Res Publica segons Cosme Bonet

El 2009 Michael Moore estrenava el seu documental "Capitalisme, una història d'amor", en ell devetllava un informe intern de Citigroup, de l'any 2005, en el qual es feien afirmacions com aquesta: "The World is dividing into two blocs - the Plutonomy and the rest. The U.S.,UK, and Canada are the key Plutonomies - economies powered by the wealthy. Continental Europe (ex-Italy) and Japan are in the egalitarian bloc." (Segueix)

Me qued amb algunes reflexions llegides a El País d'avui, la primer aquesta: "el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes." Resumeix tres temes del dia: la vaga salvatge dels controladors, les darreres mesures contra la crisi i la caiguda en picat de la valoració del Govern amb les seves conseqüències electorals. I em duu a pensar: estic segur que en Rajoy és la persona a qui menys interessa un avançament electoral, és molt còmode poder ser de vacances a Canàries i veure els bous des de la barrera, amb la convicció que la fruita està madura i caura tota sola.

Seguim amb l'editorial de El País, alguns fragments il·lustradors de la jornada d'ahir i abans d'ahir:

"La reforma de febrero devolvía la organización del trabajo a AENA (los controladores se la habían apropiado con Álvarez Cascos de ministro de Fomento), preveía la concurrencia de empresas privadas para el control aéreo y facilitaba la formación de nuevos controladores -350 con carácter inmediato, dijo entonces el ministro Blanco-. Solo un nuevo y urgente marco laboral será capaz de arrebatar a los 2.300 trabajadores del sector la capacidad de tomar como rehenes a centenares de miles de personas para hacer valer algunas de sus extravagantes reivindicaciones. Una capacidad que presumiblemente recuperarán si el Gobierno no corta por lo sano cuando, en 15 días, el servicio deje de estar militarizado.

Resulta posible discutir, como hace el PP, si el decreto que cuantificaba las obligaciones horarias de los controladores tenía que aprobarse el mismo día en que se iniciaba el largo y esperado puente de diciembre, o debía haberse hecho antes. Argumentos que en ningún caso justifican la virulencia de su portavoz, González Pons, al arremeter contra el único Gobierno que ha intentado hasta ahora organizar de manera razonable un sector tan crucial y con tal potencial para dañar los intereses colectivos. Una capacidad de intimidación adquirida en parte con la anuencia de Gobiernos del partido del señor Pons que prefirieron mirar hacia otro lado y eludir sus responsabilidades en este ámbito. El PP, una vez más, ha sido incapaz de renunciar a sus bajunas tácticas electoralistas mientras más de medio millón de personas permanecían atrapadas en los aeropuertos españoles.

En su perfil actual, este colectivo no es de fiar, como crudamente ha quedado demostrado."

Acabam com hem començat, amb la totalitat del paràgraf del que extreia la primera cita:

Probablemente, los controladores han calculado mal. Ya hace un año, el ministro de Fomento empezó a recortar sus privilegios. Si ahora pensaban en tomarse la revancha se han equivocado porque el Gobierno está acosado en muchos frentes y, en esas condiciones, ya no trabaja con cálculos electorales, que los tiene muy negativos, ni con paños calientes. "No miramos a corto plazo. Nuestra política es firmeza y determinación. Nos cueste lo que nos cueste. Esa firmeza nos ha servido para que España salga reforzada de la última convulsión financiera y nos servirá con los controladores", decían ayer en la cúpula del Gobierno.

 

Vaig seguir amb interés l'escrutini de les eleccions catalanes, amb el convenciment que diferiria poc de la tendència que havien marcat les enquestes des de dies, setmanes o fins i tot mesos enrera: avanç espectacular de CiU, fregant la majoria absoluta; davallada important dels integrants del tripartit; atomització de l'independentisme abans representat per ERC en solitari. Algunes incògnites impossibles de resoldre per les enquestes quedaren clares: avanç de la dreta, preocupant calat dels missatges xenòfobs, bon resultat de Joan Laporta, i Ciutadans mantingué la representació.

 

 (Segueix)

Sortint de la tònica habitual, no parlarem de política. La mort de Luis García-Berlanga ha provocat reaccions de tot tipus i comentaris, molts dels quals puc compartir, especialment els que ens recorden que no tothom converteix el seu cognom en un adjectiu: berlanguià. Me n'he adonat que moltes vegades jo mateix he comentat una situació tot dient: "això pareix una pel·lícula d'en Berlanga", deu ser que la política, o els polítics, donam per moltes situacions "berlanguianes" (com no recordar "Todos a la cárcel", tan adequada als temps que corren, i em perdonin).

O no és "berlanguiana" alguna de les situacions que hem comentat de vegades en aquest mateix blog, com aquell titular de premsa que deia : "Interrogan a militantes de UM por la desaparición del cerdo del PP." I no té doble intenció: vegi's el blog de 31 de gener de 2007. Fou un fet real, i realment "berlanguià". No ho trobau?

Dels articles que apareixen avui a El País, n'extrec algunes frases, reflexions, que he cregut prou interessants i encertades com per compartir, en el doble sentit del terme: perquè hi estic d'acord, i perquè les crec dignes de posar en el coneixement de les persones que puguin interessar-se en llegir de tant en tant aquest blog:

 

 (Segueix)

Infami loro,

ad essi non perdono,

vendetta avrò pria

che tramonti il di!

