Res Publica segons Cosme Bonet

I es cobreix de glòria amb les seves declaracions:" Rajoy no vol corruptes dins el PP ". Aquest home sempre fa tard, no és ara que han de venir a "donar exemple" i treure pit. Jo li hagués demanat a on és la Comissió d'Etica que va crear el PP de Balears, que va deixar de funcionar el dia que el president de la Comissió va dir que Matas hi hauria de comparéixer. Mira per on, ara haura de comparéixer davant el jutge.

Però no és la única "perla" que ens ha deixat la visita de la cúpula del PP:

 (Segueix)

25 de novembre, dia contra la violència de gènere, segons el santoral catòlic també és Santa Catalina d'Alexandria,una festa abans molt celebrada a determinades contrades de Mallorca, amb foguerons i torrades que precedeixen els Sant Antonis de gener...

Avui en dia el 25 de novembre és més important per la seva consideració com a dia per a proclamar alt i fort la condemna de la violència irracional dels homes contra les dones, que no per la seva dedicació a una Santa determinada. Ara bé, llegint sobre la mateixa resulta que al final acabam trobant una història de violència d'homes contra una dona... 

Segons diu la tradició Santa Catalina d'Alexandria va ser una "sàvia", condemnada al martiri pels romans per haver vençut als savis pagans enviats per l'emperador per rebatre-la... una història curiosament semblant a la d'Hipàtia, d'Alexandria... Quan ho vaig veure per casualitat ahir o abans d'ahir em va resultar curiosa la coincidència, a la wikipèdia apareix un aclariment: "Historiadors com Harold Thayler Davis o Jean-Marc Lévy-Leblond creuen que Caterina ("la pura") no existí mai i que fou més una figura exemplar que històrica. Segons aquesta hipòtesis Caterina constitueix una contrapartida, en la mentalitat medieval, a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria, i s'ha suggerit que el mite de Caterina s'inventà per a aquest fi específic. Igual que Caterina, Hipatia era una excel·lent coneixedora de la filosofia, la ciència i la teologia de l'època, molt bella, sexualment pura i fou brutalment assassinada per declarar públicament les seves creences. Tot i que l'hagiografia situa la mort de Caterina uns 100 anys abans de la mort d'Hipàtia, els primers registres que citen Caterina són molt més tardans."

Aquest fet ens duria a pensar que la força del la història d'Hipàtia va atreure aquella Església en ple creixement, i que s'anava apropiant de símbols, mètodes, influències... que fins llavors havia tengut la religió oficial de l'Imperi romà. En aquesta lògica s'apropiarien també de la història d'Hipàtia, convertint-la en una Catalina cristiana. Si fos així resultaria que el 25 de novembre del santoral catòlic (i durant segles) estaria dedicat, en el fons, a una dona, de les poques filòssofes o científiques de l'Antiguitat conegudes, i la memòria de la qual ha sobreviscut més de 1500 anys, que es diu aviat. Hipàtia fou víctima del fanatisme, però també en bona part segurament també víctima del masclisme assassí que ara, en ple segle XXI, denunciam cada 25 de novembre.

Una curiosa coincidència, per a qui cregui en les coincidències.

Era d'esperar: Merkel recull els éxits de la "gran coalició" i els socialdemòcrates paguen haver mantingut en el govern una canceller del centre-dreta. La CDU de Merkel perd punts, però l'SPD s'enfonsa en un dels seus pitjors resultats de la història. I tot això mentre creix el Partit Lliberal (el centre que aquí no existeix) i l'esquerra de l'SPD, entenc que un vot alternatiu als dels dos grans partits.

 

 (Segueix)

De l'edició digital de "El País": "No es Berlín en 1933, pero es Madrid en 2009". La comunidad judía denuncia el aumento del antisemitismo en España.

Alguns extractes:

 (Segueix)

La situació política a Mallorca, a les Balears, pot semblar una obvietat, és la que és com a resultat de tota la història que duim al darrera, especialment resultat de la més recent: la gestió de l'anterior govern Matas i el resultat electoral posterior. De totes formes no tenc clar que tothom ho vegi així.

 

 (Segueix)

"Apunte" de la Última Hora: "El PP considera que la remodelación evidencia que Antich 'sólo tiene autoridad' en el PSIB"... bé, i el president del PP no la té ni al PP.

En la seva desesperació del PP cerca on no n'hi ha, ahir pretenia auditar els comptes del pacte PP-UM, demanant una auditoria, al mateix temps que es posava nerviós perque acusava als partits de l'equip de govern de cercar els contractes de l'etapa de govern del PP al Consell durant el període 2003-2007, precisament el mateix que demanava auditar.

No només això, a un altra punt de l'ordre del dia exigia que l'equip de govern es botàs els procediments per fer pagaments sense seguir el camí que marca la llei.

Tot plegat un desgavell sense sentit que no fa sinó afegir més dubtes a la gestió anterior. Demanen "demostrar mans netes" als demés, després de just 2 anys de gestió, en un intent que de poc consistent cau per ell mateix.

Més interessant seria que l'oposició s'interessàs pels efectes de la crisi sobre les persones que no seguir amb aquestes estratègies de "ventilador" i "cortina de fum". Però com veirem ahir, a penes es van interessar per les explicacions del conseller de Benestar Social quan explicava els esforços que està fent el Departament per atendre aquells que estan pagant més directament els efectes de la situació econòmica.

