Res Publica segons Cosme Bonet

Fa aprop d’un mes un periodista titulava el seu article :“el migjorn recupera les seves llegendes”. Parlava dels gegants que s’havien presentat a Felanitx, a Santanyí, a Campos. En alguns casos les figures de rondalla del “Gegant des macolí” o “Na Maria Enganxa”, que dilluns passat participaven a la Trobada de Gegants a Alaró.

 

Cert és que gràcies a la feina ingent de Mossèn Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines podem descobrir que hi havia un Gegant que vivia a Cabrera, sempre vinculada al migjorn de Mallorca. Però en aquest cas, voldria recordar una llegenda també pròpia del migjorn de Mallorca, de Cabrera, però que té per protagonista no un personatge fantàstic, mític, sinò una personalitat que brilla com poques en la Història Universal, i que no és altra que Aníbal, el gran general cartaginès, fill d’Amílcar Barca, cunyat d’Asdrúbal, que va amenaçar una Roma que començava a construir el seu imperi, un dels més grans estrategues, capaç de travessar els Alps amb els seus elefants, i derrotar un cop i un altre les invencibles legions romanes. Aquest cabdill de memòria eterna, idò, segons la llegenda, va néixer a les costes del migjorn de Mallorca.

 

No descubriré cap novetat si vos cont aquí que la relació entre la ciutat de Cartago i les Illes Balears ve d’antic. A partir del 800 A.C. els fenicis començaren a navegar cap a occident. el 654 A.C. fundaren Ebussus, l’actual Eivissa, que arribà a ser un dels nuclis púnics més importants.

A Mallorca cal destacar dos indrets, la necròpoli de Son Real i l’illot de Na Guardis, a la Colònia de Sant Jordi, que sembla ser va ser ocupat de forma permanent entre el segle IV A.C. i l’ocupació romana de Mallorca.

Sobre Na Guardis es diu a la Història de Mallorca de l’Ed. Moll:”L’extraordinària quantitat de ceràmica trobada a l’Illot de Na Guardis així com les restes d’habitacions ja esmentades han fet pensar que l’illa molt bé pogué esser una zona d’aprovisionament i suport de l’exèrcit púnic i que el domini cartaginès sobre les comunitats indígenes probablement fou real i efectiva”.

La relació entre Balears i Cartago té la seva expressió també en la presència dels llegendaris “foners balears” entre les hosts dels exèrcits cartaginesos que van participar a les diferents guerres que tengueren lloc a la Mediterrània occidental, les guerres greco-púniques i les posteriors 3 Guerres Púniques entre Cartago i Roma.

L’estreta relació entre les Balears i Cartago, segons un antic llibre titulat “Historia de Mallorca”, de Joan Capó Valls de Padrinas, va ser deguda “principalmente al general Amílcar Barca, el fundador de Barcelona, el cual tuvo sabiduría y discreción para tratar con cariño a los mallorquines.”

La part que ens interessa aquí és el que segueix:”En uno de los viajes que dicho general realizó a nuestras islas nació su hijo Aníbal el más valiente de los cartagineses. Se supone con mucha razón que este nacimiento ocurrió en el islote llamado Tricuadra que es uno de los que rodean la isla de Cabrera”.

I afegeix encara: “Aníbal era hijo de Amílcar y de madre española. Nacido y criado entre los baleares, demostró a éstos un gran aprecio que halló su pago en los buenos servicios que le prestaron en las guerras que dirigió.”

La llegenda de l’origen mallorquí d’Aníbal va ser popular en el seu moment, el seu retrat figura entre els fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma.

A l’hora de recordar llegendes del migjorn de Mallorca, que no se’ns oblidi la del naixament d’Aníbal, que si bé és possible que no es criàs entre mallorquins del migjorn, si que és segur que es va fer acompanyar de foners balears en totes les seves batalles importants.

 

Són moments d'esperances, com tot alto el foc, sembla simple però vol dir que abans hi havia una situació de combat, amb víctimes, amb morts innocents. Alto el foc vol dir que per uns moments es deixa de matar. Pot voler dir un parèntesi, pot voler dir alguna cosa més. Dexant de matar i donant l'oportunitat a les paraules s'obrin finestres a un paisatge diferent, de pau, de convivència. Els libanesos no podran oblidar els més de mil morts que han deixat els bombardejos indiscriminats dels israelians. Els civils del nord d'Israel difícilment oblidaran les morts causades pels antiquats però mortífers Katiushas dels de Hezbolà. Però donar una oportunitat a la pau significa guardar les rancúnies i intentar matisar els odis, tot i que les bombes hagin servit més que res d'abono per aquests odis. L'alto el foc és l'oportunitat de la pau, des d'aquest bloc tornam a desitjar que un cop més un "alto el foc" no sigui només un parèntesi sinó l'inici d'un nou temps, a on les paraules substitueixin a les bombes.