Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir la Constitució complia 28 anyets, i el PP, en contra del que solia predicar Aznar, aprofitava per llançar un missatge de la necessitat de reformar-la. Avui veig que ja es parla d'intentar el consens. Pens que el president Rodríguez Zapatero és un optimista, durant aquesta legislatura ha estat impossible aconseguir cap consens amb el PP, ni contra el terrorisme fonamentalista islàmic (11-M), ni contra el terrorisme abertzale, ni per lluitar contra la inmigració il·legal, ni a favor dels nous drets i llibertats que ha intentat impulsar el Govern socialista. Han votat a favor de lleis com la Llei Integral contra la violència de gènere o la Llei de Dependència, cert, només faltaria... Ara és Rajoy qui canvia el discurs "aznarià", que sempre va dir que la Constitució era intocable, i planteja reformes. Clar que ningú sap de que va la reforma de Rajoy... l'ha anunciada a la premsa i no se n'ha tornat a sebre res més.

Jo tenc algunes idees per suggerir... 

 (Segueix)

Ahir vespre comentava que no ens havíen deixat parlar d'Andratx al Ple del Consell de Mallorca, un greu error de PP i sobretot UM, la sensació de l'opinió pública quan no es vol parlar d'un tema és que es té alguna cosa que amagar.

Aquest matí, en canvi, m'he aixecat pensant que el ciutadà que no segueix habitualment la política pot pensar que n'estam parlant ara de corrupció, i no ho hem fet durant tota la legislatura. No és cert. Si algún tema ha marcat l'agenda política han estat els diferents casos de corrupció, abús de poder o amiguisme que hem denunciat des de l'oposició. Val la pena fer una mica de memòria.... 

 (Segueix)

Els nervis han arribat al Consolat de Mar, s'acaba d'anunciar una petició de reunió de Matas amb el Fiscal General, Conde-Pumpido. Sembla ser que hi ha hagut noves filtracions, o una "cridada anònima" segons Matas. Curiós que avisin al PP, curiós que telefonin al Consolat de Mar per "avisar" de registres a cinc ajuntaments més.

El que jo em deman és que ha d'anar a parlar Matas amb el Fiscal General? Quin paper creu que pot jugar en la investigació? Deu sebre coses del seu ex-director general? Perque l'únic despatx que s'ha registrat del Govern ha estat aquest, la resta d'investigacions es limiten a l'Ajuntament d'Andratx, i, segons la filtració anònima, a cinc ajuntaments més.

La veritat és que cal que el president Matas parli clar, amb aquesta passa que acaba de donar s'ha posat enmig de tota la tempesta, resulta mal d'entendre, i ara fan falta moltes més explicacions. Que passa al Consolat? Que passa al PP? 

El que jo crec és que qui no té res que amagar li és igual si li registren el despatx o ca seva, és qui té alguna cosa que amagar que es posa nerviós. O això em diu el seny. 

Els agradava parlar dels malentesos del Pacte de Progrés, idò mirau-los ara, com el cà i el moix: De Santos diu que a presidenta del Consell l'ha amenaçat. Qualifica de "chapuza" la "reconstrucció" del Pont des Tren, no s'entenen per la façana marítima, vàren haver de retirar la Llei del Sòl (redactada per l'expert Jaume Massot, independent fitxat per Jaume Matas i Mabel Cabrer per la seva demostrada expeirència, en paraules del president), el conseller d'hisenda per no aplicar l'impost sobre benzines que va preveure el govern del PP per ajudar a finançar la sanitat es va inventar una "autotaxa" que ni tan sols va aplicar, a Montuïri els va caure un pont, han inaugurat trams de carreteres que després han tallat per seguir fent-hi obres, l'asfalt de la macro-autopista de Sa Pobla a dos mesos de la inauguració ja necessita ser canviat, per no parlar dels diferents accidents laborals a les carreteres, la destrucció de patrimoni durant aquestes mateixes obres, no han volgut fer un nou Hospital a Son Dureta per no-sé-quins extranys interessos, a Palma han destruït patrimoni i aixecat mitja ciutat per fer aparcaments que al final tampoc resolen el rpoblema de trànsit, no han fet ni un sol metre de nova via de tren, no s'han entesos per les obres del Teatre Principal, estan destinant els doblers de promoció turística a empreses privades, i a viatges a Rússia i a no sabem on ... i avui no parlam de corrupció ni de il·legalitat urbanístiques.

