Res Publica segons Cosme Bonet

La mentida, plantejada directament o burdament insinuada a una roda de premsa, en forma de públic comentari o dins un article d'opinió, pot arribar a semblar una veritat a base de ser repetida, assumida com a veritat per ingenus oients o lectors, perque el pobre no sol sebre fins a quin punt aquesta burda mentida està realment contrastada, o es tracta d'un comentari de cafè convertit en una gran veritat després de que algú converteixi la mala llet en tinta sobre paper, o en declaracions a peu de micròfon.
Darrerament hem vist com a algún portaveu se li embruta la boca amb insinuacions, o algun articulista alimenta rumors sense fonament. Deu ser la pre-campanya electoral, fet que no hauria de ser excusa, sobretot si la víctima acaba essent la veritat. Escoltar o llegir aquestes afirmacions omplen de tristesa, realment.
Seria desitjable que polítics i periodistes no anassin amollant insinuacions sense fonament, a no ser que aquestes es deguin a la ignorància o imbecil·litat, que no tendria remei, o bé que respongui a la manca d'arguments o d'informació, a la necessitat de tenir alguna cosa per dir. Per desgràcia no sembla que es vaig rectificant, sinó que ens trobam cada dia davant insinuacions fruit d'obscurs interessos, de fòbies personals o polítiques, d'estils que haurien d'anar quedant en l'oblit però que de cada dia semblen més extesos.

Aquests dies tenc la sort de participar en la XIII Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, que enquany s'està celebrant a Alcúdia. Sort perque sempre és un plaer poder compartir les inquietuds amb gent vinguda d'arreu de l'estat espanyol, inquietuds que en aquest cas signifiquen posar-se dins una Junta Directiva d'una associació musical, d'una Banda de Música, i intentar aconseguir no només que la Banda funcioni, que pugui sonar, oferir un bon repertori, també significa en la majoria de casos treballar des del món associatiu per intentar oferir, conjuntament amb les administracions, un espai d'educació per als joves, en l'àmbit de les escoles de música.

Aquesta és una de les grans preocupacions els congressistes, la necessitat de mantenir una feina, un treball associatiu amb un suport de vegades magre de les administracions. Tenim la sort dels ajuntaments, unes administracions properes al ciutadans i per tant receptives a la necessitat que té la societat de cada poble de tenir una Banda, que, repetesc, no és només una banda, és un espai educatiu, de formació cultural i en valors, que agrupa a gent des de nins fins a jubilats.

Aquests dies comprovam com tenim molts problemes en comú, entre ells, i no és el menor, la necessitat de suport de les isntitucions, i dels mitjans de comunicació, no ens oblidem, que són qui poden posar en valor públicament la feina d'aquestes societats.

Al PP haurien d'aprendre aquesta lliçó tan bàsica: la llei és igual per a tots. La consellera d'immigració ha incomplit aquesta premisa fonamental en un estat de dret, i ha estat la pròpia consellera qui amb la seva actuació ha insultat a tots als immigrants de de forma honrada han de fer passes per aconseguir regularitzar la seva situació. Els exhabrubtes a que ens tenen acostumats alguns dirigents del PP no ha d'ocultar la gravetat del fet: la Consellera d'Immigració va cometre una irregularitat en la contractació de la seva cap de gabinet. Sigui immigrant o no aquesta persona no és de rebut que la pròpia administració autonòmica incompleixi la llei.

Sabiem que el PP no volia regularitzacions, que en immigració vol una política de portes tancades, de "manu militari", la qual al final només afavoreix les màfies.

Però en aquest cas el PP ens està demostrant que si bé posa pegues polítiques a les regularitzacions, per segons quines persones creu que la llei es pot botar. Idò no, la llei és igual per tots. I convendria que alguns portaveus del PP tornassin a la facultat de dret a estudiar si no entenen aquests principis tan bàsics i senzills.

Na Francina Armengol va rebre el suport unànim dels socialistes de Mallorca el passat dissabte per optar a ser la propera Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Qui la coneix sap que és el valor emergent del socialisme illenc, però sobretot saben que és una persona entregada a les seves idees, que posa passió en allò que fa, que té una gran capacitat de feina, capacitat per fer la feina que necessita Mallorca.

 (Segueix)

Ahir sentia comentar a algú que mai havia vist un embós com el que es va produir a Palma. Però també vaig sentir algú altre que deia que tota la setmana s'han notat unes retencions més grans que abans de l'estiu. No som tècnic, no en som cap expert, no crec que cap administració en faci un estudi seriós (no els interessa). El que sí sé és que ahir vaig estar hora i mitja, quasi dues, per arribar a Palma, quan normalment em basten vint minuts.

