Res Publica segons Cosme Bonet

He llegit a algun lloc que la reforma de l'Estatut de les Illes Balears no ha aixecat passions, i que la premsa ha passat per damunt l'admissió a tràmit d'aquest dimarts com a mínim fent-li poc cas, és cert. Tenc la sensació que hi ha un interés de considerar la reforma que s'està tramitant en aquests moments com menys important del que és, com si no resolgués cap dels problemes dels ciutadans de les illes, com si el Parlament de les Illes Balears es conformàs amb una reforma de mínims. Crec que aquest punt de vista és un posat, una actitud que "queda bé" però falta a la veritat. (Segueix)

Hi ha dies en que ens hem de demanar molt seriosament quin servei fa a la democràcia els trists espectacles com el que ha protagonitzat el sr. Martínez Pujalte al Congrés dels Diputats avui, o els diputats autonòmics del PP a l'Assemblea de Madrid. Per a qui no hagi sentit la notícia en el primer cas el diputat Martínez Pujalte, possiblement el més histriònic cappare popular d'aquesta legislatura, s'ha dedicat a increpar a crits i insultar el ministre de defensa durant la sessió parlamentària d'avui dijous. El president del Congrés l'ha hagut de cridar a l'ordre tres vegades, com a un estudiant maleducat, advertint-lo que a la tercera l'expulsaria de l'hemicicle. En Pujalte ha seguit, imagin que per forçar la situació i l'expulsió, cosa que finalment ha succeït. Llavors no volia sortir, en fí... ha resultat penós veure tan trista actuació d'un representant dels ciutadans, ha fet empegueïr. Per altra banda a l'Assemblea de Madrid els diputats del PP s'han dedicat a cridar i exhibir esposes quan el portaveu de l'oposició socialista intentava parlar. No li volien deixar emprar la paraula... trist exemple de "democràcia" aquest de voler tapar la boca a l'adversari. Són dos exemples en un sol dia d'una forma patètica i ridícula d'entendre la feina d'un polític, d'un parlamentari. Han substituït les paraules, la raó, els arguments, pels crits, l'exhibició de gestos, la teatralitat i la comèdia. Gestos buits de continguts, de qui mai han sabut tenir un gest de dignitat. Aquests dies que el PP demana tantes dimissions convé recordar-lis que ni pel cas del Yak-42, ni pel Prestige, ni per la Guerra d'Irak, ni pel cas Fabra, ni per cap altra durant el seu govern, va dimitir un sol polític del PP. Està clar que el gest, buit de contingut, buit d'arguments, és el que pareix: pura comèdia, pur "esperpento.

Per circumstàncies que no venen al cas m’ha tocat viure d’aprop, de molt aprop, el naixement de les dues televisions públiques que actualment tenim a Mallorca, IB3 i la recentment estrenada Televisió de Mallorca. Ambdues són televisions públiques, nascudes a iniciativa una del Govern de les Illes Balears, en base a una llei de 1983, i l’altra a iniciativa del Consell de Mallorca com a cúmul de tot un seguit de circumstàncies, a destacar la inclusió de les illes com espai digital a la llei estatal de televisió digital terrestre i a un intent, molt lloable, del Consell de “salvar” les televisions locals de Mallorca d’una desaparició anunciada. (Segueix)

La dita popular així ho diu:"Que hem de fer? Vendre ses cases i anar a lloguer". I es veu que el Consell de Mallorca se l'ha presa al peu de la lletra. La venda de Ca'n Domenge, és a dir, el concurs fet amb un límit màxim d'aportació econòmica (el negoci de na peix-frit), la polèmica que l'ha envoltat des del primer moment, l'esperpèntica presentació com una empresa més del Govern balear i l'Ajuntament de Palma al concurs, quan PP (Govern i Ajuntament) i UM (Consell) tenen signat un pacte de governabilitat... tot plegat han fet d'aquest assumpte un dels més escandalosos de la legislatura. I això no acabarà aquí. (Segueix)

La decisió d’ERC de votar “No” al nou Estatut d’Autonomia català segurament té una lògica interna aplastant per als militants d’aquesta formació política, però, possiblement, és difícilment comprensible per a la resta de la ciutadania.Tan dolent i allunyat dels seus plantejaments inicials és la proposta que s’ha de votar en referèndum que es prefereix l’Estatut actual sense canvis? No som el primer en deixar constància de que la resposta a aquesta mateixa pregunta feta al PP és també NO. (Segueix)

La reforma de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears representa per la nostra Comunitat Autònoma una oportunitat històrica, sense cap tipus de dubte. Sols per al comparació amb el procés d'elaboració de l'Estatut entre 1978 i 1983, amb el procés actual, podem comprovar com existeixen tota una sèrie de fets objectius que avalen aquesta tesi. En aquell moment el partit majoritari, UCD, defensava la "via lenta" d'accés a l'autonomia, recordem que els constituents no pensaven que el procés de descentralització seria tan ràpid i ampli, i el govern centrista en aquells moments sembla ser que preferia anar a poc a poc. (Segueix)

M’agrada pensar que les Bandes de Música van aparéixer, històricament, per democratitzar la música, perque quan els joves que havien fet el servei a la “Música” d’un regiment tornaven al poble eren capaços d’organitzar una banda, i amb aquesta interpretar música de sarsuela, arranjaments d’òperes, que fins al moment havient estan vedats a la gent més senzilla. Estam parlant de la segona meitat del segle XIX. I dins aquesta línia també van ser aquestes formacions les primeres que varen dur el “ball d’aferrats” als pobles. És per això que crec que no és casualitat que els anys 30 siguin uns anys “gloriosos” dins la història de les Bandes de Música. Vaig tenir l’oportunitat de fer una investigació sobre bandes de música els anys 30, la qual vaig centrar en el buidat de “La Almudaina” dels anys 1931 a 1936, els anys de la II República. Només vaig mirar els mesos d’estiu, però em va sorprendre la quantitat d’activitat cultural que hi havia a Mallorca en aquella época, i, concretament, la quantitat de Bandes de Música que existien en aquell temps. No només això, sinó que es podia llegir com anaven naixent orquestrines imitant les “band” americanes. (Segueix)