( Ells són els infames,

no els perdon,

¡venjança tendré abans de que

acabi el dia! )

(fragment de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni.)

Començ aquesta reflexió amb un fragment del llibret de la coneguda òpera "Cavalleria rusticana", traduït per alguns com "cavallerositat camperola", o pagesa que diríem a Mallorca. Sigui com sigui, una història siciliana de traicions, venjança i mort a la sortida de missa, i tot per enganys amorosos i gelosia desfermada. Alfio, el carreter, clama venjança contra la seva dona i el seu amant, una brega a ganivet entre els dos homes que acaba amb un mort, serà el resultat de la vendetta.

No vos vull parlar d'una vendetta amorosa, en el nostre cas, sinó prendre aquesta paraula, sempre suggerent, per iniciar la reflexió sobre l'acció política del PP aquests darrers temps. I això perquè tenc la sensació que aquests darrers dies el PP està llançant seriosos avisos de que un dels motors de la seva actuació és, precisament, la vendetta.

 

 (Segueix)

Ahir es tancà la polèmica, el ministre Blanco, vestit de vicesecretari general del PSOE, va afirmar sense cap mena de dubte que mantindria els descomptes aeris, i ho feu davant un auditori ple de militants socialistes, davant mitjans de comunicació locals i externs, i al costat dels responsables polítics illencs que li havien plantat cara durant la recent polèmica, tan incomprensible com poc afortunada. De vegades un arriba a pensar que hi ha gent esperant qualsevol llenegada per atiar els focs de la polèmica, pensant en guanyar-hi dins l'embull. Bé, no és ben bé pensar-ho, és gairebé una certesa.

 

 (Segueix)

Dies iræ, dies illa,

Solvet sæclum in favilla,

Dies de la ira, aquells
en que els segles es convertiran en cendres

(traducció una mica lliure).

Algú pot creure que els mallorquins serem més sicilians que els sicilians de Lampedusa, i que farem del que "tot ha de canviar per seguir igual", del Gattopardo, la quinta essència de la nostra personalitat?

 (Segueix)

... hagués plantat cara Jaume Matas a Álvarez Cascos si, per casualitat, el PP hagués arribat a aprovar el 50 % dels descomptes en els vols, i després el mateix  Álvarez Cascos n'hagués anunciat la reducció o revisió?

"Importa molt més el que tu penses de tu mateix que el que opinen els altres de tu." Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) filòsof romà.

Recordava, a la darrera reunió de la comissió executiva dels Socialistes de Mallorca, que fa 10 anys Francesc Antich va ser elegit Secretari General del PSIB-PSOE, i na Francina Armengol, Secretària General de la Federació Socialista de Mallorca. En aquests 10 anys els socialistes de les Illes no hem deixat de fer una feina constant, tranquil·la i ferma, i no hem deixat de créixer i ampliar la força del partit fins al punt d'arribar a ser la força més votada de les Illes Balears el 2008, i haver reduït considerablement les distàncies amb el PP en tots els àmbits, tant electorals com institucionals.

 

 (Segueix)

El 15 d’agost de 1971, per decisió de l’administració Nixon, es va donar per finalitzat el sistema de Bretton Woods i del patró or, que havia imperat des del final de la segona Guerra Mundial. A partir de llavors s’adoptà un sistema de tipus de canvi fluctuant, i representà el fi dels controls sobre els moviments de capitals.

 

 (Segueix)

El Corpus d'enguany ha estat motiu de polèmica, no perquè ningú hagi criticat la despesa pública per una cerimònia religiosa, com podria esperar algú, sinó perquè un Reial Decret ha fet que l'exèrcit no participàs interpretant l'himne nacional o rendint honors militars en algunes d'aquestes processons arreu de l'estat.
 (Segueix)

Duia camí de convertir-se en un dels emblemes de la corrupció política que haurà marcat aquest inici del segle XXI. Aquests dies ens han permès conéixer la situació exacta d'aquest senador del PP, el sr. Luis Bárcenas, imputat i assenyalat per la interlocutòria del cas Gürtel com un dels homes clau de tota la trama.

 

 (Segueix)

Y el acto que realizo aquí, no es más que un medio revolucionario de activar la explosión de la verdad y la justicia.
Sólo un sentimiento me mueve, sólo deseo que la luz se haga, y lo imploro en nombre de la humanidad, que ha sufrido tanto y tiene derecho a ser feliz. Mi ardiente protesta no es más que un grito de mi alma.

Émile Zola. Final del cèlebre article "J'Accuse...", publicat a L'AURORE. París, 13 de gener de 1898.

 

 (Segueix)

Llegida amb deteniment la "pregària" que el president Zapatero pronuncià a Washington, crec que val la pena reproduïr-la, pel seu interés, pels valors que representa i per l'encert de la seva orientació. Vos convid a llegir-la: ... (Segueix)

Aquest és un email que he rebut fa poc d'una bona amiga:"Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. ...Ho sembla, però no és el web oficial.

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana.

Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites rebi, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa.

En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

Ja ho veureu, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català; després reenvieu el correu. Si la visita molta ent, no eliminaran la versió catalana! "

L'he canviat una mica per fer-lo més entendor, però pens que val la pena donar-li difusió.