Res Publica segons Cosme Bonet

"Boris fou de les poques persones que assistiren a l'entrevista dels dos emperadors sobre el Niemen. Veié els raigs blassonats, el pas de Napoleó a l'altra riba, la guàrdia francesa, el rostre pesarós de l'emperador Alexandre mentre esperava silenciós a l'hostal de la vila del Niemen l'arribada de Napoleó. Veié asseure's els dos emperadors a les barques i com Napoleó, que fou el primer en desembarcar, s'acostava amb passes ràpides a Alexandre, li allargava la mà i desapareixia amb ell dintre el pavelló."

Casualitats de la vida ahir llegia com un conegut editor recordava la trobada entre Napoleó i Alexandre I en una balsa enmig del Niemen.

Casualitats de la vida, faig temps la nit abans de que es constitueixi el Parlament de la nova legislatura, nit del 25 al 26 de juny, i es compleixen dos-cents anys de la Pau de Tilsit.

La màgia de les efemèrides, la passió per la història, la curiositat davant les coincidències, han gravat la imatge de la trobada dels dos emperadors al meu cap durant tot el dia.

El fragment inicial és de "Guerra i Pau", de Tolstoi. La trobada dels dos emperadors es produïa el 25 de juny del 1807 (ha fet ahir dos-cents anys exactes) després de tota una sèrie d'enfrontaments dels quals cal destacar per un costat Austerlitz, i molt més recentment Friedland, on les àguiles de Bonaparte derrotaren els russos, un cop més.

El general Lariboisière va rebre l'encàrrec de preparar l'escenari de la trobada, una balsa enmig del riu Niemen, que separava Rússia dels territoris dominats per Napoleó, territori "neutral". Sobre la balsa feu construir un pavelló, on s'havien de trobar els dos emperadors. El matí del 25 de juny Napoleó, acompanyat dels mariscals Berthier, Murat i Bessières, a més de Duroc i Caulaincourt, s'embarcà cap al lloc de trobada, ben al mig del riu. Des de l'altra riba Alexandre s'embarcava al mateix temps.

Al pavelló on es trobaren dos dels homes més poderosos del seu temps, es feu la Pau, declarant-se mútuament enemics d'Anglaterra. I tanmateix la pau fou impossible, i el 1812 Napoleó travessà el Niemen al capdavant de la Grande Armée, iniciant així la campanya de Rússia, i la més gran i determinant de les seves derrotes. De totes formes l'encontre del Niemen, i la pau signada posteriorment, foren motiu d'esperança per molta gent durant uns anys.

De Tilsit, la localitat de la riba francesca on es signaria la pau, a Mallorca hi ha quilòmetres de distància, dos segles de diferència, i la política a dos nivells molt llunyans, per ventura. Però l'efemèride no deixa de fer-me gràcia, avui que precisament he participat en un Consell Polític del meu partit que algun company ha qualificat d'històric.

N'hi haurà que ho trobaran exagerat, però la conjunció de factors que fan possible uns Governs de Canvi a totes les institucions principals de les nostres Illes (tots els Consells Insulars sense excepció, el Govern, l'Ajuntament de Palma...) no deixen de que tenguem avui una mica més d'esperança en el futur del país. En tot cas el 25 de juny tendrà ara dues efemèrides a recordar, no deixa de fer-me gràcia.

Alguns mitjans ho titulen així: "El centroizquierda se impone en Palma y en otros 30 municipios" o "El PP perd 12 batlies pels pactes de progrés", d'altres prefereixen dir "El PP pierde 5 localidades más en el último momento por la pinza PSOE-UM que controla 14 municipios", curiosament el que ara anomenen "pinza" amb UM per Matas és "estabilitat". El lloc central o centrat d'UM els permet fer pactes comprensibles per a l'opinió pública tant amb PSIB-PSOE com amb PP, més extranys resulten els pactes del PP amb el PSM o amb EU-Verds, que no s'han donat aquesta vegada, almenys obertament... en fí.

Personalment crec que el 16-J va ser un dia històric, que torna a la realitat aquell món de ficció d'hegemonia que somniava Jaume Matas, veient-se a ell mateix com un nou Zaplana que acaba arraconant a la resta de forces polítiques. La intel·ligència dels electors obliguen a pactes, a "intel·ligències" a la inmensa majoria de municipis. Ara toca tornar a reivindicar allò de positiu que queda dels acords post-electorals: el diàleg i la política feta amb humilitat. Just el contrari del que ha practicat el PP tota la legislatura. Vegi's Maties Vallés, un diumenge més.

De la jornada històrica em qued amb dos noms, dues persones que per mi simbolitzen el canvi i l'esperança: Aina Calvo, batlessa de Palma, i Sebastià Burguera, batle de Ses Salines. Enhorabona a tots dos des d'aquí, i a tots aquells que com ells representen aquest horitzó d'esperança. Jo estic convençut que no fallareu.

El dia que es compleixen 30 anys de les primeres eleccions democràtiques a la premsa tendrem la confirmació que hi haurà canvi polític a l'Ajuntament de Palma: n'Aina CAlvo serà batlessa. Primer de tot enhorabona a aquesta candidata que ha capgirat la política municipal i que ha desfermat una onada d'optimisme que ja es comença a veure en aquesta "blogosfera"... Tot i així la prudència ens convida a no comentar massa el tema, de moment.

Estava veient un documental a la televisió, sorprenent-me de com ha canviat Espanya en 30 anys. 30 anys vists en perpectiva són pocs, imaginau doncs com hem evolucionat, si el 1977 es vivia en un estat ancorat en els anys 30 i 40 del segle XX.