Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir tenguerem una primera trobada per preparar la campanya electoral. De tots és sabut que la campanya de les eleccions generals implica menor mobilització a nivell local, per aquest motiu volguerem començar reunints els COmitès Electorals de Mallorca. El que havia de ser una jornada de treball es convertí també en un mediàtic aparador per presentar els candidats del PSOE de Mallorca a les llistes del Congrés i del Senat, encapçalats per Xavier Ramis al Senat i Antoni Garcies al Congrés, i amb el suport d'Elena Espinosa, ministra d'Agricultura, sentirem les primeres propostes del projecte Zapatero, que Garcies i Ramis representen a Balears i a Mallorca. (Segueix)

...però el PP darrerament dona molt de que parlar, entre els enfrontaments al PP balear (cas Ramis-Salom), els enfrontaments al PP estatal i la defenestració del més centrista dels líders del PP, en Ruiz Gallardón... la imputació avui mateix d'un alt càrrec del govern de la triomfadora Esperança Aguirre. No ens ha d'extranyar la desorientació del PP a tots els nivells, per exemple: el PP també ha emprat dos trànsfugues per fer-se amb una batlia. O també recentment a Mallorca després d'un mes de presionar per paréixer més proteccionistes rompen l'acord fonamentant-se en diversos arguments que no repetiré, però al dia següent d no votar a favor de la Norma Territorial Cautelar al Consell el portaveu del PP, Jaume Font, es fotografia amb el batle d'Escorca per defensar la construcció d'una urbanització de blocs de pisos a les muntanyes de Lluc. Aquest és l'esperit "proteccionista" del PP d'Estaràs i Font? La veritat que no sembla molt diferent del model andritxol d'Hidalgo, si em permeten la comparança.

Com deia...

 (Segueix)

És una mala notícia per a la democràcia tenir a l'oposició un partit tan perdut com el PP, un partit desorientat, atrapat en la seva pròpia dinàmica extremista, un partit que cap al final de la legislatura, esgotats els arguments de la conspiració de l'11-M, i esgotades les energies darrera les dèries d'Alcaraz i companyia, s'han de recolzar en una part (insistesc: una part) de l'esglèsia catòlica espanyola, la part que ja ha oblidat el cardenal Tarancón i que és més bé hereua d'aquell cardenal Segura per qui fins i tot Franco era massa modern... en definitiva un PP que no ofereix cap plantejament de futur al país, i que ens deixa amb ben poques il·lusions. ¿Algú s'ha quedat amb alguna proposta en positiu de Rajoy? Algú recorda una proposta del PP que repercuteixi en el benestar dels ciutadans? Algú veu en aquest PP actual la capacitat de lideratge que necessitarà Espanya en els propers anys?

 

 (Segueix)

Algú em deia l'altre dia, tot sarcàstic, que existeix una conjunció astral que hem d'aprofitar: el PP s'ha tornat proteccionista! És cert, o això semblaria si seguim la trajectoria dels diferents portaveus del PP aquestes darreres setmanes. D'haver protagonitzat una legislatura a on s'ha impulsat com poques vegades abans la construcció, ara resulta que qualsevol proposta del govern de centre-esquerra queda curta per als "conversos" al proteccionisme medi-ambiental.

 

 (Segueix)

Aquest bloc avui parla de curiositats, és fruit de l'afició a la història i de la casualitat d'haver vist un trocet d'un programa de TV del tot recomanable: TeleMonegal. Qui no conegui el programa de Ferràn Monegal (imperdonable!) ha de sebre que aquest veterà periodista dedica el mateix a fer una crítica, dura, irònica, divertida... de la programació televisiva en general. Ves per on que aquesta mateixa setmana veig que ha donat un espai de participació al públic, en el qual un anònim televident fa referència a un programa o a part d'un programa televisiu que crida l'atenció. El cas que vaig veure crida l'atenció, certament, per l'absurd enfocament que feu una televisió privada d'àmbit estatal d'una notícia.