Quin és el pacte de "chapuzas"? Evidentmentel pacte Matas-Munar ens ha deixat més desastres i mals papers dels que mai havíem vist en aquesta Comunitat Autònoma, i alerta, que encara els queden sis mesos per davant!!

Tothom en parla, tothom el comenta, el PP es posa nerviós... ha tocat la fibra sensible: diu LA VERITAT. EL VIDEO DEL PSOE sobre la treva de 1998. Ni una imatge equivocada, tot són declaracions d'Aznar d'aquella época, de dirigents del PP, titulars de premsa... de tot en definitiva. Val la pena veure'l, escoltar-lo, reflexionar-hi, i comparar amb el que diu el PP ara... comprovar la hipocresia, les mentides, el brutal electoralisme i demagògia baraters que estan emprant.... i per cert, diumenge jo era a Madrid, i ni de prop fer-hi hi havia un milió de persones, per favor! Si ni tan sols hi havia embussos.

PRIMERA PART.

SEGONA PART.

 

 

 (Segueix)

Eugenio Hidalgo, batle i candidat del PP d'Andratx, i el Director General d'Ordenació Territorial del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, han estat detinguts pels casos de corrupció urbanística que la Fiscalia Anticorrupció estava investigant. Casos denunciats públicament per l'oposició, PSOE i UM, i pel GOB.

El cas és greu, però podria ser la "punta de l'iceberg" de la corrupció urbanística a Mallorca. Això és el que ens ha de preocupar, existeixen uns vicis, uns defectes, una manera de funcionar en determinats ajuntaments que condueixen a situacions inadmissibles en democràcia, com ha estat el cas d'Andratx. Un cas del que tots en parlam aquests dies per la seva espectacularitat, sens dubte, per la contundència de l'actuació de la Fiscalia Anticorrupció i dels efectius de la policia judicial.

El fet mediàtic es produeix a Andratx, però...

 (Segueix)

Palma és una ciutat que es deshumanitza cada dia un poc més, aquesta és la sensació que en tenc, com a persona que hi treballa, que hi ha viscut en algunes temporades de la seva vida... Palma també és una ciutat amb un potencial extraordinari, de ser una ciutat acollidora, mediterrània, interessant per viure-la, en definitiva. Cada dia veim com destrossen una nova part d'aquesta Ciutat, avui m'he fixat en el Born. No tenc molt de temps per passejar-me, però anant amb cotxe m'he trobat, de sobte, amb el carrer tallat, mal senyalitzat, amb vehicles d'obres rodejant els cotxes particulats, taxis, autobusos... la perfecta definició del caos. Les obres fetes a l'atropellada, mal explicades, menys justificades... la destrucció de la ciutat mediterrània pel caos i el cutrerisme de la Palma de Cirer és un procés que a poc a poc va posant a la ciutat contra els ciutadans. Esper que d'aquí a sis mesos, quan Cirer i cía se'n hagin d'anar, encara tengui remei.

Jaume Matas ha volgut quantificar i li surten 2500 milions d'euros. El cert és que s'ha aconseguit un acord sobre finançament a l'Estatut, amb el qual per primera vegada un govern de l'estat reconeix el dèficit històric d'inversió a les Illes Balears, i estableix un mecanisme pel qual aquesta es garanteix, al marge de voluntats polítiques canviants. Millora el model de finançament anterior, millora la llei de REB. I a pesar de les previsions catastrofistes de la vicepresidenta Estaràs durant les darreres setmanes, demostra a les clares que la voluntat del govern socialista, i per suposat dels socialistes de les illes, ha estat en tot moment d'arribar a un acord, d'aprovar una reforma estatutària que ens situa al nivell de les comunitats dites "històriques".

