Res Publica segons Cosme Bonet

Sarah Palin i Joe Biden tornaren a treure Espanya al debat electoral que protagonitzaren els candidats a vice-president. I resulta curiós que en els dos grans debats que hi ha hagut fins ara, entre Barack Obama i McCain, i entre Palin i Biden, hagi sortit dos cops el tema d'Espanya.

Recordareu que tot ve perque a una pregunta d'una emisora hispana McCain digué que sabia si es reuniria amb Zapatero, president d'Espanya. Els demòcrates li retreuen que pretengui no reunir-se ara amb un "aliat de l'OTAN".

Personalment esper que el senyor MacCain no s'hagi de reunir mai amb Zapatero, perque no arribi a ser president dels EUA, ni ell ni la radical de la sra. Palin. El més lamentable, de totes formes, no és que els republicans nord-americans segueixin amb la seva erràtica política internacional, sinó que el seu candidat a president molt possiblement no té ni idea d'on està Espanya, i aquesta ignorància en si mateixa ja desanima a qualsevol davant el panorama que espera als nord-americans si guanya aquest bon senyor. Serà que no n'aprenen.

Un partit polític en el qual s'han perdut els principals referents institucionals, que ha passat de cop a l'oposició a la capital, al Consell Insular i al Govern autonòmic, que no té referents consolidats a nivell estatal, que ha perdut algunes de les eines bàsiques de la seva estructura, com era la utilització d'assessories i altres mecanismes per reforçar l'aparell del partit... a un partit així només li queda el poder municipal.

Des d'aquesta perspectiva no ens ha d'extranyar que dins el PP batles amb un pes específic important com pot ser el batle de Manacor, Antoni Pastor, reclamin un paper més actiu en el nucli dirigent del Partit Popular.

És més...

 (Segueix)

Campanya electoral el 1979, sembla ser que es compleix allò del "no hi ha temps que no torn".

 

I no parl del PP (Cas Ordines), ni de UM... La crisi financera mundial és com una bola de neu que creix dia a dia, una crisi de la que es parla per tot, es reclamen solucions a tots els nivells. Però a on correspon la major responsabilitat les solucions fallen. Les mesures extraordinàries anunciades i presentades per un president republicà (Bush), amb l'aval del candidat republicà (McCain) han estat derrotades pels mateixos republicans a la Cambra de Representants. (Segueix)

"Convendrá usted conmigo que gastarse el dinero público en prostíbulos es suficientemente grave para que se persiga. Si usted cree que es un trato discriminatorio yo la invito a que me lo explique. Va a ser difícil de entender. Si cree que perseguir la corrupción en el Ayuntamiento de Palma es discriminatorio, va usted en mal camino". Varen ser paraules del ministre de Justícia davant la pregunta de Maria Salom.
El ministro calificó las "acusaciones de la diputada de "desafortunadas" y pidió a Salom que denuncie la presunta corrupción judicial, si es que sabe algo, y no opte por taparla, como hace su partido habitualmente. (informa el Diario de Mallorca).

Ara la reflexió.

 (Segueix)

Al Consell. Mentre al carrer es parla de la corrupció del Govern Matas el PP intenta que tots mirem cap a una altra banda. En un intent desesperat de desviar l'atenció de l'opinió pública de l'actualitat el PP intenta tirar balons fora, o marcar gols en la porteria de UM. EL PP vol que s'investigui la gestió a la que ells mateixos donaven suport. ¿És un "mea culpa"? ¿Un reconeixement per boca del portaveu de l'oposició al Consell de Mallorca que el PP coneix casos de corrupció al propi Consell? ¿Perquè no els denúncia idò? ¿A que ve aquesta proposta, qualificable, com a mínim de demagògica? Cortina de fum.

 

 (Segueix)

Ha passat la Diada de Mallorca, ahir, amb l'acte institucional que es sol celebrar, conmemorarem un cop més el jurament dels "privilegis i franqueses" del Regne de Mallorca per part de Jaume II. Els actes amb motiu de la Diada no acaben, segueixen tot el mes, com hem dit en cada ocasió que n'hem parlat, per nosaltres, l'equip de govern del Consell, la Diada té sentit si aconseguim que la gent hi participi. I sí, ja ho sé, hauria de ser festiu...

