Res Publica segons Cosme Bonet

Allò de que l’arbre no deixa veure el bosc resulta molt aplicable al nou Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Dic “nou” Estatut amb plena consciència del que dic, perque el resultat final de tot el procés és un text completament diferent d’aquell que regeix els nostres destins com a Comunitat Autònoma des de 1983. És nou i sens dubte millor. (Segueix)

Hi ha alguns comentaris que corren pel món aquests dies en el sentit de considerar l’estatut aprovat dimarts passat com un “estatutet”, com si fos com a poca cosa, com si s’hagués renunciat a les essències més essencials. De totes formes no n’he llegit massa arguments sòlids. Meam si ens entenem, són opinions respectables, tan respectables com la contrària, per ventura de vegades massa despectives. Tan despectives que fan pensar que qui ho signa hagués preferit quedar igual, és a dir, no haver tret endavant la reforma. Qui escriu aquests comentaris despectius amb la reforma de l’estatut aprovada dimarts passat oblida les millores i es centra en les mancances. Oblida que es contemplen competències fa alguns anys impensables com la policia autonòmica, la millora del finançament, la major autonomia de les illes, la capacitat de disolució del Parlament per part del President del Govern, la incorporació d’un capítol de Drets i Deures que incorpora nous drets socials, obliden que ens queda un estatut molt millorat en quasi tot el seu articulat. És evident que hi han jugat estratègies de fora durant aquest debat, aquí ho hem recordat. Però és injust tractar tan malament el nostre Estatut, és injust quedar-se en el detall i oblidar tot el que té de bò. És injust no reconéixer que conté avenços, i que aquests seran possibles per la favorable conjuntura política que existeix a Madrid, impensable fa dos anys. Perdre de vista tot això és perdre de vista en quin món vivim. En tot cas no perdem de vista quina era l’alternativa: quedar com estam. Tenc la sospita que molts dels comentaris es repetirien, pràcticament iguals, però amb l’argument de que no hi hauria hagut ni tan sols acords de mínims. Respectable, però des del meu modest punt de vista, equivocat.

Estava convençut que finalment seria impossible que s’arribàs a un acord sobre la reforma de l’Estatut, les contradiccions del PP i de Rajoy, afirmant que Espanya es rompria si es seguia amb les reformes territorials, semblava incompatible amb un texte reformat com el balear que, si teniu oportunitat de mirar-lo amb detall, és notablement ambiciós. El paper dels Consells Insulars, el capítol competencial, la millora del finançament, el compromís d’inversions estatals... tot això hi figura a la nova reforma. Queda encara el tràmit al Congrés, queda obert el diàleg... i queda en l’aire la pregunta: podrà oposar-se el PP a l’Estatut andalús mentre promou l’Estatut balear? CONTINUARÀ...

...que les Illes Balears varen votar per un canvi, després d’una legislatura en que el PP havia tengut tres presidents del govern diferents. Varen ser dies d’esperances, d’il·lusions, d’expectació. Varen valer la pena, sens dubte, amb els errors inclosos, perquè només caminant es fa camí, com es sol dir, tot i que personalment preferesc el punt de vista de la maduresa. Les pedres al camí fan que madurem, que evolucionem. I, quines casualitats, set anys després, al Parlament de les Illes Balears estan debatent el futur del nostre Estatut. No sé si les coincidències existeixen, però avui pens que valia la pena tenir un record per aquell no tan llunyà 13 de juny de 1999. I un pensament pel canvi que s’acosta, el 2007.

No m’atrevesc a incloure el tema dins la secció “Animalades”, perque és la decisió d’una molt respectable Junta Electoral... concretament la Junta Electoral de Catalunya, molt activa en la campanya del referéndum. Idò resulta que l’esmentada Junta ha requerit a la Generalitat que deixi d’emprar imatges i missatges que “incentivin a la participació”, en resposta a un recurs del PP, com no podia ser d’altra manera. Personalment em pareix bastant anti-democràtic que no es pugui incentivar a la participació, sempre he sentit a dir que si participen més ciutadans en les consultes electorals “hi guanya la democracia”, per tant me resulta mala d’entendre la postura de la JEC. Per altra banda no me soprén que el PP vulgui una baixa participació, perque hi deu veure un rèdit polític o partidista evident, segurament la baixa participació, en opinió dels PePés, desacredita el tripartit, els partits que vàren impulsar la reforma de l’Estatut. Clar que si la baixa participació afavoreix els interessos polítics del PP... no està fent la Junta Electoral de Catalunya campanya a favor del PP?