La notícia en concret es referia a un debat sorgit a Geòrgia, una república ex-soviètica del Càucas, sobre la possible restauració de la monarquia en la figura del darrer descendent de la dinastia dels Bagrationi. Qui tengui coneixement de història, o hagi llegit "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi, no li resultarà desconegut el nom Bagration, ja que Pyotr Bagration fou un destacat general rus d'aquella época, destacat protagonista de les guerres napoleòniques, morí a la batalla de Borodino el 1812.

Geòrgia és un antiquíssim principat de història apassionant, i els Bagrationi una dinastia que es remunta al segle IX, la qual té el seu darrer representant en la persona de Jorge de Bagratión, resident a Espanya, pel que sembla un aristòcrata a l'antiga, que en la seva joventut fou pilot de carreres. Ves per on! Aquí volia arribar. Mirau si hi ha tema a comentar sobre els Bagration, sobre Geòrgia, sobre la situació actual de Geòrgia... Idò la única pregunta que li fan durant el reportatge al senyor Bagration és... què pensa sobre Fernando Alonso! I si guanyaria el mundial de Fórmula 1!

 

Avui, a la fí, s'ha aprovat la Llei de Memòria Històrica, sens dubte un avanç important en la rehabiltiació dels "vençuts". Hi haurà que trobarà que s'ha quedat curta, i d'altres que trobaran que "han fet llarg".... qui ha fet llarg realment ha estat el Papa Benet de 498 "víctimes" religioses de la Guerra Civil. Esper que la llei de la Memòria Històrica sigui la primera passa de la "beatificació laica", permeteu-me el joc de paraules, de molts de milers víctimes no només de la irracionalitat de la Guerra sinó també, i aquesta és la diferència fonamental, d'una molt premeditada i sanguinària repressió.

No perque estem acostumats als canvis de "careta" del PP ens deixen de sorprendre, com avui mateix al Ple del Consell, hem assistit una vegada més al canvi d'opinió del PP, que ara considera mal fet tot allò que va votar a favor durant 4 anys... a algun conseller insular popular se li ha escapat el comentari "es que abans estàvem en pacte"... clar, aquesta és l'explicació: quan s'hi juguen el poder tot val. És a dir, pel PP quan estaven al govern del Consell amb UM les ara famoses subvencions no eren un problema, ara són "casus belli", i això que el Consell presidit per Armengol ha iniciat un canvi importantíssim en el funcionament del sistema de subvencions actual. Un canvi que segueix les recomanacions de la Sindicatura de Comptes. El PP està mal informat, o mal informa als ciutadans, perque si llegeix l'informe de la Sindicatura de Comptes comprovarà com els informes que adverteixen sobre el mal ús de les subvencions... també es refereixen a "S'Institut" de'n Serra i n'Estaràs, i al Govern d'en Matas.

 

 (Segueix)

Estam, lamentablement, acostumats a l'exageració permanent, a l'exhaltació patriotera ("de hojalata") del PP, o almenys dels seus actuals màxims dirigents. Marià Rajoy (dic Marià ben aposta com podeu imaginar) haurà de passar a la història (si hi passa) no per la seva tasca de ministre aznarista, sinó per haver protagonitzat una de les etapes més lamentables del parlamentarisme espanyol. Ell tot solet (i tota la seva cort celestial... o més bé genets de l'apocalipsi) acostumen a omplir-se la boca de que són els únics garants de la Constitució, de la "unitat" d'Espanya, de la Monarquia, de la llibertat, de la pau, de la seguretat... bla bla bla.

Queda gent que els cregui? Lamentablement sí.

El recent programa "Tengo una pregunta para usted", amb la presència de Josep Lluís Carod Rovira ha demostrat fins a quin punt el verí contínuament injectat pel PP a la societat espanyola arriba a determinats segments socials que no estan encara inmunitzats a una forma de fer política "carpeto vetónica", celtibèrica en el sentit pitjor de la paraula... Les dues Espanyes, que esmenten alegrement els corifeus de Marià Rajoy, són "amantíssimament" alimentades per ells mateixos.

En setmanes com aquesta darrera tenc la sensació, incòmoda, que van guanyant petites batalles, aconseguint radicalitzar uns segments de la societat encara minoritaris però molt renouers. Estan mobilitzant, contra els nacionalismes perifèrics i contra la progresia en general, els elements de la dreta més ultra, el franquisme sociològic que es diu de vegades... això inquieta.