Veig avui que tot apunta a culpabilitzar l'accident d'un camió. D'acord. Posem per cas que fos així. Voleu dir que un acccident a una rotonda provoca embossos de més d'11 kilòmetres a l'autopista d'Inca, i d'aprop de 5 a les demés entrades de Palma (són dades de tràfic facilitades per la ràdio)? No seria això motiu de plantejar-se el model de mobilitat que ha estat impulsant l'actual administració de l'Ajuntament de Palma, però també del Govern i del Consell de Mallorca?

Només una reflexió: tanta insistència del Govern i Consell en dir que han millorat  les carreteres, que han fet obres caríssimes, que solucionaran les mancances de les nostres infrastructures... creen una impressió absolutament falsa entre els ciutadans. Falsa perque els (o ens) animen a emprar el vehicle privat enlloc del transport públic, fent-nos creure que és més còmode i ràpid anar en cotxe per les noves autopistes.

Si a això hi sumau que no han fet ni un sol metre de nova via de tren, que de cada vegada allunyen més l'estació del tren del centre de Palma, que s'han oblidat del transport públic en bus per carretera, i que han fet el desgavell més gran de la història amb l'estació soterrada de Jacint Verdaguer... podeu anar preparant-vos perque me pareix que aquest serà un embós històric fins que d'aquí a uns mesos, o setmanes, haguem de parlar d'un altre. 

Paralitzades les obres del Camí de Jesús per la troball de restes humanes, una fossa comuna. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és prudent, ens avisa que no es pot confirmar que sigui una fossa comuna de la Guerra Civil. Però després d'un estiu en el qual hem parlat tant de la Guerra i del franquisme aquesta troballa em fa pensar que encara cal parlar, polemitzar, discutir molt. Perque veig que només així esteim aconseguint mantenir viva la memòria del que va passar en aquells anys.

No puc estar-me de plagiar alguns fragments d'un magnífic article d'Angeles Caso a una conegut magazín de cap de setmana, sota el títol "Honrar a los Muertos":

 (Segueix)

Si la premsa pogués escriure sense complexos podrien haver dit ahir el que la majoria de gent pensava: que Jaume Matas va ser incapaç de respondre les acusacions de l'oposició. I que de l'oposició la millor va ser la portaveu socialista, sense menystenir el bon paper de Rosselló i Mascaró. Podrien dir sense complexos allò que qui més qui menys va veure si va seguir el debat: xifres i més xifres. Cap projecte de país. Cap proposta il·lusionant. Gestió que no és gestió perque és demolliberal i la seva política consisteix en no dir res. Silenci còmplice davant la corrupció. Abandó dels serveis públics. Abandó de l'educació i la sanitat públiques. Triomfalisme buit d'esperances en el futur. Autocomplaença... i tot això amb una posada en escena de mal parlamentari. El Matas de Madrid no és molt millor. (Segueix)

El triomfalisme és previsible en aquest tipus de debat. Un president no pot sortir a fer altra cosa, cert. Però l'excés resta credibilitat. Jaume Matas no destaca per una gran oratòria ni tampoc té un estil que arribi a la gent. Això sí, sempre hi arriba carregat de xifres. Enaquest cas xifres conjunturals per demostrar que ell i el seu Govern han ressuscitat l'economia balear enfonsada pel Pacte. És la tesi que manté des de fa quatre anys, analitzant l'economia de les illes com si visquessim aillats de la resta de l'univers i no ens afectassin ni els atemptats de les torres bessones ni la situació de mercats turístics emergents. El viure tancat dins una bimbolla explica que el govern conservador no prengui cap mesura, i no la seva constant definició de "demolliberal"... (Segueix)

Es presenta interessant. Curiós que a IB3 els comentaristes ja donaven a Jaume Matas guanyador abans de començar el debat. Perque llavors diguin que no és una televisió partidista, TeleMatas. El triomfalisme del PP i el seu entorn, visible en els comentaris del programa matinal d'Angela Seguí, i la sensació de impunitat que tenen tant el Govern com els Ajuntaments del Partit Popular recorden el triomfalisme i impunitat del PP el 1995, quan Cañellas estava enganxat pel Túnel de Sóller i Brokerval, però es creia l'amo del món. També llavors anaven "a sac" a carregar-se UM i menyspreaven l'oposició. El 1995 va començar la legislatura dels 3 presidents, quan en Matas va ser president gràcies a la punyalada per l'esquena a Cristòfol Soler...