Resulta que ara el PP i Rajoy ha emprés una croada contra les peixateres, fruiteres, i demés modests comerciants que es varen atrevir a expressar públicament el seu rebuig al PP durant una passejada de repartiment de propaganda organitzada pels PePés de Catalunya. El senyor Elgorriaga, en nom del PP, va arribar a qualificar les peixateres i demés honrats comerciants de "nazis" durant la seva roda de premsa dominical. Seriosament: han perdut el cap. L'han perdut del tot i no el troben. I en aquest pas no el trobaran, si no féssin pena farien rialles, senyors del PP.

Darrera oportunitat demà dimarts. Darrer acte, tot i que podria ser el penúltim. Llegesc aquests dies opinions dels opinadors per tots els gusts. Que si el PP vol però no vol, o el PP no vol i no vol, o el PSOE i el PP no volen, que si els d’aquí i els d’allà. Des del meu punt de vista, relativament privilegiat pel coneixement que en tenc d’una part, no n’encerten ni mitja. L’actitud del president Zapatero és tan clara com ho sol ser ell sempre, en els seus plantejaments, i en la seva acció política, que sol respondre a la paraula que ha donat. és evident també que a en Rajoy no li convé tenir un Estatut balear similar al català en aquests moments. També crec que és nítida l’estratègia intentada, que no aconseguida, pel PP d’aquí: intentar que siguin els altres els que diguin que no. Cada dia, després de sortir ells (els PePés) amb una proposta nova per rompre, fan una roda de premsa per acusar el contrari i els opinadors de pago fan de ressò de la consigna oficial. No sé si en sortirà res després de tot aquest camí, ara bé, anim a tothom a fer un repàs per les hemeroteques i comprovar les moltes i diferents cares de Matas, des d’aquell que al Club Siglo XXI anunciava una cosa semblan a la unitat indisoluble d’Espanya i anatemitzava tota idea de reforma estatutària, al Matas pro-Estatut català “i un ou dur”, al Matas de les propostes imaginatives i inverosímils dels darrers temps. Insistesc, com ho he fet reiteradament en aquest blog: una oportunitat històrica... a punt de perdre’s.

El proper dia 16 de juny, a les 19.30, a la Casa de Cultura de Palma, la Federació Socialista de Mallorca organitza un Homenatge a qui fóra Diputat socialista a les Corts Constituents de la República el 1931, i afusellat pels feixistes el 1937. De moment un petit extracte de la seva biografia, copiada del Diccionari Vermell d'en Llorenç Capellà: Alexandre Jaume i Rosselló (1881-1937), advocat I pertanyia al Partit Socialista. Tenia 56 anys. Casat. L’anys trenta-u va ser elegit diputat a Corts i sempre va ser partidari d’un socialisme moderat i pactista, cosa que el convertí en un veritable percurssor de la socialdemocràcia europea. Bona part dels seus treballs periodístics i el llibre “La Insurrección de Octubre” insisteixen en la necessitat que té la classe obrera de millorar le seves condiacions socials per mitjà del pacte i de la negoació. No obstant això, Alexandre Jaume va ser un dels acusats d’organitzar el Pla de Lenin que, cas de portar-se a terme, havia de suposar el degollament de tota la gent ben pensant de Mallorca i la implantació de la Dictadura del Proletariat. El dia tretzede febrer del trenta-set va comparèixer amb Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, davant d’un Consell de Guerra instal·lat a l’Audiència Territorial, acusats d’infringir el Ban signat pel General Goded el 19 de juliol del trenta-sis. Les acusacions que portaren Alexandre Jaume a la mort, suposen una interpretació de la moral i de la justícia, per part dels acusadors, força original. A Jaume l’acusaren de ser un propagandista perillós, a causa dels articles que amb certa periodicitat havia publicat a “Última Hora”, “La Almudaina” i “El Obrero Balear”. Una de les frases terribles que havia escrit, era la següent: “Cuando se vaya resueltamente al triunfo, aplaudiremos”. A més, Alexandre Jaume havia fet mítings, en temps, naturalment, que estava permès de fer-ne. De fet, en contra seva, únicament hi havia una acusació mínimament raonable: des de l’enclaustrament del Castell de Bellver, havia escrit alguns articles, algunes impressions sobre el caos que l’envolta, però degut al fet que havia estat detingut el mateix denou de juliol, a les deu i mitja del matí, era improbable que hagués tingut temps de llegir el Ban dictat per Goded. Tota defensa era inútil, tanmateix, Alexandre Jaume fou condemnat a mort. Això succeïa el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.

