Res Publica segons Cosme Bonet

Són moments d'esperances, com tot alto el foc, sembla simple però vol dir que abans hi havia una situació de combat, amb víctimes, amb morts innocents. Alto el foc vol dir que per uns moments es deixa de matar. Pot voler dir un parèntesi, pot voler dir alguna cosa més. Dexant de matar i donant l'oportunitat a les paraules s'obrin finestres a un paisatge diferent, de pau, de convivència. Els libanesos no podran oblidar els més de mil morts que han deixat els bombardejos indiscriminats dels israelians. Els civils del nord d'Israel difícilment oblidaran les morts causades pels antiquats però mortífers Katiushas dels de Hezbolà. Però donar una oportunitat a la pau significa guardar les rancúnies i intentar matisar els odis, tot i que les bombes hagin servit més que res d'abono per aquests odis. L'alto el foc és l'oportunitat de la pau, des d'aquest bloc tornam a desitjar que un cop més un "alto el foc" no sigui només un parèntesi sinó l'inici d'un nou temps, a on les paraules substitueixin a les bombes.

... col·locar a tots aquells que va prometre un lloc del feina al Centre d’Interpretació que s’està fent a la Colònia de Sant Jordi, o això és el que es diu pel poble. A algú extranyaria que fos així? També s’ha sentit a dir que en Matas anava dient que ell mateix inauguraria el centre pel mes de maig. Davant el panorama crec que seria molt més sensat per tothom, i és el que dicta la lògica, pens, que es traspassi el Parc Nacional de Cabrera complet, amb les obres inaugurades, i una convocatòria pública de llocs de feina ja resolta, a l’hora de tallar la cinta no tenc cap dubte que la Ministra de Medi Ambient deixarà les tisores al President de la comunitat autònoma.

De totes formes resulta curiós que Matas reclami l’aplicació d’una sentència que precisament va contra el seu criteri quan era Ministre de Medi Ambient, i jo me deman: quan tenia aquest altre paper devia fer comptes reternir el Parc i el Centre en les seves mans fins haver complit amb els compromisos de “col·locació” que es diuen pel poble?

El president del govern es reuneix amb la cúpula de la televisió "suposadament pública", IB3, per marcar estratègies... Per si algú en tenia dubtes aquesta és la confirmació que IB3 no té res de pública, és la televisió de partit, la televisió del PP, a major glòria de qui la va concebre. Davant la notable manca d'indepenència d'aquest mitjà l'opinió pública (i la publicada) hauria de clamar per la destitució inmediata de la Directora General i la substitució per una persona independent, que garantís una televisió plural i de qualitat. En aquesta espècie de república bananera el president no només no s'avergonyeix sinó que amb tota la barra del món diu que n'hi haurà més... clar, si per això la varen crear! Per ser la "prensa del Movimiento" del segle XXI, faltaria més! Han perdut tota la mesura i tota la decència que els quedava, srs. del PP.  No sé a on arribarem.... o sí (visita aquest enllaç i veuràs).

Llegia ahir un d’aquests comentaris breus al que tant ens han aficionat els periodistes, que parlava d’una persona a la que denominava la “portaveu del no”. Curiosament es referia a na Francina Armengol. Dic curiosament perque si quan deia la “portaveu del no” s’hagués referit al no a l’urbanisme corrupte que veim aquests dies a tants d’ajuntaments governats per la dreta hagués pensat que tenia raó, na Francina podria ser la “portaveu de no a la corrupció urbanística.”

Si per contra s’hagués referit al no a les autopistes desmesurades consumidores del paisatge d’Eivissa i de Mallorca, també li hagués pogut donar la raó, o haver complementat el joc i haver-li suggerit que l’anomenàs “portaveu del si a les infrastructures sostenibles”.

Però tampoc es referia a això.  (Segueix)

Llegesc amb notable sorpresa que ara el Govern de les Illes Balears no vol que es signi el conveni de carreteres. Aquesta sorprenent declaració ve a confirmar que el Govern que presideix en Jaume Matas no té cap interés en aconseguir finançament per les infraestructures del país, sinó que prefereix el conflicte permanent amb l'estat, per tal de poder seguir amb la seva política de grans declaracions, confrontació buida de contingut, i venda de fum, que és la seva especialitat.

