Res Publica segons Cosme Bonet

Per desgràcia la situació política actual resulta tremendament decebedora per tothom, ciutadans i també per aquells polítics que teníem l'esperança de regenerar la cosa pública al país, vist com ha funcionat els darrers anys.

El cas Rodrigo de Santos, el cas Turisme Jove, el cas CDEIB - Ordinas, el cas Bitel 2, el cas Pla Territorial, el cas Son Oms, Eivissa centre, també els casos heretats de la passada legislatura: Andratx, Cavallistes, Rabasco-Lluc Thomás... sense oblidar el cas lliències a Felanitx. En defintiva... un desgavell, que té l'origen en el pacte liderat pel PP de Jaume Mates, no ho oblidem.

Aquestes darreres setmanes hi ha gent que considera que necessitam unes eleccions anticipades... podria ser una solució però... realment creuen que els ciutadans estàn en disposició de votar amb el panorama que ens han deixat aquests darrers anys de Govern de la dreta?

Abans d'unes eleccions anticipades crec que les organitzacions que estan afectades per aquests casos han de regenerar-se internament, a fons, abans de poder concórrer a les eleccions. Sinó pot semblar una cursa per "aforar-se" els que creguin que poden veure's esquitxats per qualque cas.

I a tot això pensau que vol dir tenir tot l'any 2009, any central de la crisi, amb un Govern en funcions o recent nomenat, no crec que sigui la millor opció, vaja... o m'hauran de donar molts d'arguments o la meva opinió va més en el sentit que enlloc d'eleccions anticipades val més que hi hagi congressos anticipats.

Existeix en el món anglosaxó la tradició de l'impeachment, acudint a wikipèdia en pocs paràgrafs entendrem de que es tracta, i la relació amb la situació política actual. L'impeachment és la figura jurídica que perment a un Legislatiu jutjar i condemnar a un dels membres de l'aparell de l'estat. És la solució trobada per la tradició parlamentària anglesa, i adaptada pels "pares de la nació" nord-americans, davant la situació d'un alt càrrec posat en dubte per les seves actuacions.

El propi còs legislatiu pot jutjar un dels seus membres, i considerar la seva destitució. L'origen, segons ens recorda Wikipedia, es troba en les acusacions llençades pel Parlament anglés contra el Rei i els seus col·laboradors per malbaratar el tresor, els exemples més propers els trobam en els noms de Clinton o Nixon. En el cas del primer una maniobra política dels republicans iniciada arrel del Cas Lewinsky cercava la destitució del president demòcrata, va fracasar, el Senat considerà que l'afer no era motiu per destituïr el president. En el cas de Richard Nixon fou l'escàndol Watergate el que motivà l'inici de l'impeachment, procés que va veure's interromput per la seva dimissió inmediata.

En la nostra tradició no existeix l'impeachment, en canvi sí que hi ha el règim d'aforament (segons el diccionari, aforat: Que es beneficia d’una jurisdicció privilegiada). Sens dubte en la situació actual del Parlament de les Illes Balears l'impeachment permetria resoldre la polèmica situació actual, de totes formes no seria Bartomeu Vicens l'únic candidat al procés, sinó que la llista ben segur seria més llarga, per desgràcia.

Llegesc dues notícies especialment esperançadores:

Clamor contra Camps por usar el inglés para boicotear Ciudadanía
Miles de profesores y directores protestan junto a padres y alumnos frente al Palacio de la Generalitat en Valencia.

Encierros contra la Ciudadanía en inglés en institutos.

LA MEMORIA HISTÓRICA, RECUPERADA
Garzón investigará la represión franquista y abrirá la fosa de Lorca
El juez se declara competente al entender que se produjo un delito de crímenes contra la humanidad

Veig a un mitjà d'aquests internàutics que el PP ara s'ha manifestat contra el Segon Cinturó  . Estic estorat, i al mateix temps no els entenc, per un costat afirmen i reafirmen que al final ells han tengut raó i que es farà el "seu" segon cinturó, però per altra banda en protesten i s'indignen perque arriba fins a devora l'Hospital que ells mateixos projectaren. Meam si s'aclareixen... o si ens aclarim noltros almenys.

El PP va projectar fer un segon cinturó que agafava des de l'autopista de l'aeroport fins a l'autopista d'Inca, i d'allà se'n anava cap a damunt la Universitat, deixant dins una illa rodejada d'autopistes els polígons, Son Sardina, Sa Garriga, La Real, etc... etc... Aquesta és l'operació especulativa que noltros denunciavem, i denunciam.

Aquest "segon cinturó", segons el batejaren ells mateixos, no acabava enlloc... o sinó mirin vostés els mapes i veuran com clarament té intenció de seguir... fins Andratx i Calvià imaginam.

A més després projecten un Hospital al costat del Monestir de La Real, el comencen a fer.... i no modifiquen el Pla de Carreteres per arreglar-hi els accessos. No hi ha ni un document a on el PP es plantejàs com solucionar els problemes de trànsit que el sentit comú ens diu que hi hauria al costat del nou hospital. I segueixen amb la seva idea de segon cinturó que no resol aquest problema.

No només això, després s'inventen el Metro, però tampoc el duen cap al nou Hospital, no. El duen al Parc Bit (?), travessant aquesta zona que quedava englobada entre el segon cinturó i la Via de Cintura, i que com hem dit abans, sembla un lloc ideal per al futurible i previsible creixement urbanístic... que ja tendrà la única línia de Metro implantada.