No resulta cap novetat, i com ha dit qui més qui menys que ha opinat sobre les paraules del Ministre de Justícia: a les Balears és vox populi com funcionen les coses. No sé si es tan vox populi o no, dependrà del lloc, la persona... el que està clar és que no és fàcil de perseguir. El sistema judicial té les seves dificultats, s'ha d'entendre que també les té per evitar abusos, però el cas de les cintes a Santa Margalida, per posar un exemple recent, creen indignació entre molta gent. "Els de sempre", diuen, en surten sempre impunes... (Segueix)

Idò al Congrés tot el nacionalisme "perifèric" va donar suport a l'Estatut, és d'agraïr el vot en positiu, una actitud, la de CiU, ERC, BNG, Nafarroa Bai, EA... més positiva i constructiva que aquesta altra actitud que tant sovinet llegim per aquí de degradar el text de l'EStatut per a les Illes Balears sense entrar en els detalls.
Ja vaig dir en el seu moment que és injust que no es vulgui valorar les bondats d'aquesta reforma, tan àmplia i tan a fons que certament s'ha de considerar un nou Estatut.
 (Segueix)

Es pot baixar la intervenció completa, una intervenció molt correcta, no debades els representants del Parlament intervenien al Congrés dels Diputats per presentar un acord que tenia un suport majoritari, per tant parlaven des de l'acord, inicialment sense ànim de polemitzar. La intervenció de la portaveu socialista va fer especial esment en l'acord aconseguit, en l'avenç que significa el nou estatut pel nostre autogovern, en la passa històrica que es donava ahir. Aquí teniu alguns extractes de la intervenció de na Francina Armengol, per a qui interessi, els que més m'han agradat a mí:

"La descentralización autonómica ha demostrado ser excelente para España, y también, como no, para la ciudadanía que vive en cada autonomía. Por eso, vale la pena avanzar en la consolidación del estado autonómico. Además hay que modernizar y adecuar nuestras normas institucionales básicas a los nuevos retos del siglo veintiuno.

Como Sus Señorías comprenderán el proceso de debate de este proyecto de Estatuto de Autonomía no ha sido fácil..."

 (Segueix)

Amb més alegria per uns i menys per altres, amb punts de vista per tots els gusts, avui l'Estatut de les Illes Balears ha passat el seu primer tràmit al Congrés dels Diputats. He pogut seguir tot el debat des d'allà mateix, tota una experiència vos ho assegur. Deixarem per un altra dia els detalls i anècdotes. Deixarem per un altra dia l'anàlisi acurat i a fons del que es va sentir en aquella tribuna. Però no puc estar-me de fer un breu comentari, un flaix. Em qued amb el "meló" de Jaume Matas. El president de les Illes Balears ha fet un discurs que ha començat recordant a la Mare de Déu de Lluc, i ha seugit disculpant-se davant el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana d'haver aprovat un Estatut, finalment ha rematat la jugada dient que si "s'obri el meló tots en volem un troç", o una cosa més o menys així. D'aquest debat en quedarà el meló de Jaume Matas, que ha vengut a dir que no tenim la maduresa suficient per aspirar a tenir un Estatut d'Autonomia de primer nivell, sinó que ho feim perque el veïnat ho fa. Sona embullat, però és que ha estat embullat.

Això sí, al final de les cinc reformes d'Estatuts d'Autonomia presentades fins ara és la que ha aconseguit més suports dels Senyors i Senyores Diputats. Tot un éxit, sols Esquerra Unida s'ha abstingut, vots en contra no n'hi ha hagut. 307 a favor i 6 abstencions. El nacionalisme català, basc, gallec i canari ha votat en bloc a favor d'aquest Estatut, que no deu ser tant de mínims pel que s'ha sentit a l'hemicicle. En seguirem parlant.

No puc deixar passar la Diada de Mallorca, aquesta en que la bandera ha tengut tant de protagonisme, recordant que també la varem lluir per Itàlia, com es comentava en un bloc anterior, aquí teniu la foto, tot un homenatge o no?

No és que sigui difícil, la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears arriba amb un suport ampli, molt ampli, per tant té garanties de tenir una tramitació més tranquila que d'altres que han hagut de passar el mateix envit. I l'oposició al mateix tampoc ha estat tan forta, per part del PP em referesc. Han hagut de sortejar les seves pròpies incoherències en aquesta qüestió, l'oposició frontal de Rajoy i els seus a l'Estatut català o a l'andalús, i el suport a determinats aspectes del balear (pràcticament idèntics als abans esmentats) faran que la postura que plantegi el PP estatal hagi de ser, per força, contradictòria amb el que han dit a tothom que els ha volgut escoltar. Pel PP avui no es romprà Espanya, tot i que les Illes aconseguim més competències, millor finançament, la dissolució del Parlament de forma separada... en definitiva avanços substancials que caldrà valorar com pertoca. Demà més, imagin.