imagin que la revolució d'Astúries, i el 1981, imagin que referint-se al 23-F. Crec que avui ha aconseguit l'animalada del dia. I entre d'altres coses, ha aconseguit que avui en aquest blog s'inicïi una nova secció: ANIMALADES. Au idò, aquí teniu la primera.

En aquest Ple de dilluns els socialistes demanam al Consell Insular que resolgui el recurs que des de l'oposició vàrem interposar contra un acord del Consell Insular... aquell acord era la decisió de la Comissió Insular d'Urbanisme d'otorgar l'interés general a un "Centre Hípic" de nova construcció al municipi de Ses Salines. (Segueix)

El PP no vol la PAU, el PP vol un estat permanent de guerra. O això és el que es desprèn de les paraules del seu secretari general Acebes. Els basta la mínima notícia per aparéixer denunciant el suposat "entreguisme" del Govern a una ETA ferida, que fa 3 anys que no mata i ha decretat un "alto el foc" que, fins al moment, està complint escrupulosament. La decisió del jutge Grande Marlaska, l'anunci de que el Partit Socialista d'Euskadi parlarà amb els representants d'una mesa de partits nacionalistes a on hi ha l'il·legal Batasuna els basta per botar i anunciar l'apocalipsi, el dia del Judici Final, portat pel Govern Zapatero. M'agradaria recordar-los que l'únic final que ha portat Zapatero fins ara és el final del neoimperialisme (o carca-imperialisme, més ben dit) de l'aznarisme i dels deus deixebles Rajoy, Acebes, Zaplana, Matas... L'imperialisme i les seves actitud bel·licistes han passat a la història, ja no hi ha ni Azores, ni Perejils. Ara les tropes retornen de les Guerres il·legals (és a dir Iraq), i si han d'anar a algun altre país es demana permís al poder legislatiu, no com abans, els temps de l'aznarisme, quan tot era "mando y ordeno". Idò senyor Acebes... ara ni "manda" ni "ordena", i més valdria, pel bé de tots els espanyols, que es deixassin l'estratègia partidista i la rancúnia a ca seva i treballassin seriosament, amb sentit d'estat i de govern, per la Pau a Euskadi i a tot l'estat.