Tot això sembla molt raro, senyores i senyors, i ara s'entesten a dir que el segon cinturó que ha acordat el Pacte és el mateix que el seu.... NO! S'equivoquen senyors del PP, s'embullen o ens volen embullar, perque allò més important de la nova ronda, via de cinturó, cinturó o connector no és el nom... sinó el traçat!

Hospital, Metro, Cinturó tot conflueix en una zona d'evident expansió urbanística... i amb tot el que ha plogut ens permetran que sospiten, i els restem tota credibilitat quan, de sobte el PP es torna ecologista i protesta contra un segon cinturó del qual estan dient, al mateix temps, que és igual que el que havia projectat Cabrer.

O s'embullen ells o ens volen embullar a noltros.

L'anècdota convertida en polèmica política no és un fet nou, de fet faig abstracció i intent imaginar-me que estaríen dient els dirigents del PP si hagués estat un socialista qui hagués ficat la pota en els mateixos termes que el senyor Rajoy.

Un bon amic em fa arribar un vídeo, sembla ser que fan "Bola de Drac" en pel·lícula. Estic segur que resultarà com a mínim curiós, o per ventura nostàlgic, per la gent de la nostra generació, que vam veure aquella primera temporada de les aventures d'en Goku als primers cursos del desaparegut BUP. No espereu veure en Mutenroshi (Fullet Tortuga) tan cap-pelat com el recordam, però bé... el trailer a Youtube.

Cort ha tomat la creu, seria desitjable que no fos una decisió polèmica sinó natural en un estat en el qual  se suposa que s'han superat "les ferides del passat", en paraules habituals del PP o de la dreta social i mediàtica, però cada vegada que surten a fer comentaris d'aquests demostres que són ells que no tenen les ferides curades... o per ventura no volen permetre que els demés curin les seves. 

Rectific el que vaig dir sobre Cardona, no reacciona, i el PP envia missatges contradictoris. La roda de premsa que jo vaig torbar lloable i digna va ser una espècie de "bluf". Estic d'acord amb el comentari fet a un mitjà de premsa escrita sobre tot el "barullo" actual del PP: És Catalina Soler la persona més adequada per posicionar el PP sobre aquests temes? Per ventura sí, podria ser que no en tenguéssin d'altre disposat i/o disponible.

I acab.

El PP ha presentat al Ple del Consell un seguit de mocions males d'entendre, per un costat en una d'elles demanava convocar una comissió que ja està creada i que se li fes arribar una informació que ja té, tot plegat en relació a la televisió de Mallorca. Cap sentit.

Per altra banda demanaven auditar els comptes del Consell de l'etapa en que ells mateixos governaven en pacte amb UM. Auditar unes comptes que han estat controlades prèviament per la Intervenció General del Consell i posteriorment per la Sindicatura de Comptes. Volien malbaratar doblers públics en una iniciativa que tampoc té cap sentit.

O sí.

Avui vull recomanar un article a EL PAÍS, m'agrada la reflexió que fa Enric González en varis sentits, primer per fixar-se en la història per analitzar fets actuals, però també perque convida a doanr dues voltes als conceptes de democràcia, interés "nacional", i al funcionament dels sistemes financers en relació a l'interés general. Almenys a mi m'han convidat a pensar, i això sempre és bò.

Algunes cites de l'esmentat article:

Sarah Palin i Joe Biden tornaren a treure Espanya al debat electoral que protagonitzaren els candidats a vice-president. I resulta curiós que en els dos grans debats que hi ha hagut fins ara, entre Barack Obama i McCain, i entre Palin i Biden, hagi sortit dos cops el tema d'Espanya.

Recordareu que tot ve perque a una pregunta d'una emisora hispana McCain digué que sabia si es reuniria amb Zapatero, president d'Espanya. Els demòcrates li retreuen que pretengui no reunir-se ara amb un "aliat de l'OTAN".

Personalment esper que el senyor MacCain no s'hagi de reunir mai amb Zapatero, perque no arribi a ser president dels EUA, ni ell ni la radical de la sra. Palin. El més lamentable, de totes formes, no és que els republicans nord-americans segueixin amb la seva erràtica política internacional, sinó que el seu candidat a president molt possiblement no té ni idea d'on està Espanya, i aquesta ignorància en si mateixa ja desanima a qualsevol davant el panorama que espera als nord-americans si guanya aquest bon senyor. Serà que no n'aprenen.

Un partit polític en el qual s'han perdut els principals referents institucionals, que ha passat de cop a l'oposició a la capital, al Consell Insular i al Govern autonòmic, que no té referents consolidats a nivell estatal, que ha perdut algunes de les eines bàsiques de la seva estructura, com era la utilització d'assessories i altres mecanismes per reforçar l'aparell del partit... a un partit així només li queda el poder municipal.

Des d'aquesta perspectiva no ens ha d'extranyar que dins el PP batles amb un pes específic important com pot ser el batle de Manacor, Antoni Pastor, reclamin un paper més actiu en el nucli dirigent del Partit Popular.

És més...

Som fills de la història, de la nostra història. Qui pot posar en dubte tal afirmació? La perspectiva històrica ens permet entendre moltes coses que no serem capaços de copsar si no és amb un esforç de memòria històrica important.

La crisi financera als Estats Units d'Amèrica, les repercusions a Europa, les interpretacions en clau estatal o de "politiqueta" local de la crisi. Els debats de carrer o d'escó que sentim aquests dies inciten a qualsevol persona mínimament inquieta a reflexionar-hi.

Campanya electoral el 1979, sembla ser que es compleix allò del "no hi ha temps que no torn".