 

 (Segueix)

La capacitat del PP de canviar la cara davant el mal temps no deixa de sorprendre, a propis i a extranys. Ara es desperten amb un clam contra la corrupció, i demanen mesures, bàsicament per investigar els altres... Però senyora Estaràs, arriba amb quatre anys de retard. (Segueix)

Aquestes darreres setmanes s'ha fet efectiu el pacte entre PP-cDM i UM a Muro, avui n'hem hagut de prendre posició en roda de premsa, hem manifestat el suport dels socialistes de Mallorca als companys de Muro, de la Coalició PSOE-Entesa per Muro, com no podia ser d'altra manera. Els amics Pere Amengual i Ramon Quetgles han hagut de patir la deslleialtat d'un pacte en el que molts de murers i mureres tenien dipositades esperances de "canvi", després de molts anys de "lo mateix".

 (Segueix)

Dos gestos semblen indicar que el PP comença a renunciar a la seva aspiració de majoria absoluta. Per un costat la mateixa Rosa Estaràs que fa un any demanava "aire fresc" al Consell i renegava de tota la gestió "munariana" ara es desfà en elogis a UM, igual que Jaume Font, qui en la mateixa línia s'auto-alaba el pacte PP-UM, ja no recorden l'inici de legislatura, quan el principal tema d'oposició era l'atac constant a UM... Que hi ha darrera això? (Segueix)

Ahir, l’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca, va donar el seu vistiplau a la proposta del Consell de Mallorca per a la creació d’una Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. La consellera executiva de Territori, Maria Lluïsa Dubón, ha marcat una fita històrica, una idea, una demanda, una inquietud que ve des dels temps en què l’enyorat company Francesc Quetglas presidia la Comissió Insular d’Urbanisme.

 

 (Segueix)

El 14 de juliol és una d'aquestes dates que sempre em conviden a pensar, en part degut a una certa "francofília" (de França, no vos pensassiu...), el cert és que els veïns del nord tenen una història, unes institucions, un país... alguna cosa que me'ls fa simpàtics i interessants. Per altra banda em produeix una certa enveja que la diada que conmemoren, el 14 de juliol, a pesar de ser un fet d'armes (la presa de La Bastilla pels parisencs el 1789) recorda la Revolució Francesa, és a dir, la fí de l'absolutisme, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà... els inicis de l'era contemporània, la fí de les velles estructures, l'inici d'un món nou, del qual en som hereus.

 

 (Segueix)

Hem tornat del 37è Congrés Federal del Partit Socialista amb les "piles carregades", sol passar en una gran concentració d'aquest tipus, una concentració de persones en torn a unes idees, en el marc d'un debat ideològic, un espai en el que el que defenses pren la forma de la direcció que s'elegeix.

Ja comentava, escrivint des del mateix Congrés, les sensacions que em produia el primer dia d'estada allà. Avui, després de la cloenda, d'haver retornat i reflexionat una mica en torn al que ha succeït me qued amb algunes impressions:

 (Segueix)

Aquest cap de setmana el passam a Madrid, assistint al 37 Congrés Federal del PSOE. Particip com a Observador, el que significa que tenc més temps per estar pels passadissos, per l'inmens i activissim hall. L'ambient que es respira és d'una absoluta tranquil.litat, és un ambient relaxat, no tant al si de les Comissions, a on es debaten els temes d'actualitat: economia, globalització, nous drets i llibertats, laïcisme... Els drets i llibertats precisament foren reivindicats ahir per Zapatero com a part fonamental de la gestió feta des del 2004. També va dir que havia de ser un Congrés de cel.lebració, i ho és, almenys per l'alegria que s'hi respira. Tan diferent de l'altre Congrés Federal al que he assistit, va ser el del 2000, hi havia 4 candidats i va guanyar el més nou, Zapatero, evidentment va ser més emocionant i a més marcà l'inici de la "remontada" que precisament avui podem cel.lebrar. Es també un dia per retrobar-se amb els vells companys de Joventuts als que hem perdut la pista, ara són batles, diputats, una jove generació de socialistes que reclamam el nostre paper, i que Zapatero té molt en compte. Falten minuts perquè és proclami novament a Zapatero Secretari General, es sent l'emoció dels presents, és la forÇa del canvi que és visualitza avui i aquí, entre d'altres amb Leire Pajín.

El dramatisme exagerat, la demagògia i el nacionalisme ranci a que ens tenen acostumats alguns mitjans de comunicació que viuen al marge de la realitat i inmersos en el seu propi "mundo", no deixa de sorprendre en la seva deriva, com a restes d'un naufragi d'un projecte polític fracassat que intenta sobreviure a base de crear falses alarmes socials, i de cercar notícies on no n'hi ha.

 

 (Segueix)