Res Publica segons Cosme Bonet

Encara me sorprenen aquests polítics de la dreta que són especialistes en sebre que pensen els altres, en endevinar el futur, en treure conclusions sense el més mínim raonament. És una forma de manipulació, és clar, arribar a una conclusió, tot i que no s'aguanti per cap lloc, per desviar l'atenció del que realment s'ha dit.
Al Consell de Mallorca estam acostumats a aquest tipus de pseudo-raonaments, acostumats a categòriques afirmacions del tipus "vostès fan això perque volen això altre...", sense enraonar-ho, simplement afirmant-ho, i si és aixecant la veu i una mica crispat millor, que sembla tenir més raó. El més pur estil Zaplana o Acebes.
Rodrigo de Santos no s'ha torbat ni un dia en afirmar que Aina Calvo ha dit que gestionarà directament l'urbanisme perque està pensant en els pactes, i aquesta seria una forma de no cedir urbanisme perque no és de fiar qui hauria de rebre la competència en un hipotètic cas en que s'hagués de fer el pacte per treure fora el PP... buff, un raonament d'allò més complicat. I una solapada acusació a UM i al Bloc de ser poc de fiar, al mateix temps (es veu que PP i UM de cada dia van a pitjor).
Els científics saben que normalment l'explicació més senzilla és la correcta, per tant aclariré al sr. de Santos que si Aina Calvo va dir que gestionaia directament l'urbanisme va ser com un compromís personal contra la corrupció i l'especulació, i va voler dir exactament això. No es posin nerviosos, senyor de Santos, que encara els queden alguns mesos... que faran quan comenci la campanya! i que diran si ja es posen així.

Reb unes fotos de la Plataforma "Parc de Ses Vies", m'han impressionat i les reproduesc, tot pensant que el que volen és donar difusió al continuat desastre que significa el projecte de Cirer i el PP a les vies del tren. Com es pot veure a les fotos adjuntes s'està literalment "ofegant" en formigó als arbres de la zona. Crec que és una perfecta metàfora del que està passant a Ciutat: acabarem tots ofegats en el formigó de Catalina Cirer i el PP, si no hi posam remei.

 

Si fa poc em veia obligat a parlar de la lenta mort de Ciutat, ahir la candidata socialista em va omplir d'energia positiva i d'optimisme a mi, i als més de 700 assistents a l'acte públic de presentació.

Els militants, afiliats, simpatitzants o votants del socialisme a Palma i de la resta de l'illa que acudiren ahir al Conservatori Superior de Música s'entregaren completament als quatre oradors, tres senyores i un senyor (com aquell programa de TV3), carregats tots ells d'energia, compartint un ambient que no era d'eufòria, però sí d'optimisme, de ganes de fer feina, d'entregar el millor de cadasun al projecte de fer una Palma diferent.

Aina Calvo va parlar ahir després d'una Francina Armengol que tornà a fer gala de la seva energia incombustible i de la seva contundència i claredat d'idees, i ens va dibuixar amb algunes pinzellades magistrals la Palma capital mediterrània, amable, senyorívola, que somnia, ens va fer sentir pròxim un Ajuntament que tendrà les portes obertes a la gent, que no enganarà, i que treballarà per les persones. Un Ajuntament de les persones, no dels negocis. Un Ajuntament en el que ella, com a batlessa, gestionarà directament l'urbanisme, per evitar suspicàcies. Ens va plantejar, en definitiva, una Palma il·lusionant, en la que tots els que la sentíem hi voldriem viure.

N'Aina sap, sobretot des d'ahir, que compta amb el suport de tanta i tanta gent que desitja el canvi a Palma. Na Francina parlava de retornar la confiança dels ciutadans en la política. Jo estic segur que amb candidates com ella, com n'Aina Calvo, és possible retornar el prestigi a la política, és possible fer de Palma una ciutat amable per viure-hi.

Catalina Cirer deia fa alguns dies, mentre repartia paraigües entre els militants del PP, que s'esperaven una arrruixada. No és una arruixada, és que ja apunta l'alba, el sol que a la fi vol sortir per donar color a aquesta Palma grisa, i els trolls de la dreta saben que aviat es quedaran de pedra. I disculpau avui les llicències poètiques, deu ser el perfum que exhala la rosa.