Res Publica segons Cosme Bonet

Infami loro,

ad essi non perdono,

vendetta avrò pria

che tramonti il di!

( Ells són els infames,

no els perdon,

¡venjança tendré abans de que

acabi el dia! )

(fragment de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni.)

Començ aquesta reflexió amb un fragment del llibret de la coneguda òpera "Cavalleria rusticana", traduït per alguns com "cavallerositat camperola", o pagesa que diríem a Mallorca. Sigui com sigui, una història siciliana de traicions, venjança i mort a la sortida de missa, i tot per enganys amorosos i gelosia desfermada. Alfio, el carreter, clama venjança contra la seva dona i el seu amant, una brega a ganivet entre els dos homes que acaba amb un mort, serà el resultat de la vendetta.

No vos vull parlar d'una vendetta amorosa, en el nostre cas, sinó prendre aquesta paraula, sempre suggerent, per iniciar la reflexió sobre l'acció política del PP aquests darrers temps. I això perquè tenc la sensació que aquests darrers dies el PP està llançant seriosos avisos de que un dels motors de la seva actuació és, precisament, la vendetta.