El conseller d'educació i cultura, el conservador Francesc Fiol, va defensar fa unes setmanes la implantació a Palma dels ultracatòlics Legionarios de Cristo, que fan comptes educar els infants a l’estil dels temps del franquisme, separant els alumnes per sexe. Curiosament el senyor Fiol s’escudà en la Constitució Espanyola en nom de la llibertat docent. És una demostració més de la política “neocon” del Govern Matas. (Segueix)

Nascuts els darrers anys de vida del dictador, però sobretot educats i formats políticament en plena democràcia, la visió que la generació a la que pertany pugui tenir de la II República prové, com no pot ser d'altra manera, de la tradició oral familiar i/o dels llibres de història. Mai he cregut que la República fos una época conflictiva que directament conduís a la Guerra Civil, em sembla una mala forma de justificar allò que és injustificable: el cop d'estat, la dictadura feixista i la repressió franquista. La meva família va viure la guerra en el bàndol anomenat "nacional", el qual va aprofitar-se de la joventut d'aquella Mallorca per nodrir les files de l'exèrcit victoriós. La "tradició" familiar recorda sobretot les penúries, la fam de la pos-guerra. De la República se'n recorden les anècdotes locals, cap d'elles dolenta. Tal vegada que algú es va atrevir a cridar unes paraules mal sonants el dia del Corpus... en realitat res de dolent fins que va esclatar la guerra. Ans al contrari, he sentit contar els comentaris que es feien, les esperances que es dipositaven en la reforma agrària. Als carrers del poble una placa ens duu notícies d'aquella época: 14 abril 1932. L'escola va ser projectada i construïda per la República. Aquesta data gravada en pedra no l'han poguda borrar aquells que voldrien reescriure la història. (Segueix)

D'enhorabona perque al Congrés dels Diputats, la cambra a on està representada la sobirania del poble espanyol, a on s'ha parlat recentment d'afers tan trascendentals com la pau, la fí del terrorisme, l'estatut de Catalunya... aquest dimarts passat s'hi va parlar de còmic. els que som aficionats a aquesta forma d'expressió cultural no podem fer menys que felicitar-nos pel reconeixement que significa la presentació d'una Proposta per crear el "Premio Nacional del Cómic", i que per començar s'hagi assolit la unanimitat. Una unanimitat doblement lloable en una legislatura tan complicada i crispada com està essent l'actual. (Segueix)

El dilluns 3 d’abril es debatia al Consell de Mallorca una moció presentada conjuntament pels diferents grups de l’oposició. Aquesta proposta era, principalment, un homenatge i reconeixement als demòcrates de la II República espanyola que van sofrir la repressió, i han estat injustament oblidats durant setanta anys. (Segueix)

Al Ple del Consell de Mallorca d’ahir (3 d’abril) l’equip de govern de la institució es va despenjar batiant Ca’n Domenge amb un nou nom: Parc Mallorca. No sé si pensen que amb un canvi de nom “despistaran” a la ciutadania de la polèmica que ha envoltat aquest terreny propietat del Consell de Mallorca, polèmic d’ençà que el posaren en venda en unes condicions com a mínim “extranyes”. No és una tàctica nova, el PP també ha intentat jugar a embullar l’opinió pública anomenant l’hospital de Son Espases com a “nou Son Dureta”, i això quan sempre s’han negat a construir el nou hospital al solar de Son Dureta, un lloc a on tendrien unanimitat i tot el suport socal i polític. (Segueix)

Llegesc a Agències que la batlessa de Palma avisa que les celebracions del 75 aniversari de la proclamació de la II República espanyola no poden coincidir amb el Via Crucis. Diu que hi ha més llocs al centre de Palma, a més de la plaça de Cort, a on poder organitzar un acte... d'acord, però és que els ciutadans de Palma vàren proclamar la República a la Plaça de Cort. 75 anys després aquella plaça, escenari de l'alegria, de al festa popular que va ser la instauració de la democràcia a Espanya, es veta als col·lectius que ho volen celebrar amb l'excusa d'una celebració religiosa. Poc hem avançat en 75 anys si ni tan sols es proposa asseure's i pactar els horaris d'ocupació de la via pública entre l'Església Catòlica i els col·lectius que volen celebrar l'aniversari. (Segueix)

L’Estatut ara és com aquella via del tren a Sa Pobla que va inaugurar en Matas, va pujar al tren, va colcar uns metres i en va baixar... i aquí va quedar aquella inauguració, en no res. A on és el president Matas que fa mesos exigia el mateix que per Catalunya? (Segueix)

Llegesc amb sorpresa, aquest matí, que el Sr. Rajoy s'ofereix al govern de l'estat per pactar la política antiterrotista i altres amb el Govern, clar que té trampa:"si ho rectifica tot". El meu pensament ha estat evidentment de dir pobre home, encara no ha assumit que els espanyols li varen retirar la confiança ja fa dos anys. A que es refereix quan diu que el Govern rectifiqui en tot? A que es tornin a enviar les tropes a l'Irak? A que es deixin damunt la taula els estatus en procés de reforma, entre ells el balear que defensa en Jaume Matas? A que es deixi una taula de negociació que mai ha existit? (Segueix)