 

Cal recordar en aquests moments que el famós conveni de carreteres, ha estat cavall de batalla del PP illenc des del dia després de perdre les eleccions generals i quedar a l'oposició. El PP no ha sabut dur molt bé això de l'oposició, Rajoy va perdut, i les delegacions autonòmiques del PP són les que es dediquen a practicar una confrontació amb l'estat, seguint l'estil del trio Rajoy-Acebes-Zaplana.

 (Segueix)

Això és el que fa el Consell de Mallorca, subvencionar associacions o persones que surten de l'illa i la representen, però només a segons qui.

Fa algun temps vaig tenir oportunitat, en una Comissió Informativa, de demanar a la Consellera de Cultura, o al Conseller d'Economia, no record qui em va contestar, a
que anava destinada determinada subvenció, amb un nom ben extrany... un nom de persona. Sembla ser era una interessant aventura personal en la qual la bandera de la nostra illa apareixeria.

Em va semblar "magnífic", res a dir, si val la pena, que el Consell de Mallorca subvencioni a entitats, associacions o persones que duen el bon nom de la nostra illa arreu del món.

Res a dir si tothom tengués el mateix tractament. I no és així.

Fa alguns mesos la Banda de Música de Ses Salines va participar en un intercanvi cultural amb la Banda de Música d'un poblet d'un municipi italià de l'Abruzzo, als Apenins. Es poden veure les fotos adjuntes...
 (Segueix)

¡Viva Zapatero! El prestigiós periòdic "The Economist" ha dedicat recentment el seu editorial al president del Govern, en termes que val la pena llegir, lluny dels condicionaments polítics, de les fílies i, sobretot, les fòbies dels mitjans de per aquí, el reproduïm, en part almenys:

Valorando de nuevo al Presidente de Gobierno español. Una historia inesperada de éxito en Madrid.

Pocas veces puede un primer ministro europeo tener un comienzo menos propicio. Fue pocos días después de los atentados de los trenes el día 11 de marzo de 2004 cuando los socialistas, inesperadamente, ganaron las elecciones en España, lanzando a su líder, José Luis Rodríguez Zapatero, hasta el cargo más alto. Zapatero era un hombre sin experiencia, poco preparado y no muy atractivo; se le apodaba “Bambi”, ya que con frecuencia miraba como un cervatillo asustado y deslumbrado por las luces de los faros. Su primera acción fue la de retirar las tropas españolas de Irak, enfureciendo a los estadounidenses y provocando que se le acusara de dar satisfacción al terrorismo.
Qué distintas son las cosas hoy. Ningún otro líder europeo es tan popular o tan inamovible en su país como Zapatero.

 (Segueix)

A poc a poc les mocions del PSIB-PSOE de condemna del franquisme es van aprovant, o rebutjant, als diferents Ajuntaments de Mallorca. Darrerament Sencelles, Consell, Pollença... entre d’altres han debatut la mateixa proposta que el Consell de Mallorca aprovava el passat 17 de juliol.

Sols el debat d’aquesta moció ja serveix per recuperar la memòria d’uns fets que no poden caure en l’oblid, tot i que de vegades provoquin comentaris tan indignants com el que feia el batle de Sencelles (PP) segons em varen comentar, i que anaven més o menys així:”An aquests els cucs ja se’ls han menjat”.

Indigne d’un batle, però que mostra a les clares la baixesa moral de qui les pronuncia.

 (Segueix)

El PSIB-PSOE ha presentat en roda de premsa la seva candidata a l'ajuntament de Palma, la candidata a batlessa, i per qui hagi seguit darrerament els mitjans de comunicació no hi ha hagut sorpreses. El nom d'Aina Calvo sonava amb força des de feia alguns mesos, al costat d'altres socialistes, per encapçalar una candidatura que té moltes possibilitats de tornar a fer de Palma la ciutat que va ser en el seu moment, en paraules d'ella mateixa aquest matí : "la capital de la Mediterrània".

