Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir vàrem haver de parlar de les dues Roses del Govern Matas-Rodríguez, Estaràs i Puig, ambdues fent les seves respectives campanyes electorals a base de manipulacions, mentides, falsetats i males arts que demostren a les clares que el PP només sap fer campanya electorals amb trampes, i amagant-se de la veritat.

I que esperau d'aquest ramellet de "Roses" del Govern de Mapau, Bitel, Rasputín, Andratx, José María Rodríguez i totes les vergonyes que hem hagut de viure darrerament? Són el que són, pertanyen al Govern que ha protagonitzat els episodis més vergonyosos dels darrers anys a la nostra comunitat... 

 (Segueix)

La iniciativa de Televisió Espanyola de fer un fòrum de 100 ciutadans que en directe féssin preguntes al President del Govern ja per si mateixa és una fita en la història dels mitjans de comunicació, ho hem sentit a dir avui, però pens que encara no hem calibrat la realitat d'un tipus de programa que obliga als polítics de primera línia a dialogar directament amb els seus "possibles" electors.

Zapatero ha estat el primer polític en posar-se davant les càmeres i davant el compromís d'aquest fet. Zapatero, més valent del que voldríen els seus adversaris, va respondre amb claredat a les relativament poques preguntes relacionades amb els temes "crispants" amb els quals el PP ens vol tenir ocupats... en canvi, la majoria de la premsa es queda amb l'anècdota del cafè.

 (Segueix)

Ja ho comentàvem en aquest Bloc fa alguns mesos, amb orgull perque va ser una iniciativa sorgida del sector pero recollida pels Socialistes a Mallorca, després d'una visita de la Ministra de Cultura i presentada al Congrés dels Diputats per la diputada Carme Chacón... avui és una realitat: s'ha creat el Premio Nacional del Cómic.

 

 (Segueix)

És trist l'espectacle que comencen a donar Munar i Estaràs, unides per interessos inconfessables i en una guerra fraticida entre les dues candidates de dretes. Deixen clar als electors que la única possibilitat de canvi i regeneració política passa per l'esquerra, concretament pel Partit Socialista i per Francina Armengol.

Munar i Estaràs són supervivents dels Governs de Cañellas, de la política de principis dels 90. Duen anys i anys ocupant càrrecs polítics, fent i desfent el futur de Mallorca des de diferents responsabilitats. Ara, pensant que la gent és beneïta, voldran fer paréixer que el futur passa per elles. Res més lluny de la realitat: Munar i Estaràs són "más de lo mismo", Munar i Estaràs representen el passat, la dreta de tota la vida.

 (Segueix)

Imprescindible l'entrevista de Matias Vallés a Gabriel Jackson avui al Diario de Mallorca.

Me qued amb alguns dels comentaris de l'historiador Gabriel Jackson que crec que ens haurien de fer pensar a tots:...

 (Segueix)

Tot d'una botaren Rosa Estaràs i el seu equip quan quedà en evidència la manipulació que estan fent de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca.

Tot començà amb una denúncia de la candidata a Presidenta del Consell pel PSIB-PSOE, Francina Armengol... una denúncia de que el PP estava convocant un acte electoral de suport a l'aspirant Estaràs en nom de "S'Institut". Rosa Estaràs i el seu cap de campanya, que al mateix temps és president de l'Institut, botaren inmediatament per desmentir el fet, amb mostres evidents de nerviosisme. El resultat va ser que al dia següent ens van cridar més persones de bona voluntat denunciant el cas un cop més.

 

 (Segueix)

El PP s'ha rendit al bunker ultradretà, la dreta radical s'ha apoderat completament del que un dia va ser alternativa de govern i avui demostra un comportaments més propis d'un partit extraparlamentari que d'un partit que se suposa algún dia voldrà tornar a governar...

El darrer capítol en el regitzell de despròposits en els quals per desgràcia ja ens comença a tenir acostumats aquest PP radicalitzat és la crida al boicot contra un mitjà de comunicació...

 (Segueix)

Ahir al Judici de l'11-M va quedar bastant clar que el Govern Aznar no havia estat sincer en les declaracions entre l'11 i el 14 de març. Copïi un titular dels diaris d'avui:"El jefe de los Tedax asegura que «nunca se habló de Tytadine»" (ABC, d'avui).

