Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir ETA trencà les esperances de molta gent, jo entre elles, que confiavem en que el 2007 podia ser l'any de la Pau. M'embarga un sentimetn de frustració i pessimisme, jo que som de natrual optimista.

Trobo especialment adequats els darrers versos d'un poema de Martí Pol ben propi d'aquests dies, "Torna Nadal", reflexen amb millors paraules que les meves el que sento en aquests moments, una pregunta que també em faig: (Segueix)

Aquests dies es donen a repassar el que ha estat l'any, i ha coincidit amb una informació del Vicepresident econòmic que pens és força representativa de la situació real que es viu a ESpanya: el 2010 (en menys de 4 anys) el nostre nivell de renda serà equiparable al de la resta d'Europa, i l'atur estarà per sota de la mitjana europea. Estam, diò, davnat unes xifres econòmiques que ens han de convidar a l'esperança. No ens ha d'extranyar, davant aquesta bona situació econòmica, que des dels països més pobres del continent africà, o des de Sud-amèrica, es vegi ESpanya com una mena de Terra Promesa, igual que els nostres avis veien "L'Argentina" o l'Europa de més enllà dels Pirineus. (Segueix)

De la violència verbal a la violència física hi ha una passa. Han perdut el cap i començ a tèmer que aviat se li anirà la mà a algun d'aquests exaltats. Lo pitjor és que aquests exaltats que tan disfruten de cridar "hijos de puta" a davant la Guàrdia Civil, sigui a la platja de Sa Marjal o a davant la Delegació del Govern, tenen un sou públic, cobren dels meus (dels nostres) imposts, dels imposts que paguen aquells a qui consideren "hijos de puta" y "asesinos". Fins i tot algun d'aquests animals que criden i insulten són diputats o consellers insulars. Que han caigut de baix! (Segueix)

No m'agrada que estant a les festes que estam haguem de parlar de bronca amb el PP. Però que hi farem, és el que els agrada a ells.

Però bé, no puc evitar que el Nadal em posi de bon humor, tot i ser una festa religiosa, és una oportunitat magnífica en el calendari per proposar-nos seer millors persones. Sempre ho hem de ser però quin dubte hi ha que les dates ajuden. (Segueix)

Dins la societat conservadora de Mallorca hi ha gent decent que no comparteix els crits histèrics de la manifestació d'alts càrrecs del PP d'ahir davant Delegació del Govern.
Ahir tenguerem l'exemple palpable de dues de les Mallorques que existeixen: la de la societat civil progressista, convocada espontàniament, amb poca presència de polítics intentant instrumentalitzar-la... i front a ella una manifestació convocada per l'organtizació juvenil del PP i una associació representativa de la societat civil fictícia que el PP està alimentant, una manifestació d'alts càrrecs, assessors i militants exaltats que no representen realment la societat civil conservadora de Mallorca, molt més mesurada i tranquila. (Segueix)

Ahir parlava de tres desitjos per a l'any que ve, avui, llegint els diaris, n'hi ha un d'antic, que s'ha complit: tenim nou Estatut.

Aquesta vegada no hem anat a la cua de les reformes estatutàries, ni tampoc ens hem limitat a fer una reforma de mínims, aquesta vegada el que solia ser el gran adversari (el govern central) ha estat un aliat, un còmplice en la convicció que l'Estatut de les Illes Balears necessitava millorar, en quant a competències, però també en quant a finançament... per tant estam davant un Estatut històric. 

 (Segueix)

La gent d'aquestes illes no es mereix que haguem de parlar dia si i dia també del cas Andratx. Mereix que els polítics parlem de programes de futur, de com gestionar millor les institucions, de solucions als seus problemes quotidians, de propostes que els puguin il·lusionar, animar, per treballar per un futur, per un país pròper, en progrés.

Mereixen, mereixem tot això. Però el primer que poden esperar els ciutadans dels seus governants és que siguin sincers, que no menteixin, i sobretot que siguin HONRATS. Cal recuperar la honradesa com un valor en aquesta societat tan materialista en que vivim, una societat que valora la prepotència i els béns materials per sobre dels valors humans.