M'han agradat les intervencions (sé que no té mèrit que ho digui jo), tant de na Francina Armengol, com d'en Francesc Antich, però un dia com avui cal destacar la de n'Aina Calvo, i me qued amb una idea, que és la que titula aquesta reflexió d'avui, Palma no només ha de ser una ciutat per habitar, sinó per viure-la. Simple però darrera amaga un projecte ambiciós d'una Ciutat nova.

N'Aina pot representar aquest aire fresc i renovador que necessita la capital de les Balears. Personalment la vaig conéixer ja en l'àmbit del partit, treballant amb la Fundació Gabriel Alomar, a pesar de tenir-ne bones referències anteriors dins el moviment juvenil de Balears. Com a candidata, com a diputada, com a subdirectora general sempre ha tengut una porta oberta a la gent, a les idees noves, als projectes imaginatius (la imaginació, que és d'importat i que està d'oblidada en la política nostra!). Pel que l'he tractada, pel que la conec, pens que na Catalina Cirer pot començar a preocupar-se. I la gent que vol un canvi que s'hi fixi a partir d'ara.

Hi ha companys que s'han manifestat sorpresos de la tranquilitat amb que el PSIB-PSOE ha conduït aquest procés. Qui segueix el dia a dia de l'organització sap que no hi ha motiu per sorprendre'ns, tots els auguris de problemes han acabat en no-res, totes les suposicions de malentesos i dubtes guarden poca relació amb la realitat, de vegades un comentari es converteix en una notícia, i això desvirtua la realitat. Avui en teniem una de ben diferent de la que anunciaven alguns (mentre el PP se'n fregava les mans): tenim una candidata que, per començar, ens proposa "viure Palma", amb unes paraules que ens duen frescura front a l'angoixant i polsós (per les obres i per l'estil ranci) govern municipal de Catalina Cirer. Tant debò les paraules que m'han convençut a mi aquest matí puguin convèncer també els ciutadans de Palma que volen una ciutat no només per habitar-la, sinó també per viure-la.

Ja són vàries les opinions que he llegit i sentit aquests dies sobre la situació interna del PP. La lluita interna pel poder explicaria la radicalització del discurs, arribant fins a l'absurd, com ja hem comentat en diverses ocasions aquest mateix bloc.

Resulta interessant com a tema de reflexió. El PP estaria radicalitzant el discurs, fins i tot Rajoy, que partia amb un suposat tarannà moderat que no hem tornat a veure des del dia que va perdre les eleccions. De Zaplana i Acebes no ens sorprèn el seu estil de Gran Inquisidor. Fins al dirigent més moderat s'acaba veient abocat a fer declaracions furibundes, algunes de les quals, si les escoltassim bé, tenen un to anti-democràtic força preocupant. De totes formes l'objecte d'aquesta reflexió és el fet que s'insinua des de diferents tribunes d'opinió: el discurs radical, ultra, seria per atreure les bases, el que es desvïi d'aquest discurs corr el perill de quedar aïllat.  (Segueix)

L'histerisme de que fa gala habitualment el PP els duu de vegades a les contradiccions que ara mateix deuen viure: "progre de pacotilla" o antisemita han estat alguns dels INSULTS amb els que els dirigents del PP han carregat contra el President del Govern per haver-se "posat" una kufiya (el mocador típic palestí) durant un acte de jvoes.

Ara resulta que és un President regional del PP, el de Múrcia, el que es posa la "kufiya"... resultarà que aquest president del PP és un "progre de pacotilla" i un antisemita? L'expulsarà Rajoy del seu partit?

Quan no saben com han de criticar qualsevol gest els basta per passar a l'atac. Quin profit creuen que en poden treure els del PP del fet d'intentar fer aparéixer públicament el president del Govern com a anti-israelià? Quin benefici creuen que en treuran d'alimentar una polèmica sobre una foto? Tan irresponsable ha tornat el PP?

Per foto polèmica la primera de les que s'adjunten, una foto en la que tres caps de govern signaven un pacte per començar una guerra no avalada per les Nacions Unides? La foto de Zapatero en canvi és una anècdota, en el marc d'un encontre internacional de joves. La de Rajoy apareix aquí com una al·legoria, i jo li posaria el següent lema:"al Líban cada dia moren ciutadans innocents, mentres a Espanya el PP se'n fuma un puro".