I segueix: "Juan Jesús Sánchez Manzano, jefe de los Tedax cuando se produjeron los atentados del 11-M, afirmó ayer ante el tribunal que juzga la matanza que «en ningún momento» oyó decir en su unidad en las horas posteriores a las explosiones que la dinamita utilizada fuera Tytadine. La revelación tiene gran importancia debido a que en este tipo de dinamita se basó el Ministerio del Interior para atribuir a ETA la autoría de la matanza en esa fase inicial."

El mateix dia el PP es dedica a fer renou al Congrés dels Diputats... començ a pensar si tota l'exagerada postura del PP i dlàters mediàtics en torn al cas De Juana no és més que una cortina de fum per tapar el que ahir el cap dels TEDAX deixava clar davant el Tribunal: el ministre Acebes va intentar enganar la ciutadania espanyola després dels greus atemptats de l'11-M. 

 (Segueix)

Hores abans d'iniciar un breu viatge a Euskadi rellegesc la premsa a la xarxa, i trob una interessant reflexió a les pàgines del Diario de Mallorca, les signa A. Papell, per interessants, i en part compartides, les reproduesc: (Segueix)

Avui, tres anys després, som una mica més lliures. Aquesta és la sensació que tenc, la que destacaria. La que es superposa al clima de bronca permanent que el PP i els seus adlàters mediàtics intenten imposar. Més lliure per opinar el que volguem, sense la pressió que existia en aquell temps... clar que el PP deia el mateix que ara, acusava d'assassins i partidaris d'ETA a tots els que no combregaven amb les seves rodes de molí. Però és que eren el Govern! Els Telediarios eren un NODO dirigit per l'encara no oblidat Urdaci. Qui qüestionava el Govern era tingut per traïdor a la pàtria. Vaja, més o menys el que segueixen dient ara.

La memòria és curta, però val la pena recordar algunes coses ben fetes d'ençà la victòria socialista del 14M. 

 (Segueix)

Amb aquest "post" m'afegesc, ans que sigui virtualment, al que defensa la Plataforma "Salvem Mallorca", de la qual en podeu trobar el manifest aquí. Tal com ahir ja s'hi va afegir la Federació Socialista de Mallorca.

I faig una crida als "bons mallorquins" (parafrasejant no sé qui) a que acudeixin el proper dissabte, a les 18 hores a la Plaça d'Espanya de Palma (al costat del que "El Mundo" anomena "La Atocha de Baleares" , és a dir Ses Estacions) per fer una gran marxa contra la forma "expansiva" d'entendre la política del totxo i de la butxaca plena... en fi, ja sabem de que parlam, no? Au idò, aquí queda.

 

El Bisbe d'Osca incompleix el Cinquè Manament:"No mataràs". No vull dir que el Bisbe sigui un assassí, però a la darrera pastoral diu ben clar que hagués preferit que el Govern deixàs morir a De Juana Chaos. (Segueix)

Supòs que els estrategues del PP no estan molt contents del fracàs relatiu de la manifestació d'ahir, fracàs progressiu ja constatable a les manifestacions de l'AVT, a la qual han anat acudint de cada vegada menys gent. Palma en va ser un bon exemple, entre 2000 i 5000 persones, fent la mitja de les diferents informacions, són poca gent pel partit que ostenta la majoria absoluta a Balears.

 

 (Segueix)

Som aficionat als còmics... en general, i d'entre els diferents estils no he exclòs mai el còmic més purament "made in america", els còmics protagonitzats per super-herois vestits de vistosos colors, lluitant contra la injustícia... de vegades des d'uns plantejaments innocentots o "carcas", en tot cas històries d'aventures que, com tot, sempre tenen un rerafons ideològic o social.

No només els còmics pensats com a "obres mestres", com podria ser la coneguda obra "V de Vendetta", duita al cinema recentment, sinó tambe en els casos més comercials, com seria el cas de Capità Amèrica,  els seus autors intenten donar-los una vessant que toca l'actualitat. El titular d'El País d'avui crida l'atenció per ser un bon exemple d'això: "El Capitán América muere asesinado tras rechazar la ley antiterrorista de Estados Unidos. El superhéroe se niega a inscribirse en una base de datos policial y es abatido por un francotirador"

 (Segueix)

Me referesc a la sorprenent retirada de Jaume Matas, ja no es veu tan guanyador, ni il·lusionat... que deu haver passat? No ha perdut molt de temps en cercar successora, posa a una persona de molta confiança per tapar el forat... i d'una manera molt poc alegre la proclamen candidata. (Segueix)