És per això que el conseller Rodríguez està inhabilitat de cada dia més per exercir el seu càrrec. Ha mentit, ha insultat, s'ha passat de prepotent davant un cas, el cas Andratx, en que el que cabia esperar del Govern i del partit implicat en el cas de corrupció hauria estat humilitat, prudència i honestedat.

El PP, en el cas Andratx, no ha estat humil, no ha estat prudent, i tampoc ha estat honest. No sé si encara són a temps de rectificar, però al proper any jo li deman això: un Govern honest, prudent i humil, que deixi en l'oblit la prepotència, la mentida i la xuleria a que ens han acostumat els darrers anys.

El PP s'està convertint en el paradignma de la corrupció urbanística a Espanya, i davant això enlloc de promoure accions contundents i una profuda regeneració es dedica a insultar a tort i a dret, no només a l'oposició, sinó que ara també toca rebre a la justícia (fiscals, jutges instructors i forces de seguretat) per investigar; toca rebre la premsa per informar ; i finalment fan pagar la seva manca de decisió en la lluita contra la corrupció insultant la intel·ligència dels ciutadans, amb mentides i invents sobre contubernis més propis del tardofranquisme senil dels anys 70 que d'una democràcia moderna com la nostra. (Segueix)

Hi he insistit durant la darrera setmana, i ahir ho deia també el Diari de Balears:

Imputats del PP

Dins el PP hi comença a haver preocupació pel gran nombre d'alts càrrecs que estan imputats per la justícia. Pel cas Andratx n'hi ha tres: Hidalgo i els dos Massots directors generals; pel cas del ranxo il·legal de l'exbatle de ses Salines Sebastià Vida, n'hi ha onze entre batles i tinents de batle; pel cas de la concessió de la platja, hi ha el batle de Santa Margalida, Antoni del Olmo; pel cas de les factures, el batle de Llucmajor, Lluc Tomàs. També es recorda que pel cas Formentera hi va estar l'actual batle de Manacor, Antoni Pastor. La llista comença a ser enorme i, de moment, els únics que han assumit la responsabilitat política de dimitir són Hidalgo i Massot, que han passat emmanillats pecuartelillo, i el saliner Sebastià Vidal, per qui l'escàndol del club de cavallistes fals es va fer insuportable. La resta, quasi una quinzena de càrrecs i alts càrrecs, continuen trepitjant moqueta.

I tanmateix segueixen imputats. 

Amb aquest títol em va cridar l'atenció un llibre de història, escrit per un dels majors experts mundials en història bizantina, el qual desconeixia, he de reconéixer. El senyor Steven Runciman, va ser tot un gentleman britànic, però també un dels grans medievalistes del passat segle, expert en la història de l'Imperi Bizantí, com he dit, i en les Creuades.

En aquest llibre ("La caída de Constantinopla 1453", Ed. Reino de Redonda, Madrid 2006) fa un retrat molt entretengut dels fets que conduiren a la caiguda de la que era la Roma d'Orient, un referent cultural, artístic, religiós durant gairebé mil anys que en ple procés de decadència va ser ocupat pels turcs otomans. Dedica els primers capítols a posar-nos en antecedents, parlant de la decadència de l'Imperi Romà d'Orient, de l'aparició dels turcs, de l'ascens dels otomans, i ens condueix, inevitablement, al moment de la caiguda de la ciutat.

 (Segueix)

Jaume Matas ofèn la inteligència dels ciutadans de les Illes Balears. Diu que no ha mentit, i no vull ser jo qui acusi el president de mentider, no vull pensar que el president ha pogut dir mentides des de l'operació "Voramar". Abans d'ahir mateix va dir que els únics casos de corrupció que hi ha a Mallorca són Andratx i Calvià... Calvià? Va oblidar que als jutjats hi ha: els investigats pel Cas Cavallistes (Ses Salines, Campos, Llucmajor, Selva, Montuïri, Lloret, Sa Pobla, Inca, Santanyí, Santa Margalida... ), a més del cas "Cintes" de Santa Margalida, el cas Rabasco a Llucmajor... No ho sap o diu una mentida? Vull pensar que el president està mal informat, lo que diu poc dels seus nombrosos assessors i de la capacitat del senyor Rodríguez.