El dret a defensar-se d'un estat ha de poder passar per damunt del dret a la vida de ciutadans innocents? Són necessàries 300 víctimes innocents per liquidar només 5 milicians de Hezbolà? Ha recuperat ja Israel els soldats segrestats per la milícia de Hezbolà? Perque aquest era el motiu inicial de l'agressió al Líban. Perque els Estats Units justifiquen l'acció militar israeliana amb tota la seva duresa? Perque, almenys, no demanen moderació com han fet altres països? I perque el PP intenta emprar aquest assumpte per atacar el Govern espanyol? Fins a aquest punt arriba la bogeria de la dreta espanyola? Volen més seguidisme de la política internacional dels Estats Units? Volen en Rajoy i n'Aristegui que el Govern espanyol simplement digui "amèn, amèn" a allò que expressi na Condolezza Rice? Per fortuna la política internacional espanyola ja no funciona així. Tant debò hi hagués més estats de la Unió Europea amb el valor de també desmarcar-se, i per ventura entre tots exigir si no l'aturada inmediata de les hostilitats, almenys la "proporcionalitat" en la resposta militar.

Per Rajoy el Govern de José L. Rodríguez Zapatero està construint una Espanya “inviable”. Argumenta aquesta afirmació en les reformes dels Estatuts d’Autonomia i en el procés de pau a Euskadi.  Pel PP resulta inviable donar més competències o millor finançament a les Comunitats Autònomes, així com també és inviable la Pau a Euskadi.

 

No hi ha cap dubte que ell, el cap del PP, i tot el seu partit, estan intentant amb totes les seves forces que Espanya sigui realment inviable. Les traves del PP als diferents Estatuts d’Autonomia no són explicables des d’un punt de vista coherent ni raonable des del moment que defensen punts de vista contradictoris a unes comunitats autònomes i a altres (compari’s el cas balear amb Catalunya i Andalusia).

Però encara és menys comprensible que intentin fer inviable la Pau a Euskadi. De cada vegada es llegeixen més opinions i es senten més veus demanant explicacions al PP sobre la seva actitud davant el procés obert al País Basc. No crec que el PP pugui ser considerat responsable d’un eventual fracàs del procés de pau a Euskadi, en tot cas està clar que no està ajudant a fer possible la Pau. Com sempre les postures extremistes, radicals (extremistes i radicals com el PP) acaben consumint totes les energies en la batalla, el resultat de la qual no els interessa perquè sempre és el mateix: el no-res. Aquest serà el resultat de l’actual estratègia del PP, el no-res. No-res per la pau, no-res pel futur d’aquesta Espanya que, com deiem al principi, el PP creu (o vol) inviable.

 (Segueix)

Els míssils trenquen la sempre tensa calma de l'Orient Mitjà, des d'Evisissa el President del Govern espanyol fa una crida a Israel, són ja moltes les víctimes dels bombardejos indiscriminats contra la fràgil democràcia libanesa. A Sant Petersburg els poderosos discrepen, mentre França demana moderació, els Estats Units avalen la "guerra contra els terroristes", Rússia discrepa. I mentres segueixen morint innocents a la ribera de la Mediterrània, de la mateixa Mediterrània que banya les platges del migjorn de Formentera, recentment visitats per Zapatero. El PP aprofita per atacar el "pacifisme de disseny", com si per ser "de disseny" els postulats pacifistes perdessin part de la seva raó. Buit argument. Com sempre que s'empra l'insult enlloc de l'argument, és manca d'arguments, necessitat irracional d'oposar-se per oposar-se. Per ventura un acte reflex del PP que duu tota la legislatura oposant-se al pacifisme: primer oposant-se al retorn de les tropes espanyoles d'Iraq, després oposant-se a l'intent de Pau per Euskadi, ara criticant que el President del Govern faci una crida a la Pau a l'Orient Mitjàr. De que va el PP? Perque li molesta el pacifisme? O és que en la seva irracional estratègia de "tot val" ja no saben calibrar les paraules? En tot cas, preferes un "pacifisme de disseny" a una "guerra de disseny."