Pensen guanyar unes eleccions amb aquesta estratègia? Ells ho pensen. I novament, com podem comprovar al llarg de la història contemporània d'Espanya es tornen a equivocar.

Francisco de Goya y Lucientes l'encertà fa dos cents anys, i n'hi ha que semblen cercar que encara segueixi essent lamentablement vigent:

He sabut de l'existència del vídeo de Joventuts Socialistes d'Espanya sobre Educació per a la Ciutadania aquest matí als diaris, especialment a "El Mundo" que ho duia destacat a la portada. Segons la informació semblava que JSE havia fet un vídeo tot groller, ofensiu amb el PP o amb els joves que hi militen. Però... mir i torn a mirar el vídeo famós i no veig que en cap moment es digui "aquest jove és del PP, aquest altre del PSOE...". És un vídeo força graciós, que ha aconseguit el seu objectiu, avui tots els informatius l'han tret avui a nivell estatal. I me deman: ¿ tan ràpidament s'han sentit identificats els joves del PP, o els seus majors, amb el personatge caricaturitzat al vídeo ?

Jo entenc que el vídeo planteja la diferència entre una jove que ha pogut estudiar determinats conceptes en una assignatura com "Educació per a la ciutadania", i un altre que no ho ha fet... però clar... que cadascú en tregui les seves conclusions.

Per qui no l'hagi vist aquí el teniu....

 (Segueix)

Abans d'ahir sentia a la coordinadora (de moment) del PP balear acusant el govern autonòmic actual d'aprofitar les "lluvies torrenciales" (paraules exactes emprades per ella) per carregar contra la gestió del govern Matas. Pero basta veure les fotografies de l'estació de Son Sardina inundada per deixar en evidència la gestio del PP. Es el paradigma de com han fet les coses: a mitges, improvisadament, amb un objectiu purament electoralista. Aquesta és la realitat, una realitat caparruda, perquè el cas del suposat "metro" no és més que el mateix que podriem dir de l'asfaltat que ja necessita revisar a l'autopista Inca-Alcúdia, o les deficiències de l'hospital comarcal d'Inca, que només ara reconeix i protesta el batle d'aquesta ciutat. Les "lluvies torrenciales" posen en evidència el llegat Matas, reduït a les autopistes mal asfaltades, a un metro inundat... i a un PP desorientat.

Avui fa un mes. Un mes des que Francina Armengol va ser elegida Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Un mes intens, un mes que desitjàvem però que els gurús de l'opinió públicada definien com impossibles. (Segueix)

"Boris fou de les poques persones que assistiren a l'entrevista dels dos emperadors sobre el Niemen. Veié els raigs blassonats, el pas de Napoleó a l'altra riba, la guàrdia francesa, el rostre pesarós de l'emperador Alexandre mentre esperava silenciós a l'hostal de la vila del Niemen l'arribada de Napoleó. Veié asseure's els dos emperadors a les barques i com Napoleó, que fou el primer en desembarcar, s'acostava amb passes ràpides a Alexandre, li allargava la mà i desapareixia amb ell dintre el pavelló."

Casualitats de la vida ahir llegia com un conegut editor recordava la trobada entre Napoleó i Alexandre I en una balsa enmig del Niemen.

Casualitats de la vida, faig temps la nit abans de que es constitueixi el Parlament de la nova legislatura, nit del 25 al 26 de juny, i es compleixen dos-cents anys de la Pau de Tilsit.

La màgia de les efemèrides, la passió per la història, la curiositat davant les coincidències, han gravat la imatge de la trobada dels dos emperadors al meu cap durant tot el dia.

El fragment inicial és de "Guerra i Pau", de Tolstoi. La trobada dels dos emperadors es produïa el 25 de juny del 1807 (ha fet ahir dos-cents anys exactes) després de tota una sèrie d'enfrontaments dels quals cal destacar per un costat Austerlitz, i molt més recentment Friedland, on les àguiles de Bonaparte derrotaren els russos, un cop més.