Darrerament només s'ha parlat de la part econòmica, que imagin és la que convenia més al PP, tot i que el PP estatal ha posat força traves a la fórmula que garantirà les inversions. Però aquest fet no ha de fer-nos oblidar que no parlam simplement d'euros, sinó també de noves competències, d'estructura interna de la comunitat autònoma, de major paper pels consells insulars, i de nous drets i llibertats pels ciutadans de les Illes Balears.

Avançam, sens dubte, i hem aconseguit, si tant vol el sr. Matas, 2500 milions d'euros que amb el sr. Aznar (i el sr. Matas, curiosament) al Consell de Ministres.

Estic esperant poder llegir els diaris de sessions del debat d'ahir sobre les esmenes a la totalitat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma, perque dels talls que vaig poder sentir per la ràdio no vaig entendre molt bé el que volia argumentar el Conseller d'Economia i Hisenda. Per suposat (faltaria més) parlava de que l'economia balear anava fantàsticament bé, a diferència de l'espanyola (¿?) que tenia alguns problemes. Ara bé, també reconeixia que la única mesura que havíen pres era eliminar l'ecotaxa, que es veu que devia ser un instrument macroeconòmic que ni Keynes hagués estat capaç d'imaginar, ja que segons el PP tota l'economia balear depèn només d'aquest impost turístic. Imagin que no va parlar de que han augmentat just el doble l'impost d'actes jurídics documentats, ni de que han creat un nou impost, l'autotaxa, que no han arribat a aplicar. No degué parlar del pla de desestacionalització que serveix per endeutar els ajuntaments. I va reconéixer que tenien un gran endeutament, però clar... és culpa de Madrid. Evidentment: Madrid va transferir Sanitat amb una dotació molt baixa, així com també Educació. Clar que aquestes transferències es feren efectives en temps del senyor Aznar. Igual el Conseller no se n'havia adonat. Per ventura es volia referir al tan comentat conveni de carreteres, que la Consellera d'Obres Públiques no ha estat capaç de renegociar, i que finalment beneficiarà als Consells Insulars. Va oblidar comentar que han rebut de l'estat subvencions per construir centres de dia (els mateixos que les senyores Roses Estaràs i Puig van inaugurant), un significatiu augment en el finançament sanitari (que encara no hem vist traduït ni en centres de salut ni en oncòlegs a Menorca, per cert), o la major part dels doblers que destinen a inmigració (crec que poca gent sap que la majoria de programes d'inmigració de la sra. Pastor venen del Ministeri de Treball i Afers Socials). Deia al principi que tenc ganes de llegir el diari de sessions, perque no sé si ho vaig entendre malament... o va ser així de curiosa la intervenció. Vos ne faré cinc cèntims quan arribi a les meves mans.

Em permetreu el tò tal vegada una mica exagerat del títol d'aquest blog d'avui, en reivindicació del laicisme, però és un impuls fornt al que consider l'excessiva combatitivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica espanyola durant els darrers temps. Han pres cartes en política, no només en qüestions morals, sinó educatives, i fins i tot han parlat de la lluita anti-terrorista. Aquests dies hem conegut la seva darrera creuada: contra l'Educació per a la ciutadania.

Llegesc a algun medi digital afirmacions com aquesta:

 (Segueix)

Completant el que comenta Toni Roig he trobat aquest document, sempre interessant a recordar en un dia com avui... el Testament de Franco...

