Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
A on són els lliberals?
cosmeb | 20 Abril, 2006 13:05
El conseller d'educació i cultura, el conservador Francesc Fiol, va defensar fa unes setmanes la implantació a Palma dels ultracatòlics Legionarios de Cristo, que fan comptes educar els infants a l’estil dels temps del franquisme, separant els alumnes per sexe. Curiosament el senyor Fiol s’escudà en la Constitució Espanyola en nom de la llibertat docent. És una demostració més de la política “neocon” del Govern Matas.Una política tal vegada molt lliberal pel que fa a la política econòmica... tan lliberal que no sabem si existeix tal política econòmica. Mesures com el Pla de Desestacionalització van esdevenir una forma de subvencionar els ajuntaments del PP. La resta es redueix a rodes de premsa i declaracions d’intencions que no arriben enlloc. Que ho demanin als sindicats.
Clar que aquest lliberalisme econòmic ens agradaria, a molts de ciutadans, veure’l reflexat també en qüestions socials. Però en aquest aspecte el Govern de les Illes Balears és extremadament conservador. En debats com aquest al que ens referiem al principi, en que es fa evident el suport del Govern a la moral ultraconservadora de determinats grups religiosos aliats del PP, recorren a l’argument de la “llibertat”, però quan els mateixos polítics conservadors han de parlar de “llibertat” per als homosexuals que vulguin unir-se en matrimoni, o “llibertat” de no fer religió a l’escola... en aquests casos posen altres arguments per damunt de la llibertat.
Realment no defensen la llibertat, està clar. El lliberalisme, entés com una ideologia de dreta o centre-dreta, que posi part damunt de tot la llibertat individual (inclosa la dels homosexuals i la dels pares ateus, agnòstics o simplement no-catòlics), aquest lliberalisme no existeix a les Illes Balears. I si existeix és minúscul, silenciós, apagat. Des d’una òptica d’esquerra trobam a faltar, entre les veus de la dreta, alguna opinió realment lliberal, especialment quan parlam de qüestions tan delicades com l’educació dels nostres fills.