Ho he escrit en qualque ocasió: hi ha formes més correctes de "treure pit" davant les investigacions sobre corrupció, i pens que inicialment el PP ho va fer bé. Ara, segurament per ordres de Madrid, l'estratègia resulta bastant erràtica. Tan erràtica com en Rajoy, que té la barra o la ignorància de comparar el puny en alt que aixecaren els treballadors als inicis del moviment obrer per demanar els seus drets amb el "saludo romano" de feixistes i nazis, inventat després de la I Guerra Mundial. Comparar un puny en alt que demanava reduïr la jornada laboral a 8 hores, vacances pagades, seguretat social, condicions dignes de treball, la fí del treball infantil... amb el "saludo romano" ("ibérico" pels ridículs imitadors espanyols) que exhaltava la pàtria fins al límit d'eliminar físicament el diferent, és d'una ignorància extrema.

 

Un dels efectes "colaterals" dels nombrosos escàndols o investigacions sobre casos (pressumptes) de corrupció, que afecten bàsicament al PP, tant a Espanya com a les Illes Balears, és la creixent desconfiança dels ciutadans envers la política. (Segueix)

El mes d'agost es consumeix en mig d'una onada de calor, s'acosta l'inici del curs, del curs polític vull dir, que es presenta tan calent com aquests dies passats, amb grans temes i grans incògnites:

 (Segueix)

"M. es va veure amb D. que estiueja a X. però no hi era present N. que també és per allà". Quin interès informatiu té això?
Vol dir que M. i D. conspiren contra N., o simplement que els uneix una amistad més intensa i per tant han sopat o dinat plegats? O per ventura parlàven d'alguna qüestió cabdal pel futur del país? O tramaven una nova aliança interna? O una estratègia de cara a les properes investigacions judicials que intueixen en l'horitzó polític proper?

 

 (Segueix)

De cada dia està més clar que les declaracions inflamades i/o inflamatòries, infamants i infamatòries, del PP, van dirigides a crear una cortina de fum, com una estratègia un poc borda, acusant a tot l'estat de dret de perseguir-los. Una acusació que d'absurda que és cau per si mateixa...

.. algú pot creure de veres que el Govern, la Policia Nacional, els Jutges, el PSOE, la Fiscalia General, els Fiscals Anticorrupció, la Guàrdia Civil i els mitjans de comunicació... s'han posat tots d'acord a les ordres de Zapatero per anar contra el PP?

Resulta absurd, però el PP amb la seva estratègia aconsegueix el que vol, aconsegueix que per exemple en aquest blog parlem d'aquest doi. Idò no.

Crec que al ciutadà li preocupen més tota una sèrie de preguntes sense respondre que queden en l'aire, per posar-ne només alguns exemples:

- Perquè el Palma Arena està costant a la butxaca del ciutadà més del doble del que es va presupostar (i estam parlant de 130 milions d'euros aproximadament, és a dir, al voltant de 21.666.190.000 de pessetes!!!!) ??? (Segueix)

Durant tot el dia d'ahir vaig estar sentint a la ràdio com feien un seguiment de la gent que creia o no creia que l'home hagués arribat a la lluna el 1969. S'ha de dir que els lluna-escèptics eren lleugerament majoritaris, almenys als moments que vaig estar escoltant. (Segueix)

La política et dona oportunitat de conéixer molta gent, de que te venguin a explicar les iniciatives més diverses, i extranyes de vegades. La teva responsabilitat és sebre escollir aquelles que realment siguin d'interés social. I pens que ahir el suport que vam explicar a la premsa que donàvem suport a l'ASSOCIACIÓ BALEAR D'INFANTS AMB MALALTIES RARES, recentment creada per un grup de "mares coratge", que han hagut d'afrontar no només la situació de tenir un infant molt malalt, sinó que a més aquesta malaltia sigui molt mala de diagnosticar, i pràcticament impossible de tractar ja que per la seva incidència aquestes malalties denominades rares no s'investiguen als laboratoris a l'igual que altres que afecten a major nombre de pacients.

Vos convid a visitar la seva web, així com a consultar la informació apareguda als mitjans digitals o les agències (la premsa escrita d'avui ho ha ignorat, sigh!), perquè són d'aquestes iniciatives que de vegades apareixen a la societat civil i que requereixen tot el nostre respecte, el nostre suport, la nostra atenció.

ABAIMAR: http://abaimar.com/index.html.

 

 

Alguna cosa es mou a l'esquerra italiana? Diumenge, dia de comprar diaris, de llegir-los amb la tranquil·litat que no tens altres dies. M'ha cridat l'atenció: La 'antivelina' que ganó a Papi. Debora Serracchiani es la revelación de la izquierda italiana. (Segueix)

Hi ha dies que llegeixes aritcles que creus que val la pena compartir, un cop més coincidesc amb el pensament de Suso del Toro al seu article: "La España real es plural". Publicat avui a El Pais, subtitula l'article amb una afirmació contudent i, des del meu punt de vista, molt encertada: Los nacionalistas españolistas y los nacionalistas periféricos pesan mucho más en España que los escasos federalistas. No obstante, la visión de estos últimos se corresponde mejor a la historia y la realidad.

Cert que abocats a una confrontació entre nacionalismes, aquesta impedeix veure la realitat de la convivència i de les possibilitats polítiques que té un plantejament federal de l'estat. En fí, un article del tot recomanable.

Algunes cites:

 (Segueix)