Res Publica segons Cosme Bonet

Llegesc amb notable sorpresa que ara el Govern de les Illes Balears no vol que es signi el conveni de carreteres. Aquesta sorprenent declaració ve a confirmar que el Govern que presideix en Jaume Matas no té cap interés en aconseguir finançament per les infraestructures del país, sinó que prefereix el conflicte permanent amb l'estat, per tal de poder seguir amb la seva política de grans declaracions, confrontació buida de contingut, i venda de fum, que és la seva especialitat.

 

Cal recordar en aquests moments que el famós conveni de carreteres, ha estat cavall de batalla del PP illenc des del dia després de perdre les eleccions generals i quedar a l'oposició. El PP no ha sabut dur molt bé això de l'oposició, Rajoy va perdut, i les delegacions autonòmiques del PP són les que es dediquen a practicar una confrontació amb l'estat, seguint l'estil del trio Rajoy-Acebes-Zaplana.

 (Segueix)

Això és el que fa el Consell de Mallorca, subvencionar associacions o persones que surten de l'illa i la representen, però només a segons qui.

Fa algun temps vaig tenir oportunitat, en una Comissió Informativa, de demanar a la Consellera de Cultura, o al Conseller d'Economia, no record qui em va contestar, a
que anava destinada determinada subvenció, amb un nom ben extrany... un nom de persona. Sembla ser era una interessant aventura personal en la qual la bandera de la nostra illa apareixeria.

Em va semblar "magnífic", res a dir, si val la pena, que el Consell de Mallorca subvencioni a entitats, associacions o persones que duen el bon nom de la nostra illa arreu del món.

Res a dir si tothom tengués el mateix tractament. I no és així.

Fa alguns mesos la Banda de Música de Ses Salines va participar en un intercanvi cultural amb la Banda de Música d'un poblet d'un municipi italià de l'Abruzzo, als Apenins. Es poden veure les fotos adjuntes...
 (Segueix)

¡Viva Zapatero! El prestigiós periòdic "The Economist" ha dedicat recentment el seu editorial al president del Govern, en termes que val la pena llegir, lluny dels condicionaments polítics, de les fílies i, sobretot, les fòbies dels mitjans de per aquí, el reproduïm, en part almenys:

Valorando de nuevo al Presidente de Gobierno español. Una historia inesperada de éxito en Madrid.

Pocas veces puede un primer ministro europeo tener un comienzo menos propicio. Fue pocos días después de los atentados de los trenes el día 11 de marzo de 2004 cuando los socialistas, inesperadamente, ganaron las elecciones en España, lanzando a su líder, José Luis Rodríguez Zapatero, hasta el cargo más alto. Zapatero era un hombre sin experiencia, poco preparado y no muy atractivo; se le apodaba “Bambi”, ya que con frecuencia miraba como un cervatillo asustado y deslumbrado por las luces de los faros. Su primera acción fue la de retirar las tropas españolas de Irak, enfureciendo a los estadounidenses y provocando que se le acusara de dar satisfacción al terrorismo.
Qué distintas son las cosas hoy. Ningún otro líder europeo es tan popular o tan inamovible en su país como Zapatero.

 (Segueix)