 

 (Segueix)

Ara resulta que l'escull de l'Estatut és un dèficit històric en inversions que l'estat "deu" a les Illes Balears. No dic que no tengui raó el sr. Matas, històricament així ha estat, no hem rebut moltes inveresions que ens pertocaven, però a més, i a als anys 90, quan vam rebre les competències d'Educació i Sanitat (Governs Aznar) aquestes estaven mal dotades, tampoc es va voler invertir ni una pesseta en desdoblaments (Govern Aznar), i es va fer un sistema de finançament de les Comunitats Autònomes clarament perjudicial per les illes Balears (amb aquella famosa frase de "fuera hace mucho frio", un Govern Aznar)... i això sense tenir en compte que el REB va ser retallat per una majoria del PP que mai la va aplicar. Jaume Matas estava en el Govern Azanr, i ara té una nova perspectiva: benvingut! També té la sort de tenir un Govern, Zapatero, obert a parlar-ne, i a damunt la taula la millor oportunitat en vint anys de millorar les finances de la Comunitat Autònoma, per una via o per l'altra... esperem que no la desaprofiti per uns interessos purament partidistes i electoralistes, perque són molts els comentaris a la premsa "amiga" del règim en el sentit de que amb un mal resultat de la negociació el PP té la campanya feta. Repetesc: esperem que posin per una vegada els interessos generals per davant.

Amb un 60 % dels militants socialistes que han votat a les primàries la presidenta regional i exministra Ségolène Royal entra en la carrera per substituir Chirac al capdavant de la República.

 

Royal representa dins el Partit Socialista de França una proposta fresca, nova, renovada, que ha retornat la il·lusió a un partit encara afectat per la derrota a les presidencials del 2002. Caldrà estar atents al que passi al país veí. De totes formes, ahir en parlava: atents a les dones de l'esquerra, posen nerviosos a la dreta.

http://www.desirsdavenir.org/

 

 

Diumenge passat a l'acte de presentació d'Aina Calvo com a candidata socialista a Palma, de quatre intervinents tres foren dones: la pròpia Aina Calvo, Francina Armengol i Maria Teresa Fernández de la Vega. Tal com destacaren en les seves intervencions la vicepresidenta del Govern, i també Francina Armengol i el candidat Francesc Antich, és una prova del grau d'igualtat que està acosneguint la societat espanyola, i dins ella de forma destacada el Partit Socialista. Francesc Antich en va fer broma, considerant que les lleis de paritat al final seran per garantir la presència dels homes més que des les dones. Un comentari no faltat de raó quan vam poder comprovar diumenge mateix, in situ, la capacitat i la solidesa de les tres polítiques socialistes. Maria Teresa Fernández de la Vega, Francina Armengol i, per suposat, la candidata a batlessa de Palma, Aina Calvo, han demostrat sobradament en la seva actuació en cadascun dels àmbits polítics corresponents que són dones d'empenta, i això preocupa a la dreta.

 (Segueix)

L'embós de la carretera d'Andratx o la caiguda del pont de la carretera de Montuïri (curiosament silenciada dels mitjans de comunicació), sumats a altres accidents laborals com el que es va produir en el seu moment a l'autopista de Llucmajor, les pròpies obres en si, la situació de l'asfalt en alguns trams recentment inaugurats de l'autopista d'Alcúdia, la deficient senyalització de les obres, siguin del Consell com del Govern, la destrucció d'elements patrimonials a Campanet, a Montuïri o a Algaida durant les obres... la constatació de que finalment tanta obra, tan cara, tan llargues, tan polèmiques no eviten els embossos, fan pensar a l'observador atent que les obres no s'han fet amb una correcta planificació, i molt menys amb una visió de conjunt del país, sinó en funció d'altres interessos més espuris, des de la necessitat de contractar obres, tallar cintes inaugurals a connectar urbanitzacions amb l'aeroport. Un "bunyol", un "nyap", un "nyarro", una "chapuza" de país és el que ens estan fent.