Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir ETA trencà les esperances de molta gent, jo entre elles, que confiavem en que el 2007 podia ser l'any de la Pau. M'embarga un sentimetn de frustració i pessimisme, jo que som de natrual optimista.

Trobo especialment adequats els darrers versos d'un poema de Martí Pol ben propi d'aquests dies, "Torna Nadal", reflexen amb millors paraules que les meves el que sento en aquests moments, una pregunta que també em faig: (Segueix)

Aquests dies es donen a repassar el que ha estat l'any, i ha coincidit amb una informació del Vicepresident econòmic que pens és força representativa de la situació real que es viu a ESpanya: el 2010 (en menys de 4 anys) el nostre nivell de renda serà equiparable al de la resta d'Europa, i l'atur estarà per sota de la mitjana europea. Estam, diò, davnat unes xifres econòmiques que ens han de convidar a l'esperança. No ens ha d'extranyar, davant aquesta bona situació econòmica, que des dels països més pobres del continent africà, o des de Sud-amèrica, es vegi ESpanya com una mena de Terra Promesa, igual que els nostres avis veien "L'Argentina" o l'Europa de més enllà dels Pirineus. (Segueix)

De la violència verbal a la violència física hi ha una passa. Han perdut el cap i començ a tèmer que aviat se li anirà la mà a algun d'aquests exaltats. Lo pitjor és que aquests exaltats que tan disfruten de cridar "hijos de puta" a davant la Guàrdia Civil, sigui a la platja de Sa Marjal o a davant la Delegació del Govern, tenen un sou públic, cobren dels meus (dels nostres) imposts, dels imposts que paguen aquells a qui consideren "hijos de puta" y "asesinos". Fins i tot algun d'aquests animals que criden i insulten són diputats o consellers insulars. Que han caigut de baix! (Segueix)

No m'agrada que estant a les festes que estam haguem de parlar de bronca amb el PP. Però que hi farem, és el que els agrada a ells.

Però bé, no puc evitar que el Nadal em posi de bon humor, tot i ser una festa religiosa, és una oportunitat magnífica en el calendari per proposar-nos seer millors persones. Sempre ho hem de ser però quin dubte hi ha que les dates ajuden. (Segueix)

Dins la societat conservadora de Mallorca hi ha gent decent que no comparteix els crits histèrics de la manifestació d'alts càrrecs del PP d'ahir davant Delegació del Govern.
Ahir tenguerem l'exemple palpable de dues de les Mallorques que existeixen: la de la societat civil progressista, convocada espontàniament, amb poca presència de polítics intentant instrumentalitzar-la... i front a ella una manifestació convocada per l'organtizació juvenil del PP i una associació representativa de la societat civil fictícia que el PP està alimentant, una manifestació d'alts càrrecs, assessors i militants exaltats que no representen realment la societat civil conservadora de Mallorca, molt més mesurada i tranquila. (Segueix)

Ahir parlava de tres desitjos per a l'any que ve, avui, llegint els diaris, n'hi ha un d'antic, que s'ha complit: tenim nou Estatut.

Aquesta vegada no hem anat a la cua de les reformes estatutàries, ni tampoc ens hem limitat a fer una reforma de mínims, aquesta vegada el que solia ser el gran adversari (el govern central) ha estat un aliat, un còmplice en la convicció que l'Estatut de les Illes Balears necessitava millorar, en quant a competències, però també en quant a finançament... per tant estam davant un Estatut històric. 

 (Segueix)

La gent d'aquestes illes no es mereix que haguem de parlar dia si i dia també del cas Andratx. Mereix que els polítics parlem de programes de futur, de com gestionar millor les institucions, de solucions als seus problemes quotidians, de propostes que els puguin il·lusionar, animar, per treballar per un futur, per un país pròper, en progrés.

Mereixen, mereixem tot això. Però el primer que poden esperar els ciutadans dels seus governants és que siguin sincers, que no menteixin, i sobretot que siguin HONRATS. Cal recuperar la honradesa com un valor en aquesta societat tan materialista en que vivim, una societat que valora la prepotència i els béns materials per sobre dels valors humans.

És per això que el conseller Rodríguez està inhabilitat de cada dia més per exercir el seu càrrec. Ha mentit, ha insultat, s'ha passat de prepotent davant un cas, el cas Andratx, en que el que cabia esperar del Govern i del partit implicat en el cas de corrupció hauria estat humilitat, prudència i honestedat.

El PP, en el cas Andratx, no ha estat humil, no ha estat prudent, i tampoc ha estat honest. No sé si encara són a temps de rectificar, però al proper any jo li deman això: un Govern honest, prudent i humil, que deixi en l'oblit la prepotència, la mentida i la xuleria a que ens han acostumat els darrers anys.

El PP s'està convertint en el paradignma de la corrupció urbanística a Espanya, i davant això enlloc de promoure accions contundents i una profuda regeneració es dedica a insultar a tort i a dret, no només a l'oposició, sinó que ara també toca rebre a la justícia (fiscals, jutges instructors i forces de seguretat) per investigar; toca rebre la premsa per informar ; i finalment fan pagar la seva manca de decisió en la lluita contra la corrupció insultant la intel·ligència dels ciutadans, amb mentides i invents sobre contubernis més propis del tardofranquisme senil dels anys 70 que d'una democràcia moderna com la nostra. (Segueix)

Llegesc a EFE una nova mentida del senyor Zaplana, convertit en defensor de José María Rodríguez. Diu:" Zaplana descartó que el conseller de Interior y secretario general del PP balear, José María Rodríguez, avisara al alcalde de Andratx, Eugenio Hidalgo, de que iba a ser detenido y remarcó que la "información privilegiada" la tienen los dirigentes del PSOE que adelantaron las actuaciones de la fiscalía horas antes de producirse"

Mentida. Mentida que no pot demostrar. Mentida inventada per Zaplana per embullar la gent. Mentida per protegir qui s'ha convertit en sospitós. Mentida per excusar el que no té excusa. Mentida del PP una vegada més.