El dilluns d’aquesta setmana vàrem ser testimonis d’un episodi que serà fonamental per entendre, en el futur, el que ha succeït durant aquesta legislatura a les Illes Balears. En Toni Alemany, en nom del PSIB-PSOE, va intervenir al punt referent a la modificació del PGOU de Palma que permetrà la construcció de l’hospital de Son Espases. Un hospital que, val la pena recordar-ho, ja estaria mig fet si el PP no s’hagués entestat en canviar-lo de lloc. En una intervenció clarivident en Toni Alemany va recordar que s’ha estat parlant als mitjans de comunicació d’un sopar a un restaurant madrileny, a on vàren participar influents empresaris a més d’un llavors aspirant a president d’aquesta comunitat autònoma. (Segueix)

Es deia que el Palau de La Moncloa aillava els seus habitants del món real, els convertia en una mena d’éssers que es consideraven per damunt del comú dels mortals, per ventura una percepció lògica atenent les greus responsabilitats que recauen sobre els que han de viure i treballar a l’esmentat Palau. Deu ser per això que ens ha de resultar nou i sorprenent que un President del Govern, l’home de La Moncloa, ordeni al seu Partit “demanar disculpes” per intentar recomposar allò que uns altres han espenyat. Així el PSOE s’ha disculpat de l’entrevista entre el PSE i Batasuna, davant el PP. A algú li passa pel cap que el PP “aznarista” es pogués disculpar per res? Es va disculpar per la Guerra, la mala gestió del Prestige...? La modestia de qui regeix els destins d’Espanya ha estat capaç de donar una passa, front a una oposició que, com els crancs, sembla que només sap donar passes enrera. La pilota torna a estar a la teulada del PP, en les seves mans està la possibilitat de mantenir el consens i l’esperança en un futur en pau. Estarà ara el PP a l’altura de les circumstàncies històriques? O seguiran torpedejant el procés? En bé de tots els ciutadans i ciutadanes esper que per una vegada deixin de banda la rancúnia i facin allò que ells mateixos demanàven de l’oposició el 1998: comprensió, discreció.

Tampoc hi està a les Illes Balears. El president Matas ho està demostrant, sap que Rajoy no li dona suport ni al nou REB ni a la reforma de l’Estatut. Fa estona que ho deim que el PP no es pren seriosament la reforma de l’Estatut. En Matas i companyia van calcular que el Govern Zapatero no s’atreviria a avançar en les reformes territorials, i es varen equivocar. Varen calcular que l’Estatut de Catalunya seria el límit, és a dir, que només es reformaria aquest Estatut, i que la resta serien molt més limitats. Es varen tornar a equivocar. A partir d’aquí estaven atrapats, Matas i el PP balear, en la seva pròpia trampa. Anunciaven una reforma de l’Estatut ambiciosa, però Rajoy, Acebes i la resta de genets de l’apocalipsi, mai permetrien que això es fes perque el seu discurs era contrari. A més durant els debats dins la ponència els socialistes i la resta de l’oposició vàren acceptar i intentar pactar tots els envits que es feien des del Govern. Val la pena recordar que es varen arribar a acords sobre el model de finançament (el PP no en tenia de propi i va copiar el model socialista), varen arribar a un acord sobre el Consell de Formentera (hi varen arribar dos cops, a pesar del que varen comentar alguns mitjans de comunicació), vàren arribar a un acord sobre els 3000 milions, i les inversions de l’estat. Cada vegada el PP ha incomplit o canviat l’acord després de pres, en el súmmum de la barra. El PP balear ha jugat de farol, i ara hi torna a jugar, aquest suposat “nou REB” (que és el mateix que el propi PP no va voler el 1998, i que en Matas ja ha anunciat 2 o 3 cops aquesta legislatura sense concretar-lo mai) no tendrà mai el suport de Rajoy i de la seva cort celestial, per tant el PP s’exposa un cop més al ridícul més infame amb aquesta proposta. Poc seriosa, poc concreta... com déiem abans, un farol, una prova més de que el PP balear tampoc està a l’altura de les circumstàncies que la història ens ha portat. El que podria ser la millor reforma de l’Estatut des de 1983 es quedarà en un nou “farol” del tafur Matas.

La incontinència verbal del Sr. Acebes està arribant a uns nivells d'extraordinària exageració, la poca credibilitat que ja li quedava a aquest ex-ministre s'està perdent a gran velocitat. Com pot dir tot un ex-ministre que "el projecte del govern és el projecte d'ETA"? Per ventura estan jugant a veure qui la diu més grossa? Més bé deu ser que estan jugant la darrera carta per impedir que segueixi el procés de pau a Euskadi. O això és el que em fan pensar a mi, i a molta més gent. Sembla que s'hagin posat "histèrics" davant les petites i tímides passes donades fins ara. Si feim un poc de memòria veurem bastant clarament una estratègia, per ventura improvisada, però amb un criteri únic, el de boicotejar deslleialment el procés. De tots ells per ventura se'n salva en Rajoy, que encara és el que ha demostrat una mica més de seny, en alguns moments, d'entre tots els distints portaveus del PP. Ja quan es va anunciar l'alto el foc, pocs dies després, des del PP vàren intentar girar l'opinió pública contra aquest alto el foc, i contra el govern... quan va passsar aquesta tempesta, i vist que no donava cap resultat, han passat a l'atac directe al president del govern. Estam davant un procés que, si surt bé, serà històric. Convendria que tots estiguessim a l'altura de les circumstàncies.