El general Lariboisière va rebre l'encàrrec de preparar l'escenari de la trobada, una balsa enmig del riu Niemen, que separava Rússia dels territoris dominats per Napoleó, territori "neutral". Sobre la balsa feu construir un pavelló, on s'havien de trobar els dos emperadors. El matí del 25 de juny Napoleó, acompanyat dels mariscals Berthier, Murat i Bessières, a més de Duroc i Caulaincourt, s'embarcà cap al lloc de trobada, ben al mig del riu. Des de l'altra riba Alexandre s'embarcava al mateix temps.

Al pavelló on es trobaren dos dels homes més poderosos del seu temps, es feu la Pau, declarant-se mútuament enemics d'Anglaterra. I tanmateix la pau fou impossible, i el 1812 Napoleó travessà el Niemen al capdavant de la Grande Armée, iniciant així la campanya de Rússia, i la més gran i determinant de les seves derrotes. De totes formes l'encontre del Niemen, i la pau signada posteriorment, foren motiu d'esperança per molta gent durant uns anys.

De Tilsit, la localitat de la riba francesca on es signaria la pau, a Mallorca hi ha quilòmetres de distància, dos segles de diferència, i la política a dos nivells molt llunyans, per ventura. Però l'efemèride no deixa de fer-me gràcia, avui que precisament he participat en un Consell Polític del meu partit que algun company ha qualificat d'històric.

N'hi haurà que ho trobaran exagerat, però la conjunció de factors que fan possible uns Governs de Canvi a totes les institucions principals de les nostres Illes (tots els Consells Insulars sense excepció, el Govern, l'Ajuntament de Palma...) no deixen de que tenguem avui una mica més d'esperança en el futur del país. En tot cas el 25 de juny tendrà ara dues efemèrides a recordar, no deixa de fer-me gràcia.

Alguns mitjans ho titulen així: "El centroizquierda se impone en Palma y en otros 30 municipios" o "El PP perd 12 batlies pels pactes de progrés", d'altres prefereixen dir "El PP pierde 5 localidades más en el último momento por la pinza PSOE-UM que controla 14 municipios", curiosament el que ara anomenen "pinza" amb UM per Matas és "estabilitat". El lloc central o centrat d'UM els permet fer pactes comprensibles per a l'opinió pública tant amb PSIB-PSOE com amb PP, més extranys resulten els pactes del PP amb el PSM o amb EU-Verds, que no s'han donat aquesta vegada, almenys obertament... en fí.

Personalment crec que el 16-J va ser un dia històric, que torna a la realitat aquell món de ficció d'hegemonia que somniava Jaume Matas, veient-se a ell mateix com un nou Zaplana que acaba arraconant a la resta de forces polítiques. La intel·ligència dels electors obliguen a pactes, a "intel·ligències" a la inmensa majoria de municipis. Ara toca tornar a reivindicar allò de positiu que queda dels acords post-electorals: el diàleg i la política feta amb humilitat. Just el contrari del que ha practicat el PP tota la legislatura. Vegi's Maties Vallés, un diumenge més.

De la jornada històrica em qued amb dos noms, dues persones que per mi simbolitzen el canvi i l'esperança: Aina Calvo, batlessa de Palma, i Sebastià Burguera, batle de Ses Salines. Enhorabona a tots dos des d'aquí, i a tots aquells que com ells representen aquest horitzó d'esperança. Jo estic convençut que no fallareu.

 

Resulta al·lucinant que el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana acusi al PSIB de fer una oposició "negativa"... com si es pogués ser positiu davant els casos de corrupció de RASPUTÍN, ANDRATX, CAVALLISTES, CINTES DE SANA MARGALIDA, BOSSES D'INCA, COL·LOCACIÓ DE MILITATNS DEL PP A L'HOSPITAL D'INCA, SA REPARTIDORA DE S'INSTITUT... davant aquest panorama no ja gris sinó NEGRE que ens deixa el PP... com es pot ser positiu? (Segueix)

Aznar resultaria còmic si no fos perque fa por... la darrera: Aznar fent apologia de l'alcoholisme. Aznar, víctima de la seva prepotència, tornar a amollar una barrabassada, a la qual els seus acòlits, encara enfosats per la pèrdua del poder, diuen "amèn, amèn" fent el ridícul més espantós... el PP de Rajoy ja ens té acostumats a fer ridículs, un més al "suma y sigue". (Segueix)