Basta de mentides, basta de confusió. Diguin la veritat d'una vegada, ens anirà a tots millor.

És una vergonya que tot un suposat president com Matas compari els morts pel terrorisme amb uns lladregots pressumptes que s'han amparat en els seus càrrecs polítics i tècnics per fer fortuna personal.

Fa empegueir que el president amolli aquestes "barrabassades" i es quedi tan panxo. Aviat no ens quedarà més remei que començar a repetir aquella cançoneta de "Vagi-se'n, senyor Matas, vagi-se'n."

PD: Han perdut els papers... d'en Delgado i la seva "repugnant" intervenció ja en parlarem.

Hi he insistit durant la darrera setmana, i ahir ho deia també el Diari de Balears:

Imputats del PP

Dins el PP hi comença a haver preocupació pel gran nombre d'alts càrrecs que estan imputats per la justícia. Pel cas Andratx n'hi ha tres: Hidalgo i els dos Massots directors generals; pel cas del ranxo il·legal de l'exbatle de ses Salines Sebastià Vida, n'hi ha onze entre batles i tinents de batle; pel cas de la concessió de la platja, hi ha el batle de Santa Margalida, Antoni del Olmo; pel cas de les factures, el batle de Llucmajor, Lluc Tomàs. També es recorda que pel cas Formentera hi va estar l'actual batle de Manacor, Antoni Pastor. La llista comença a ser enorme i, de moment, els únics que han assumit la responsabilitat política de dimitir són Hidalgo i Massot, que han passat emmanillats pecuartelillo, i el saliner Sebastià Vidal, per qui l'escàndol del club de cavallistes fals es va fer insuportable. La resta, quasi una quinzena de càrrecs i alts càrrecs, continuen trepitjant moqueta.

I tanmateix segueixen imputats. 

Pel Gabinet de premsa del Consell va ser la presidenta Munar qui va felicitar els presents, és inexacte, cinc consellers i conselleres socialistes, entre d'altres, també erem a la sala per felicitar els periodistes i directors de mitjans de comunicació, convidats per això mateix. Clar que si un llegeix el que diu la web del Consell de Mallorca sembla que tan sols passàvem per allà (també a les fotos ens han retallat):" La presidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar ha celebrat la tradicional recepció als mitjans de comunicació amb motiu de les Festes de Nadal. Munar, qui ha estat acompanyada pels vicepresidents, consellers executius i una representació dels consellers electes, ha desitjat les bones festes als periodistes i directius que han assistit a l'acte..."

Així que aprofit l'avinentesa........

 (Segueix)

La informació parla per si mateixa:"El marido de una edil del PP acudió a una marcha de la AVT en silla de ruedas sin ser minusválido."

Joaquín Merino le dijo a alguien que se le acercó para felicitarle por su presencia: "No soy víctima, yo lo que soy es cojo"
    
En la manifestación que convocó la Asociación de Víctimas del Terrorismo en Sevilla el pasado 1 de octubre contra el diálogo con ETA había una representación de víctimas de la banda en sillas de ruedas y que iban en la cabecera de la marcha. Pues bien, resulta que una de esas personas, que iba justo al lado de la joven Irene Villa —quien sí sufrió la barbarie etarra en un atentado—, ni era víctima de ETA ni utiliza silla de ruedas en su vida habitual,.... (Segueix)

Fets com l'agressió a la periodista de TVE, Maria José Ramudo, a Chile, per part dels partidaris de Pinochet no fan més que demostrar que els feixismes segueix igual de groller, faltat de raó i per tant recurrent a la força bruta, idiotitzant els seus seguidors, com es pot comprovar al vídeo. Des d'aquí, solidaritat amb la víctima de l'agressió, víctima dels que no creuen en cap llibertat excepte en la llibertat d'assassinar i de robar al poble.

 Vídeo de l'agressió. --->

 (Segueix)

Amb aquest títol em va cridar l'atenció un llibre de història, escrit per un dels majors experts mundials en història bizantina, el qual desconeixia, he de reconéixer. El senyor Steven Runciman, va ser tot un gentleman britànic, però també un dels grans medievalistes del passat segle, expert en la història de l'Imperi Bizantí, com he dit, i en les Creuades.

En aquest llibre ("La caída de Constantinopla 1453", Ed. Reino de Redonda, Madrid 2006) fa un retrat molt entretengut dels fets que conduiren a la caiguda de la que era la Roma d'Orient, un referent cultural, artístic, religiós durant gairebé mil anys que en ple procés de decadència va ser ocupat pels turcs otomans. Dedica els primers capítols a posar-nos en antecedents, parlant de la decadència de l'Imperi Romà d'Orient, de l'aparició dels turcs, de l'ascens dels otomans, i ens condueix, inevitablement, al moment de la caiguda de la ciutat.

 (Segueix)