Res Publica segons Cosme Bonet

Es presenta interessant. Curiós que a IB3 els comentaristes ja donaven a Jaume Matas guanyador abans de començar el debat. Perque llavors diguin que no és una televisió partidista, TeleMatas. El triomfalisme del PP i el seu entorn, visible en els comentaris del programa matinal d'Angela Seguí, i la sensació de impunitat que tenen tant el Govern com els Ajuntaments del Partit Popular recorden el triomfalisme i impunitat del PP el 1995, quan Cañellas estava enganxat pel Túnel de Sóller i Brokerval, però es creia l'amo del món. També llavors anaven "a sac" a carregar-se UM i menyspreaven l'oposició. El 1995 va començar la legislatura dels 3 presidents, quan en Matas va ser president gràcies a la punyalada per l'esquena a Cristòfol Soler...

Una nova boutade de l'ex-president Aznar, tan absurda, sortida de lloc i extremista que ni Mariano Rajoy n'ha volgut fer cap valoració. Aznar creu que el món musulmà li ha de demanar disculpes a ell per haver guanyat la batalla de Guadalete al darrer rei visigot de la península ibèrica, Don Rodrigo, i haver ocupat fins el 1492, vuit segles, sòl hispànic. No parla de les disculpes que ha de demanar l'estat espanyol als indis d'Amèrica per haver ocupat pràcticament tot el continent durant quatre-cents anys (fins 1898, no?), oblida el perdó que s'ha de demanar, imagin, també als habitants de Filipines, del Rif, del Sidi Ifni, de Fernando Poo, etc... I evidentment no se li va ocurrir dir que els Estats Units haurien de demanar perdó als indis que nord-americans. 

Per rematar el tema Aznar torna a criticar la idea d'Aliança de Civilitzacions, proposada per Zapatero, amb el suport de Kofi Annan. Per Aznar només val allò de "Santiago y cierra España". I això tenint en compte que l'Aliança de Civilitzacions significa, bàsicament, un diàleg intercultural, semblant a el que va dir el Papa als ambaixadors de països de majoria musulmana ahir, als quals va demanar un diàleg interreligiós. Aznar, més radical que el PP, fent de Cid per les universitats americanes, ha passat per damunt el Papa i tot. Possiblement és l'expressió més clara de l'extremisme ideològic al qual viatja la dreta espanyola. Un viatge, marxa enrere, ja ho vaig dir una vegada, ens obligarà a rescatar aquella màxima del regeneracionisme de principis del segle XIX, però que per determinats elements de la dreta espanyola es veu que continua essent necessària, per modernitzar Espanya caldrà que facem allò que deia Joaquín Costa: "yo le echaba doble llave al sepulcro del Cid para que no volviese a cabalgar".