Res Publica segons Cosme Bonet

Diu Arthur Miller que “els líders polítics de tot arreu han acabat per comprendre que per governar han d'aprendre a fer d'actor”. Segurament té una part de raó, el ciutadà que observa la política de lluny, a través dels mitjans de comunicació, no deu arribar a percebre el polític com una persona diguem-ne “normal”, sinó com un personatge més d'una obra de teatre que no va ben bé amb ell. Els polítics, al mateix temps, i sempre segons Miller, ens hauríem de sentir partíceps d'aquesta obra i per tant “actuar”, adaptar-nos al nostre personatge o fer esforços per modelar-ne un de diferent, més amable i acceptable pel ciutadà, un possible votant.

El raonament és bò, i seguint el fil m'atreviria a dir que a les Illes Balears en aquesta legislatura estam vivint una autèntica tragèdia, digna de Shakespeare. O almenys hi podriem trobar molts dels temes, arguments o personatges que caracteritzen els clàssics del mestre anglès.

No és nou. Ja tenguerem la nostra pròpia versió real de “El Rei Lear” els anys 1995-1999, amb la retirada (forçada) del líder, que seria “traït” pels seus dos successors. Una versió de l'obra que ens costà menys que la superproducció d'Akira Kurosawa, segurament, sempre i quan no tinguem en compte que costaren a l'erari públic els escàndols d'aquella época com el Túnel de Sóller o Brokerval.