El PP no vol la PAU, el PP vol un estat permanent de guerra. O això és el que es desprèn de les paraules del seu secretari general Acebes. Els basta la mínima notícia per aparéixer denunciant el suposat "entreguisme" del Govern a una ETA ferida, que fa 3 anys que no mata i ha decretat un "alto el foc" que, fins al moment, està complint escrupulosament. La decisió del jutge Grande Marlaska, l'anunci de que el Partit Socialista d'Euskadi parlarà amb els representants d'una mesa de partits nacionalistes a on hi ha l'il·legal Batasuna els basta per botar i anunciar l'apocalipsi, el dia del Judici Final, portat pel Govern Zapatero. M'agradaria recordar-los que l'únic final que ha portat Zapatero fins ara és el final del neoimperialisme (o carca-imperialisme, més ben dit) de l'aznarisme i dels deus deixebles Rajoy, Acebes, Zaplana, Matas... L'imperialisme i les seves actitud bel·licistes han passat a la història, ja no hi ha ni Azores, ni Perejils. Ara les tropes retornen de les Guerres il·legals (és a dir Iraq), i si han d'anar a algun altre país es demana permís al poder legislatiu, no com abans, els temps de l'aznarisme, quan tot era "mando y ordeno". Idò senyor Acebes... ara ni "manda" ni "ordena", i més valdria, pel bé de tots els espanyols, que es deixassin l'estratègia partidista i la rancúnia a ca seva i treballassin seriosament, amb sentit d'estat i de govern, per la Pau a Euskadi i a tot l'estat.

Demanen consens, demanen que no es posin traves als tràmits de l’Estatut, fins i tot na Rosa Estaràs deia l’altre dia a una televisió una cosa així que “com pot ser que cada vegada que proposem consens l’oposició surti amb un tema diferent per desmarcar-se”. Per favor! Una mica de serietat, està clar que el PP NO VOL QUE S’APROVI LA REFORMA DE L’ESTATUT. Varen intentar rompre amb el Consell de Formentera, es va arribar a un acord inicial dins la pròpia ponència; varen intentar rompre demanant un model de finançament, i varen trobar el suport i fins i tot el model ja redactat per part dels socialistes; varen tornar a intentar rompre amb el Consell de Formentera, i novament es varen arribar a acords; varen intentar rompre proposant una quantitat concreta de milions d’euros fixats a l’Estatut i hi va haver acord; després varen modificar aquesta proposta perquè es comprometessin a pressupostar-los en 10 anys, i també hi va haver acord; varen tornar a treure el tema del Consell de Formentera... en fi, cada vegada l’oposició, significativament el Grup Socialista que té la pell pel mànec a Madrid, els ha facilitat l’acord. A pesar del que opinin els opinants oficials del règim. Si fins i tot li vàren signar la proposta perquè els tràmits s’acceleràssin... Una cosa mai vista, claríssima demostració de la voluntat de consens que tenen els grups de l’oposició, i insistesc, el Grup Socialista en concret. I avui, minuts abans de començar les reunions amb els portaveus treu el nou REB... sí aquella cosa sense concretar i que ningú sap que vol dir que va anunciar fa dos anys i que des de llavors ha cormit “el sueño de los justos”... idò allò que ningú sap que és es transforma ara per art de màgia en una esmena innegociable del PP per poder reformar l’estatut. Per favor, senyors del PP, senyor Matas, no ens facin perdre el temps i diguin-ho clarament: el PP de Balears no vol aprovar la reforma de l’Estatut. Post Scriptum: No vos perdeu aquest titular de EL PAÍS : ‘El Gobierno balear defiende un Estatuto que rebasa el modelo financiero catalán . El texto del PP obliga al Estado a dedicar a Baleares el 2,5% de la inversión total hasta 2016.’ No deu ser aquest el problema real del PP... la contradicció flagrant entre el discurs ultra de Rajoy i la yenka que ens balla el sr. Matas des del primer dia amb el nostre Estatut d’Autonomia? (Segueix)

Vejam, siguem sincers, l'estratègia del PP en aquests moments ja és claríssima: dir No a tot, de principi i després ja cercarem els arguments. És clar, que com més fort parlem i més exagerem els vaticinis apocalíptics més raó tendrem. (Segueix)