El senyor Matas es confon tot solet en tot aquest assumpte, els primers dies canviava les seves declaracions cada dia, es reunia amb Rafel Perera i ara resulta que no, deia que havia dimitit Hidalgo i no era vera... i ara embulla amb els casos de corrupció oberts. De que va aquest president? D'embullar? Confondre? Tan mal informat i assessorat està? O és una altra cosa?

Jaume Matas s'ha reunit amb el Fiscal General i n'ha sortit "tranquil", en la seva fantasia, fruit d'un atac de pànic, m'imagin, ha escenificat una nou i estrambòtic episodi, que es suma a la  ja confusa comèdia d'embulls que el PP balear està protagonitzant des de la detenció d'Eugenio Hidalgo. I tanmateix hi segueix havent tot un seguit d'Ajuntaments del PP investigats pel Cas Cavallistes: Ses Salines, Campos, Llucmajor, Selva, Montuïri, Lloret, Sa Pobla, Inca, Santanyí, Santa Margalida (igual me n'oblid qualcún)... a més del cas "Cintes" de Santa Margalida, el cas Rabasco a Llucmajor,... casos denunciats en el seu moment pels partits de l'oposició, destapats per la premsa, i en tot cas invetigats per la Justícia. O és que Jaume Matas es pensava aturar la roda de la Justícia? Esperem que no fos així. I si no era així, tan poc tranquila tenia la consciència que ha hagut de viatjar a Madrid? Més incògnites sobre l'erràtica estratègia del PP. Tenc la sensació que durà temps trobar la "X" d'aquesta complexa equació.

A Pinochet ja només el jutjarà la història, que segurament serà implacable amb el terrorista d'estat i assassí amic de Margaret Tatcher.

La mort del monstre em recorda inevitablement la de qui ell va assassinar, a qui va voler destruir i en canvi convertí en màritr i en símbol: Salvador Allende. Vull parlar d'Allende i no d'un vulgar criminal, que no mereix ni la més mínima dedicatòria pòstuma, com no sigui per lamentar que no hagi estat obligat a demanar perdó davant les seves víctimes. És un bon moment per recordar que totes les víctimes mereixen homenatge i record, com a manera de reparar el greuge que significa la ignonímia de ser assassinat a una cuneta per ordre del govern. Sense dret a judici, sense una làpida on et plorin els teus familiars.

 (Segueix)

Em sorprenen, i a la vegada no, les declaracions de Pedro Ruiz : "Casos como el de Andratx son inherentes a la condición humana". Afirmacions com aquesta sempre m'han semblat fora de tò, l'excusa dellladre del refrany, ja sabeu, aquell de "cree el ladrón que todos son de su condición". I mirau, que ho digui un homorista, actor, showman, com en Pedro Ruiz, que a més presenta un espectacle titulat "Pandilla de mamones"... Val, ho puc acceptar. Que resulti que és la mateixa filosofia del portaveu del PP, Miquel Ramis, qui ho va dir la setmana passada (exactament:"la corrupció és inherent a la condició humana") ... ho deix a la vostra consideració.

Noves notícies escarrifoses sobre la Guerra d'Irak, un malson que no acaba. Un malson per la política exterior de l'imperi, però no em referesc a aquest principalment. El malson veritable és el de les víctimes civils de la política bel·licista dels Bush, Rumsfeld, Cheney i companyia. El propi Secretari General de l'ONU va dir públicament fa pocs dies que tot i estar sota una dictadura brutal els iraquians no havíen de patir per la seva vida només sortint de ca seva. És terrible, molt trist, increíble, que després d'una guerra de suposat "alliberament" s'arribi a la conclusió que "sota Saddam vivíem millor". Només aquesta conclusió hauria de fer reflexionar els que no s'han mogut dels seus postulats inicials. (Segueix)